Avui dijous, els alumnes de segon de batxillerat han anat a veure l’exposició guiada “Per Laberints”, al CCCB. Voldria aprofitar aquest espai per a que comenteu l’exposició, tant pel que fa als aspectes tècnics, com estètics, com organitzatius, o, simplement, allò que us ha suggerit.
Per completar el tema, us faig un enllaç al text titulat Del laberint a la xarxa que en Josep Ramoneda, director del CCCB, ha fet per presentar l’esmentada exposició.
Què és un laberint? És una forma artificial que s’ha convertit en un símbol universal. Probablement expressa bé un dels sentiments més recurrents dels humans: la sensació d’extraviar-se, de perdre’s, de no trobar el rumb a una vida que, en molts moments, ens fa sentir desbordats.
Què és la vida? En general, la vida es pot definir com l’estat intermig entre el naixament i la mort.
Qui no ha sentit mai aquesta sensació de trobar-se perdut? Qui no s’ha sentit mai desbordat? L’ésser humà, al llarg dels anys, ha de recòrrer un camí: la vida. I, aquest, en qualsevol moment pot presentar diferents alternatives per continuar endavant. La dificultat és escollir el camí correcte per arribar al final. Això són els labertints, diferents camins que porten a una única sortida.
Per tant, la vida no és res més que una espècie de laberint, un camí que hem de seguir fins arribar al final. En algun moment ens podem sentir incapaços d’avançar, ens podem sentir desconcertats i desorientats, però sabem que sempre hi ha una alternativa que arriba a la sortida, en el cas de la vida, que arriba al final del problema que ens ha aparegut o al final d’una decisió que hem hagut de prendre. En qualsevol cas, s’ha de mirar sempre endavant i no rendir-se mai, superar els obstacles que anem trobant pel camí.