Leyendo La Vanguardia, allá por el mes de febrero, encontré una historia escrita por Imma Monsó. Me pareció de lo más interesante e ingeniosa, y, sobretodo, muy acertada.

Este cuento refleja y critica la realidad de nuestra sociedad, una realidad que puede llegar a incomodarnos. Hoy en día, tenemos mucho de todo: canales de televisión, tipos de pizza,… Y de una sola cosa pueden llegar a haber cientos de opciones. Esto, más que ayudarnos a vivir más a gusto, puede llegar a ser un problema. Nunca sabes qué elegir y, además, tienes la responsabilidad de elegir bien y pierdes tanto tiempo mirando cuál deber ser la decisión correcta que acabas por cansarte y no elegir nada.

Y, decidme la verdad, cuando vais a un restaurante con ciencuenta mil comidas en la carta, ¿no acabáis siempre pidiendo lo mismo?

Aquest tema, personalment, m’encanta. Jo crec que els sentiments de cadascú són únics i que, fins i tot a vegades, són impossibles de demostrar-los.

Quan veus per primera vegada a algú, tens una impressió d’ell o ella que pot ser graciosa, bona, dolenta, pesada, egoista, etc. Després d’haver-te fixat atentament, amb el temps, en aquesta persona, ja el vas o la vas coneixent més i ja no és una impressió com al principi, sinó que ja una idea més clara de com és, i quan volem arribar més enllà, quan el volem conèixer perquè tenim la il·lusió de ser el seu amic o amiga, i ho arribem a ser, ja tenim sentiments per ell o per ella. Em refereixo als sentiments sincers: són aquells que no dius obligadament i perque siguis considerat . Quan dius els teus sentiments a algú, no s’ha de fer pensant què et dirà després o el que pensarà de tu; jo diria que si no fossim persones sinceres davant d’altres persones i no diguéssim el que pensem en el moment en què ens ho pregunten, seríem persones hipòcrites, pel simple fet que no ens adonem que els altres també influeixen en nosaltres i no diem el que sentim o pensem.

Una altra veritat sobre aquest tema és quan, per exemple, no ets acceptat per algú per la raó que sigui. Però encara hi ha més. La part més dura i, a vegades, fins i tot, trista, és quan a més a més de no ser acceptat, arribem a ferir els sentiments de la persona no acceptada. És molt trist quan veus que aquesta persona no es pot defensar al veure un conjunt de persones que li estan fent la vida impossible en el sentit de dir-li coses frustants que li estan perjudicant emocionalment.

Els sentiments són, a vegades, fàcils de demostrar o explicar, i en ocasions són impossibles de fer-los arribar a un altre. Però el que està clar és que els sentiments són de cadascú i que ningú no els pot canviar.

Crec que el pitjor del món és tenir sentiments dolents; fa que siguem persones irreconeixibles, que tinguem cada vegada més odi i que, fins i tot, per no voler intentar tenir sentiments bons, podem perdre a persones que ens importen de veritat.

Vivimos en la era de la tecnología y la información. Para estar al corriente de qué pasa en el mundo, tan solo se ha de disponer de un televisor, una radio o un ordenador…, de algún instrumento u objeto que tenga como fin el de proporcionarnos información. Pero para mantener esta avanzada sociedad en la que, si ahora pasa algo, puden saberlo en,  por ejemplo Japón, incluso segundos después, se ha de soportar el precio a pagar, que en este caso es la publicidad. Publicidad que se ha convertido en publicidad masiva que influye en nuestras vidas de una manera que no podemos llegar a imaginar, llegando a convertirnos en partícipes de una sociedad de consumo y creando en nosotros falsas necesidades que nos inducen a comprar desproporcionadamente y sin un criterio que sirva para mantenernos econòmicamente estables. La personalidad de cada uno de nosotros influye de diferente manera a la hora de consumir.

El Departament d’Ensenyament vol treure una línia de batxillerat al nostre centre per raons econòmiques.

Davant d’aquesta idea, els alumnes de 4t d’ESO i de Batxillerat estem totalment en contra. En una situació de crisi financiera, l’Estat hauria de mira de solucionar aquest problema per altres vies i no privatitzant l’ensenyament. Hauria, per exemple, de facilitar a la població d’accés a les institucions públics i llocs d’ensenyament. Així, eliminant una línia de batxillerat a l’IES La Pineda no ens estan donant opció a triar si volem seguir estudiant aquí o no.

Volen treure el 5% del pressupost a l’institut. Això comporta que l’any que ve el preu de la matrícula pugi o que altres estudiants hauran de matricular-se en instituts concertats.

A més a més, hi hauran professors que perdran la seva feina; per tant, les escoles privades obtindran més diners, més alumnes i el  nivell de les escoles públiques baixarà encara més.

Finalment, no pot ser que en un Estat hi hagi un sistema d’educació

El Departament d’Ensenyament vol treure una línia de batxillerat al nostre centre per raons econòmiques.

Davant d’aquesta idea, els alumnes de 4t d’ESO i de Batxillerat estem totalment en contra. En una situació de crisi financiera, l’Estat hauria de mira de solucionar aquest problema per altres vies i no privatitzant l’ensenyament. Hauria, per exemple, de facilitar a la població d’accés a les institucions públics i llocs d’ensenyament. Així, eliminant una línia de batxillerat a l’IES La Pineda no ens estan donant opció a triar si volem seguir estudiant aquí o no.

Volen treure el 5% del pressupost a l’institut. Això comporta que l’any que ve el preu de la matrícula pugi o que altres estudiants hauran de matricular-se en instituts concertats.

A més a més, hi hauran professors que perdran la seva feina; per tant, les escoles privades obtindran més diners, més alumnes i el  nivell de les escoles públiques baixarà encara més.

Finalment, no pot ser que en un Estat hi hagi un sistema d’educació només privat perquè en aquest cas no tota la gent es podrà permetre l’estudiar.