2. Crear problemas y después ofrecer soluciones. Este método también es llamado “problema-reacción-solución”. Se crea un problema, una “situación” prevista para causar cierta reacción en el público, a fin de que éste sea el mandante de las medidas que se desea hacer aceptar. Por ejemplo: dejar que se desenvuelva o se intensifique la violencia urbana, u organizar atentados sangrientos, a fin de que el público sea el demandante de leyes de seguridad y políticas en perjuicio de la libertad. O también: crear una crisis económica para hacer aceptar como un mal necesario el retroceso de los derechos sociales y el desmantelamiento de los servicios públicos.
Crec que aquest apartat està molt relacionat amb el primer: crear problemes i buscar una solució amb la finalitat que la societat no vegi el problema principal i fonamental. Estic d’acord i, malauradament, crec que és el que està passant en aquests moments a Espanya. La política espanyola està plagada de polítics que, com ja he dit en el meu anterior comentari, ens fan mirar cap a on ells volen solucionant problemes falsos i, per què no, creats per ells mateixos per quedar com els bons de la pel·lícula. Potser afirmar que es creen atemptats sanguinaris per a que la societat demani més seguretat i s’oblidin d’altres coses és excecciu i em sembla una mica “fort” però tampoc ho puc negar ja que d’actes terroristes en se ben poc. M’agradaria pensar que això no és així ja que em sembla molt despreciable que per conduir una societat es sacrifiquin vides humanes innocents.
Yo ya tenía una idea de lo que es un político y poco a poco me doy más cuenta de que mi idea no está equivocada. ¡Qué buena acción esta de crear problemas para luego hacerse los héroes! Pena, de verdad, los políticos me dan verdadera pena. Pero más pena damos nosotros, que somos a los que manipulan. En fin..
Quina pena fa la nostra societat! Cada vegada anem pitjor, sempre controlats pels polítics i sense poder fer res. Estic totalment d’acord amb la Carla i la Narimán, els polítics s’inventen problemes i després ens fan veure que són uns herois solucionant els problemes que ells mateixos han causat. Ja no sé qué pensar, aquesta gent és capaç de tot per tal de que la societat no pugui veure la realitat tal com és.