Per molt que m’esforço, no veig el problema. Les curses de braus han de ser suprimides.
Aquesta conclusió prové de la següent deducció:
Premissa 1: Tots els éssers vius tenen el mateix dret a la vida.
Premissa 2: El toro és un ésser viu.
Conclusió: Per tant, el toro té dret a la vida.
Negar la primera premissa no correspon a un pensament racional. Si nosaltres, els éssers humans, som racionals, aleshores no podem negar-la. I ho som, oi?
La segona premissa també crec que la podem acceptar sense més.
Així, la conclusió ens porta a que les curses de braus han de ser suprimides.
Resposta simplista: hi ha altres éssers vius que moren per satisfer als humans i no diem res. És cert. Però això no implica que no tinguin dret a la vida. Una omissió no és una negació. Seria una reflexió, també, interessant de fer.
Finalment, hi ha un argument dels defensors de les curses de braus que vull comentar. Diuen que és una festa nacional, de llarga tradició, que identifica al poble espanyol. I això és cert. No ho puc negar. Ara bé: una festa, tradició no és res més que el resultat d’un acord entre humans, més o menys estable i fort; però, com a tal, convencional. És allò que diem un element cultural. La cultura és la que és, però podria ser una altra; és un artifici creat pels éssers humans. El fet que sigui cultural no vol dir que hagi de ser així necessàriament (cosa que sí passaria si fos natural). En definitiva, que ho podem canviar i no passaria absolutament res: nosaltres continuaríem essent humans. Recordem, per exemple, els sacrificis humans que feien determinats pobles, com a fenomen cultural, i que avui ja no ho fan.
L’esser humà, amb el temps, ha progressat poc pel que fa a la cultura i l’autoconservació pròpia i de les altres espècies que habiten el planeta.
Penso que una cultura, si es pot dir així, que maltracta, humilia i tortura els animals, hi té poca cabuda en aquest món cada cop més progressista i més desenvolupat socialment.
Estem veient que la raó cada cop té més adeptes i que guanya persones en contra del dret a la vida que tolera el patiment dels animals.
No només ens referim al mon taurí, sinó que també al nombre de mascotes com gossos i gats que s’abandonen cada dia a les carreteres o al camp. No sentir ni el més minim remordiment per fer aquest acte, em sembla una actitud pròpia de persones estúpides i buides de sentiments. La gent que es diverteix i gaudeix de veure un animal patir, penso que s’ho hauria de fer mirar, perquè són comportaments incivilitzats, retrògrads que aplaudeixen a la mort i al patiment.
Les festes taurines no són mes que el sadisme organitzat pur i dur. És una bofetada a la intel.ligència i a la nostra pròpia evolució com a societat. Per últim, queda enrecordar-se d’aquell individu que sense més miraments es dedica a cobrar per fer patir fins a la mort un animal, ja que no s’enfronten amb les mateixes condicions. Un toro quan surt a la plaça està esgotat, desorientat, i fins i tot desnutrit; rep cops de les banderilles que un cop clavades són molt difícils per al toro de desampallegar-se’n, ja que atravessa uns quants músculs, accentuant punxades de dolor, i el toro aguantant aquest dolor tan insoportable, malferit, envesteix amb bravesa i mentre agonitza en un bassal de sang, el puntiller remata la funció.
En la meva opinió, el torero és la vergonya d’una nació, ja que a mi personalment no m’agradaria ser assassina per vocació!
Els qui estiguin en contra han de manifestar el repuls a aquesta festa tan criminal.
Per acabar, el meu terme de cultura en quant aquest camp te com a definició: mort, tortura i dolor.
Estic d’acord Josep, a TV1 sortia un noi que deia: a veure, crec que l’animal pateix ja que li fan mal..però no pateix tant como ho manifesten..
I un pensa: com pots ser tan ignorant de tu mateix i dir que l’nimal PATEIX però no tant.. és a dir, ja amb que pateixi no fa falta dir res més per veure que el que fan està completament fora de lloc.