Dues reflexions, relacionades:
a) Des de fa temps, els polítics, economistes, banquers,… ens estan dient que hem entrat en una crisi econòmica d’abast impredecible. Sembla ser que tenen clar on és l’origen de la mateixa. Sembla, també, que hi estan posant remei. Sembla, però, que les solucions han arribat precisament a aquells que van generar la crisi: als que donaven crèdits sense justificació, als que s’enriquien amb les plusvàlues que provenien dels qui ara no poden pagar, als que miraven cap a un altre costat. I d’on han sortit els diners perquè se’n surtin: precisament dels impostos que han pagat aquells que anaven pagant de forma religiosa. Deducció irracional. I, mentrestant, hi ha més gent a l’atur i amb poques perspectives en un futur immediat.
b) Per altra banda, estan apareixent casos i més casos de corrupció política. Alguns dels acusats estan a la presó. Els més són a casa seva ordenant els papers. I què fan els politics? És curiós: avui he vist al diari una fotografia del President Montilla amb el cap de l’oposició, en Mas. Dialogaven d’allò més interessats apartats de tothom. El periodista deia que comentaven la jugada de la corrupció. Més curiós encara: ahir, a la sessió de control al President, l’esmentat cap de l’oposició s’oferia per ajudar el govern a posar fi a la corrupció. En un altre moment, haguessin fet sang i fetge de tots aquests afers. Per què ara, tant uns com altres, no ho fan? Serà perquè tots tenen coses a perdre si, com va dir l’expresident Pujol, “estirem de la manta”?
Intueixo el final de tot plegat: els banquers, i els polítics que els hi han ajudat, tornaran a enriquir-se a costa d’aquells que no podran fer altra cosa que demanar crèdits per viure (comprar vivenda, per exemple); i els nostres polítics posaran els draps bruts a l’armari i llençaran la clau al pou de l’oblit.
Un darrer comentari: la fiscalia té l’obligació d’investigar allà on sospita que hi ha un delicte. Per què no investiga a fons cap dels dos fets que he comentat més amunt? Permetrà que facin lleis per passar pàgina (i fins a la propera!)? És més, encara recordo com l’encara President Maragall va dir al Parlament, en sessió de control, allò del tres per cent, insinuant que era el percentatge que Convergència i Unió s’emportava en les transaccions econòmiques que hi feia el govern. Per què la fiscalia, (el Parlament va mirar cap a un altre costat) no ho va investigar? Serà que el poder judicial no és independent del poder executiu? Si és així, ja hem traspassat el límit.