En els darrers 30 anys, s’entén que la intel·ligència és complexa, que hi ha moltes variables que hi incidixen i, per tant, per mesurar-la cal prendre en consideració molts criteris. Aplicar solament proves que mesuren el QI ja no és un procediment vàlid per identificar els múltiples talents que poden presentar els estudiants.
La majoria d’investigadors coincidixen que hi ha moltes maneres de ser intel·ligent i formes diferents de manifestar-se les altes capacitats. També coincidixen que s’ha de posar l’èmfasi en els processos de desenvolupament del potencial d’estos alumnes, no en etiquetar-los.
El Departament d’Educació dels EEUU, basant-se en les noves investigacions desenvolupades en esta àrea, en l’informe titulat National Excelence: A Case for Developing America’s Talent (L’excel·lència nacional. Les raons per a desenvolupar el talent d’Amèrica), l’any 1993 va proposar la definició d’altes capacitats següent:
“Els nens i adolescents amb altes capacitats demostren respostes notablement elevades, o el potencial necessari per a aconseguir-les, comparats amb altres individus de la mateixa edat, experiència o entorn. Tenen alts nivells de capacitat en les àrees cognitives, creatives i/o artístiques, mostren una capacitat excepcional de lideratge o destaquen en matèries acadèmiques específiques.
Les altes capacitats es poden trobar en xiquets i adolescents de tots els grups culturals, en tots els nivells socials i en tots els àmbits de l’activitat humana.
El grup d’alumnes amb altes capacitats no és un grup homogeni, per la qual cosa no poden definir-se característiques per a tot el grup. És possible, però, diferenciar tipus de combinacions d’habilitats cognitives que permeten agrupar els alumnes amb altes capacitats en perfils d’excepcionalitat. L’avantatge, malgrat que cada persona és única, és que els perfils donen una informació més precisa sobre grups d’alumnes amb comportaments similars.”
Superdotació intel·lectual. Alumnat a partir dels 12-13 d’edat, que disposa d’un nivell elevat de recursos en capacitats cognitives i aptituds intel·lectuals com ara raonament lògic, gestió percentual, gestió de memòria, raonament verbal, raonament matemàtic i aptitud espacial.S’entén per alumnat amb altes capacitats el que es pot incloure en algun dels perfils següents:
Talents simples i complexos. Aquells que mostren una elevada aptitud o competència en un àmbit específic, com el verbal, matemàtic, lògic, creatiu, musical o esportiu, entre d’altres. Les combinacions de diverses aptituds específiques donen lloc a talents complexos.
Precocitat. Aquells en edats inferiors als 12-13 anys que presenten les característiques esmentades per a la superdotació intel·lectual i per als talents simples o complexos, les quals una vegada que s’assolisca la maduració de la seua capacitat intel·lectual, poden o no confirmar-se.
ESTEREOTIPS I REALITATS EN L’ÀMBIT DE LES ALTES CAPACITATS
Segons la RESOLUCIÓ ENS/1543/2013, de 10 de juliol, de l’atenció educativa a l’alumnat amb altes capacitats, l’avaluació psicopedagògica la realitzen, a l’etapa d’educació infantil i d’educació primària, els equips d’orientació i assessorament psicopedagògic (EAP), i també pot fer-la l’orientador del centre a l’etapa d’educació secundària i de batxillerat.
L’avaluació psicopedagògica s’ha de fer quan aparega alguna de les circumstàncies següents:
- El tutor o l’equip de professors considera que les propostes de treball que té programades un alumne a l’aula i/o en petit grup no s’ajusten a les seues necessitats.
- Tot i tindre un bon rendiment acadèmic, l’alumne manifesta moltes dificultats en les seues relacions socials, conducta o d’adaptació escolar.
- A l’entorn familiar i escolar es manifesten indicis que un alumne pot tindre altes capacitats.
- Els pares ho sol·licitin a efectes de presentar-se a una convocatòria d’ajuts que així ho establisca entre els seus requisits.
El professional de l’ EAP o l’orientador del centre ha d’informar el professorat de l’alumne de les seves necessitats educatives específiques, garantirà el traspàs de la informació pertinent a altres professionals de l’orientació, en els canvis d’etapa o de centre amb l’objectiu d’adequar la resposta educativa al llarg de tota l’escolaritat. En tots els casos, dels suports que reba l’alumne, d’acord amb l’avaluació psicopedagògica, n’ha de quedar constància escrita en un pla individualitzat (PI). Sempre que l’edat dels alumnes ho permeta, és molt positiu pactar amb ells les activitats a fer, i també en quins moments o en quines assignatures.
En quant a les mesures d’adequació dels processos d’aprenentatge es poden dur a terme programes d’atenció educativa que contribuïsquen a completar i/o ampliar els continguts normals de determinades àrees o materials, treballar els objectius de socialització i les habilitats comunicatives i afavorir la integració de l’alumne amb el seu grup de companys, objectius que poden consistir en:
– Ampliacions curriculars. S’afegixen continguts aI currículum ordinari i s’amplien l’estructura de temes i continguts amb informació addicional sobre aquests. Est programa resulta òptim per a talents acadèmics i casos de precocitat. Igualment, si l’ampliació se centra en una sola matèria o àrea, és adient per als talents específics.
– Entrenament metacognitiu. S’introduïxen continguts extracurriculars, fet que pot dificultar l’organització dins del grup-classe, motiu pel qual se sol realitzar fora de l’horari acadèmic. Afavorix l’aprenentatge per gestionar els propis recursos cognitius i conductuals. Acostuma a tindre efectes positius en l’aprofitament d’aptituds alhora que evita que només es facen servir els punts forts del perfil cognitiu. Est programa resulta òptim per a talents simples, són els subjectes que més beneficis n’obtenen.
– Enriquiment curricular. Consisteix a planificar una sèrie de temes i activitats que incloguen continguts del currículum i altres d’externs, però vinculables. L’alumne els treballa de manera paral·lela a les classes normals i requerix la seua implicació per assolir bons resultats, per la qual cosa hi ha d’haver supervisió contínua. Est programa és aprofitable per a tots els alumnes excepcionals.
– Agrupament. S’ajunten alumnes de característiques o interessos semblants per treballar un determinat projecte o matèria, per fer un treball de grup, etc. Acostuma a ser molt eficaç a l’hora de millorar la motivació i el rendiment. Els beneficis són més equitatius en el cas d’agrupaments parcials, d’alguna matèria, activitat extraescolar o de part del temps; a diferència del que succeeix amb els agrupaments a temps total.
– Flexibilització del període d’escolarització. Comporta la reducció de la durada d’algun dels cicles de l’educació infantil i primària i l’avançament de curs a l’educació secundària obligatòria. Resulta adequat per a alumnes amb talent acadèmic, i en situacions de reciprocitat, que tenen un alt ritme d’aprenentatge.
El Departament d´Ensenyament el curs passat va editar la guia adreçada a mestres i professors “Les altes Capacitats: detecció i actuació en l´àmbit educatiu” per ajudar en la detecció i intervenció de l´alumnat que presenta estes necessitats.
