Noam Chomsky (Filadelfia, EEUU, 1928) és un lingüista, filòsof americà. Va proposar la gramàtica generativa, cosa que va canviar els programes i els mètodes d’investigació en l’estudi del llenguatge. Va considerar un innatisme en l’adquisició del mateix llenguatge.
També és conegut per la seva implicació en la lluita social i política. A partir d’avui (i durant 10 dies) anirem publicant el que s’anomena les “1o estratègies de manipulació a través del mitjans de comunicació”.
1. La estrategia de la distracción: El elemento primordial del control social es la estrategia de la distracción que consiste en desviar la atención del público de los problemas importantes y de los cambios decididos por las elites políticas y económicas, mediante la técnica del diluvio o inundación de continuas distracciones y de informaciones insignificantes. La estrategia de la distracción es igualmente indispensable para impedir al público interesarse por los conocimientos esenciales, en el área de la ciencia, la economía, la psicología, la neurobiología y la cibernética. ”Mantener la Atención del público distraída, lejos de los verdaderos problemas sociales, cautivada por temas sin importancia real. Mantener al público ocupado, ocupado, ocupado, sin ningún tiempo para pensar; de vuelta a granja como los otros animales (cita del texto ‘Armas silenciosas para guerras tranquilas)”.
Estic totalment d’acord. Nosaltres volem que els polítics ens informin d’aspectes que ens afecten positivament o negativa, perquè és un dret que tenim, el d’informar-nos del que passa a l’actualitat i del que passarà al futur. Es cert tot aquest text, però també passa que no podem saber en realitat tot el que passa i el nostre coneixement de la situació es basa només en aspectes que ja sabíem i que no ens aclara cap dubte. Per exemple, avui a classe de psicologia, el professor ens ha donat l’exemple de la política, que quan nosaltres volem saber les possibles solucions que tenen diferents partits polítics del tema de l’atur, per exemple, ho busquem, però coincideix que tots o quasi tots posen: ” solucions per l’atur ”, però no les especifíquen, i això fa que nosaltres no sapiguem com volen solucionar-ho.
Hem de saber deixar de banda aquesta distracció que d’una manera o d’una altra fa perdre el temps a qualsevol persona. I també hem d’informar-nos per adquirir més coneixements dels què tenim, però certs, per poder assebentar-nos de la situació.
Jo també estic d’acord amb Chomsky i amb la Laura. M’agradaria afegir que aquesta estratègia és molt usada en política últimament. Un exemple: el diumenge passat van ser les eleccions per al parlament català. M’he fixat que durant els anys en què un partit està al poder ens inunden amb “solucions” a problemes que realment no existeixen o que són tan minúsculs que, veritablement, creiem que els soluciona el govern. Però això no és més que un “quedar bé” davant la societat, ser els herois que maten un monstre inexistent. Això fa que la població només centri la seva visió i preocupació cap a on els polítics ens volen fer mirar i deixar de banda els veritables problemes. Recentment vaig fer una exposició a la classe de català en què explicava com, just abans de les eleccions, l’anterior president de la Generalitat va promulgar una llei que impedia que la gent anés seminua (en banyador) per Barcelona a l’estiu. Crec que aquest és un bon exemple del que he dit abans: ens fan creure que solucionen un problema immens (anar en banyador pel carrer) per distreuren’s del veritable problema. Jo em preguunto, en comptes d’aquesta llei no podria haver buscat una solució per l’estat de crisi en que ens trobem immersos?