Arcadi Oliveras reflexiona en veu alta sobre la influència que els diferents grups de pressió tenen en el desenvolupament polític, econòmic i social del món. En algun moment m’haureu sentit dir que els governants dels països poderosos no són res més que titelles mogudes pels veritables poders fàctics (jo posava com a primer exemple, el que fa referència a les empreses armamentístiques). Doncs bé, el video que aquí hi poso insisteix precisament en aquest punt. La pregunta, per tant, és òbvia: hi ha realment democràcia en els que s’anomenen països democràtics?
Cliqueu l’enllaç i ja em direu!
La democràcia és una forma de govern en la qual el poder suprem li correspon AL POBLE. És una sèrie d’idees i principis sobre la llibertat.
En els països democràtics només tenen de democràcia el nom. El nostre país és un clar exemple de no-democràcia. Si el poder correspon al poble… qui ens ha preguntat si volem que pugin l’IVA? Qui ens ha preguntat si volem que canviïn la data de jubilació? Qui ens ha preguntat si volem que enfonssin el país? Qui ens ha preguntat si volem estar anys i anys en una crisi econòmica de la qual, ara per ara, serà difícil sortir? I així una llista ben llarga de preguntes, amb una única resposta: NINGÚ, NINGÚ ENS HA PREGUNTAT. Per tant, on està el poder suprem del poble? Perquè jo no el veig.
No ens hem de deixar enganyar, això no és cap democràcia, la situació en la què vivim és un autoritarisme disfressat de democràcia. Estem vivint en una bombolla plena de mentides, enganys i falsedat, de corrupcions i injustícies, en la qual la política està deixant de ser una vocació i s’està convertint en un negoci. El negoci d’embutxacar-se els diners del país i lluitar per acabar amb el partit de dretes; res més. Li diuen democràcia i no ho és.
La meva crítica no anava dirigida a la impossibilitat de poder escollir les lleis del país. En una societat molt nombrosa és una utopia pensar en haver de decidir en referèndum totes i cada una de les lleis.
Tampoc crec que la situació fos diferent si en comptes de governar “gent” d’esquerres fossin de dretes qui ho fessin. De fet, ho van fer i la cosa no va anar gaire més bé.
Jo, més aviat em referia a que ja està decidit d’antuvi, pels poders fàctics, qui ha de ser el governant. I no el poble.