La 
Lluna és el nostre satèl·lit natural.
L’hem tingut sempre amb nosaltres?
Ha pogut influir en el fenòmen d’aparició de la vida al nostre planeta?
Com és que no cau la Lluna damunt la Terra (donat que la Terra és més gran, té més massa)?
Sempre ens mostra la mateixa cara, és a dir, el seu període de rotació coincideix amb el seu període de traslació al voltant de La Terra. Però, per què coincideix?
Quines conseqüències ha tingut, té i tindrà per a la Terra la presència de La Lluna orbitant al seu voltant? Busqueu respostes i comenteu-les a sota!
Quant a OLGA VILLAGRASA FLORES
Sóc biòloga i treballo a l'institut IES BAIX PENEDÈS, al Vendrell (Tarragona). Des de l'any 2001 som inclosos dins el projecte d'Escoles Verdes. Des de l'any 2004 sóc Dinamitzadora d'Escola Verda d'aquest centre. Nosaltres treballem des de la figura del COMITÈ AMBIENTAL, constituït de manera voluntària per unes 3 ó 4 dotzenes d'alumnes compresos entre 12 i 18 anys i uns 2 o 3 professors. Aquest comitè esdevè l'autèntic motor de les nostres actuacions que sempre intenten implicar al màxim nombre de gent amb activitats molt diverses com ara: teatre, concursos literaris, plantades d'arbres al pati del centre, reciclatges de paper, xerrades sobre ecologia o medi ambient dutes a terme per conferenciants amb carisma, ... El nostre lema és: "Un petit pas per l'institut, però un gran pas pel medi ambient".
Aquestes són algunes respostes que he trobat:
—>L’hem tingut sempre ?
No sempre,ja que es va originar a partir dels trossos que van quedar després d’una col•lisió de la Terra (d’aquí la mateixa composició) amb un protoplaneta de la grandària de Mart. L’enorme energia subministrada pel xoc va fondre l’escorça terrestre al complet i va llançar gran quantitat de restes incandescents a l’espai. Amb el temps es va formar un anell de roca al voltant del nostre planeta que va formar la Lluna.
—>Ha pogut influir en el fenòmen d’aparició de la vida ?
Si, ja que sense ella, l’eix d’inclinació de la terra es tornaria boig, no hi hauria res que el mantingués estable. La lluna té massa suficient com per a evitar fluctuacions de l’eix, però sense ella, aquest s’inclinaria desenes de graus, destrossant ecosistemes i alterant el clima, sense contar amb les tempestes de pols com les marcianes però en la terra.
–>Com és que no cau la Lluna damunt la Terra (donat que la Terra és més gran, té més massa)?
La rotació de la Lluna al voltant de la Terra s’assembla al gir d’una pilota lligada a l’extrem d’una corda; tracta de moure’s en línia recta (com ho faria si la corda es trenqués), però la corda la manté girant en cercles. Imaginem que la gravetat de la Terra és el tros de corda. La velocitat de la Lluna, de gairebé 3,700 km/h, suficient per a impulsar-la a l’espai, però la gravetat de la Terra, que disminuïx amb la distància, té la potència suficient per a mantenir-la en òrbita.
http://www.youtube.com/watch?v=sz7rLC5vMfM
–> Sempre ens mostra la mateixa cara, és a dir, el seu període de rotació coincideix amb el seu període de traslació al voltant de La Terra. Però, per què coincideix?
Quan la lluna era roca fosa, es va formar una protuberància en la seva cara visible. Aquesta protuberància ( marees de roca fosa) va ser causada per l’atracció gravitacional de la terra, la qual actua amb major força sobre la cara visible de la lluna que sobre l’oculta. Quan la lluna girava, el cadenat de marees de roca fosa pujava i baixava , fregant el material del nucli lunar i frenant gradualment el seu moviment de rotació. Quan hi havia diferència entre el temps que triga la lluna a girar al voltant del seu eix i el temps que trigava a girar al voltant de la terra, la fricció de la marea frenava la seva rotació. Només quan la terra i la Lluna estaven perfectament sincronitzades cessava l’acció del fre de marea. Però quan això succeïa l’altra cara de la lluna quedava ja oculta.
Estic estudiant l’ESO i em calia informació per un treball de les forces, m’agradat mol ¡ i ha sigut de molta ajuda la vostre pàgina, gracies.
Una mica tard la meva resposta, però moltes gràcies per al teu comentari. Dessitgem que t’anés d’allò més bé el teu treball.