Fins ara, molta gent té un compte al Facebock, però potser no totes aquestes persones saben allò que surt en aquest vídeo. El que comenten al principi sobre les publicacions és veritat, però sobre la resta dubto si ho és o no i, si és veritat, sincerament, no m’agrada gaire la idea. En tot cas, és molt interessant i segurament us donarà en què pensar.
Jo també tinc un compte al Facebook i de vegades penso que la informació que hi és podria ser utilitzada per altres persones sense que jo ho sàpiga (tot i que es tracta d’un perfil privat i només hi apareix el meu nom, la data de naixement i el correu).
Però hi ha unes quantes coses en les què em vaig fixar i que m’agradaria comentar: primer, quantes persones llegeixen les condicions d’ús i les de privacitat abans d’acceptar-les?
Segon, en la pàgina d’inici de facebook hi ha el missatge (i posaré l’exemple en castellà perquè és més rellevant) “Facebook te ayuda a comunicarte y compartir con las personas que conoces.” però hi ha molta gent que agrega persones que no coneixen, ni en la vida real ni en la virtual. I clar, tots aquests nous amics poden ver les teves fotos i accedir a la teva informació.
El que es deia en el video, cap al final, em sembla una mica “la teoria de la conspiració”. Crec que el problema som nosaltres, els usuaris. Per què tenim la necessitat de compartir tanta informació, per què volem ser “famosos”? Per què comunicar-nos a través d’un click al “m’agrada” i no per paraules, cara a cara?
Degut a les noves tecnologies, i sobretot a les xarxes socials aparegudes actualment (Facebook, Tuenti, Twiter), estem suprimint cada vegada més les relacions humanes cara a cara. Qui no s’ha queda hores i hores visitant els perfils del amics? I qui no s’ha passat una tarda sencera parlant pel messenger? Poc a poc estem més enganxats a l’ordinar i a internet, el dia que deixem de fer les nostres activitats quotidianes i de fer oci fora de casa ens hauríem de preocupar.
Hi ha una malaltia originada al Japó anomenada “hikikomori” que consisteix en adolescents i joves que s’aïllen del món exterior i poden passar-se anys tancats a les seves habitacions jugant a l’ordinador i a la Playstation.
Creieu que estem a anys llum d’aquesta situació?
Heu refusat sortir amb els amics o passar l’estona amb la família per quedar-vos xatejant?
Podrien ser uns inicis…
Quanta raó… les noves tecnologies s’estan apoderant de nosaltres. Abans els pares es queixaven de que els seus fills estaven sempre al carrer i ara es queixen de que estan sempre a l’ordinador o jugant a la play.
Com diu la Mònica, molta gent deixa de fer algunes activitats per quedar-se al msn, al facebook i per internet en general. El problema està en que aquestes persones ho reconeixen i no fan res per canviar-ho. Grups de facebook:
“Yo antes de facebook tenía una vida”
“Yo solía tener una vida.. luego pusieron internet en casa”
“Yo solía tener una vida, luego me compré un modem”
(entre d’altres)
Tots ells amb molts fans.
I sí, estic d’acord amb la Mònica, podrien ser uns inicis de l’anomenada “hikikomori”. Però el cas és que cada vegada les noves tecnologies avancen més i no s’aturen.
Quanta gent té blackberry? Això vol tenir la possibilitat d’estar connectat a internet les 24h del dia. Potser una mica excessiu, no creieu?
Estic d’acord amb la Teo la Monica i la Carla, però també crec que nosaltres som una mica els culpables de deixar que Internet sigui una de les nostres preocupacions més importants del dia.
Jo també tinc un compte a Facebook on només poden entrar al meu mur i veure les meves fotografies els meus amics, i comparteixo la meva informació amb la gent que de veritat conec, no accepto a ningú que no conegui o el conegui de vista. Cada persona hauria de ser conscient de les decisions que pren a l’hora d’agregar a gent que no coneix simplement pel fet com diu la Teo de ser més ‘’populars’’ i voler demostrar que té molts amics… Però quants en realitat ho són? I quantes persones que no coneixes poden utilitzar la teva informació, fotografies per fer ves a saber tu el què… simplement per voler ser guay..
Que les noves tecnologies s’apoderin de nosaltres és una cosa que està a les nostres mans, i en les de ningú més..
Si. Tot això és veritat i potser nosaltres tinguem la meitat o quasi tota la culpa. Però si abans no existien aquestes coses.. per què ara sí? Si abans tothom podia viure sense facebook, blackberry.. crec que ara també es podria viure sense això. Són noves tencologies que tampoc són necessàries, però les han creat.. i tothom, tothom participa en això del facebook.
El pitjor és que ens donem compta de tot, i sabem perfectament el que pot passar, que no et pots fiar. I segurament coneixem casos d’aquests on ha passat que algú s’ha fet passar per una altra persona agafant la seva “cuenta”, a sobre ho posem tot en “bandeja” donant la nostra informació..
però som així, ens agraden les tecnologies i tot el que hi ha al voltant d’aquest tema..
què li farem!