Aprendre a conviure

Conferència a càrrec de Carme Boqué, llicenciada en Ciències de l’educació i doctora en pedagogia. Actualment col·labora amb el Departament d’Educació en els programes de Mediació i Convivencia. Carme Boqué  és membre de diferents associacions del món educatiu i de l’àmbit de la gestió positiva dels conflictes. Ha publicat nombrosos llibres i articles a l’entorn del tema de la mediació, de l’educació per la pau i de la resolució de conflictes. Així és autora, entre d’altres, de Guia de mediación escolar (Octaedro, 2002), i de Cultura de mediación y cambio social (Gedisa, 2003).

Dilluns, 2 de març de 2009, de 15.30 h a 17.30 h al Servei Educatiu de l’Hospitalet de Llobregat, sala 3.

III Sessió del Seminari d’intercanvi d’experiències: Activitats a l’entorn de la llengua oral

Dilluns 16 de febrer de 2009, dins el nostre Seminari d’Intercanvi d’Experiències tindrem al professor Marcel Fité que ens explicarà algunes de les estratègies i jocs que es poden utilitzar a una aula d’acollida per tal de fomentar la interacció i l’expressió oral de l’alumnat nouvingut. Marcel Fité  és llicenciat en filologia catalana i actualment treballa com a professor a l’aula d’acollida de l’IES Apel·les Mestres. Ha publicat manuals escolars destinats a l’aprenentatge de la llengua i la literatura catalanes i ha estat guardonat amb diversos premis literaris. Darrerament ha publicat la novel· la El Cim dels Espadats. El curs passat va realitzar una llicència d’estudis: Estratègies d’ús lingüístic i d’intercanvi cultural a través de jocs d’arreu del món. En aquesta llicència s’ofereix una reflexió metodològica i una proposta de pràctica educativa que fomenti els usos de la llengua oral i escrita a les aules d’acollida, des d’una perspectiva lúdica i innovadora.

LLicència d’estudis: http://www.xtec.es/sgfp/llicencies/200708/memories/1793m.pdf

Lloc: Sala 3 del Servei Educatiu de L’Hospitalet, de 15.30 h a 17.30h. 

Activitats orals per a nivells inicials de català

Taller de didàctica de la llengua a càrrec de Jordi Esteban, professor de català i dinamitzador lingüístic.   Jordi Esteban ha escrit nombrosos articles i material didàctic divers a l’entorn de la llengua oral. Algunes de les seves publicacions són: Fem-la petar: recursos per a la conducció de grups de conversa. Edicions L’Àlber  (2003) i 600 jeroglífics: 600 recursos per aprendre català. Ed. La llar del llibre (1987).

Dia i lloc:  Dilluns 9 de febrer de 2009, de 15.30 h a 17.30h al Servei Educatiu de L’Hospitalet de Llobregat, sala 3.

Intercanvi d’experiències: Una experiència d’integració intercultural

foto1.png

 

Dilluns 19 de gener de 2009 tindrà lloc la segona sessió del Seminari de Coordinació LIC. La sessió girarà al voltant del tema “La integració intercultural” i hi haurà la presentació de l’experiència de l’escriptora Laila Karrouch, autora dels llibres “De Nador a Vic” i “Un meravellós llibre de contes àrabs per a nens i nenes”.

Lloc: Sala 3 del Servei Educatiu de L’Hospitalet, de 15.30 h a 17.30h.

Laila Karrouch (Nador, 1977) va sorprendre fa cinc anys guanyant el Premi Columna Jove amb De Nador a Vic (Columna, 2004), un testimoni necessari per conèixer de prop com és el procés d’entrada, integració i vida d’una jove migrant a la societat catalana dels nostres dies. La seva història es convertia en un dels primers testimonis, en català, de l’emigració africana dels anys vuitanta. L’enyorança dels avis i els amics del Marroc, la preocupació per les dificultats econòmiques, la coneixença de nous amics a l’escola i a l’institut, la polèmica participació en proves esportives o el racisme latent en la recerca de la primera feina són només alguns dels episodis que la Laila, amb una enorme sensibilitat, va relatant en primera persona.

foto2.png L’any 2006 va escriure Un meravellós llibre de contes àrabs per a nens i nenes, un recull de rondalles i contes orals del Marroc, de la cultura popular amazic, que va sentir de petita, però que el pas del temps amenaçava amb esborrar per sempre.Les rondalles i els contes amazic són molt populars al Marroc, sobretot a les zones rurals. La gent gran els explica a una nombrosa canalla que seu al seu voltant per escoltar-se’ls bocabadats. Alguns d’aquests contes tenen una semblança amb referents universals. Així, dos personatges inevitables de la cultura contista marroquina són en Jaha i la Tamza. Protagonistes de molts dels contes, són personatges populars entre els infants marroquins. En Jaha és un xicot que tan aviat es fa el llest com sembla un sòmines. La Tamza, en canvi, és una dona lletja, vella, mala pècora i que sempre pensa quina una en pot fer. En definitiva, contes per divertir-se i per comprendre altres cultures no tan llunyanes com alguns ens volen fer creure.