ELS BOLÍGRAFS A LA LLUNA?

Relat tret de l’obra de JORGE BUCAY

Fa molts anys, en plena cursa espacial, els EEUU i la Unió Soviètica s’esforçaven a ser els primers d’arribar a la Lluna. La vanitat, el reconeixement mundial, el prestigi científic i el pressupost de la NASA i de l’equivalent rus estaven en joc. La tecnologia era, per descomptat, la clau. Una tecnologia i un desenvolupament al servei de cada problema, cada detall, cada situació que era segur que es presentaria o que imprevisiblement podia arribar a presentar-se; sobretot amb relació als efectes de l’absència de gravetat i altres factors de la vida a l’espai.

L’experiència implicava dos grans tasques comunes a tota exploració científica: primer, fer-ho possible, i segon, enregistrar-ho tot. Com que la informàtica no comptava encara amb microxips, era, òbviament, essencial que els astronautes deixessin constància per escrit de cada vivència, situació, problema o descobriment. Això va motivar un problema tan menor en aparença que ningú se l’havia plantejat abans d’endegar el projecte: sense gravetat, la tinta dels bolígrafs, no corre.

Aquest petit punt va semblar esdevenir crucial en aquell moment. El grup que aconseguís solucionar la dificultat acabaria guanyant, semblava, la cursa espacial. Mai abans en tota la història del món la cal·ligrafia havia estat tan important.

El govern dels EEUU va invertir milions de dòlars a finançar un grup de científics que només rumiaven sobre aquesta qüestió. I al cap d’uns quants mesos de tasca incansable els inventors es van presentar amb un projecte ultrasecret. Es tractava d’un bolígraf que contenia un mecanisme de minibombeig que desafiava la força de la gravetat.

El petit invent va permetre, a més de desblocar el primer viatge a la Lluna, que tota una generació de joves pogués escriure grafits obscens als sostres de les aules i als banys de tot el món.

Els EEUU, efectivament, van ser els primers d’arribar a la Lluna, però no va ser perquè els russos no haguessin pogut resoldre el problema de la tinta. La Unió Soviètica l’havia solucionat tot just unes hores després d’adonar-se de la dificultat que platejava
l’absència de gravetat… Els científics russos simplement havien renunciat al bolígraf i havien decidit substituir-lo pel llapis.

(No cal complicar-se la vida, oi?)

Quant a OLGA VILLAGRASA FLORES

Sóc biòloga i treballo a l'institut IES BAIX PENEDÈS, al Vendrell (Tarragona). Des de l'any 2001 som inclosos dins el projecte d'Escoles Verdes. Des de l'any 2004 sóc Dinamitzadora d'Escola Verda d'aquest centre. Nosaltres treballem des de la figura del COMITÈ AMBIENTAL, constituït de manera voluntària per unes 3 ó 4 dotzenes d'alumnes compresos entre 12 i 18 anys i uns 2 o 3 professors. Aquest comitè esdevè l'autèntic motor de les nostres actuacions que sempre intenten implicar al màxim nombre de gent amb activitats molt diverses com ara: teatre, concursos literaris, plantades d'arbres al pati del centre, reciclatges de paper, xerrades sobre ecologia o medi ambient dutes a terme per conferenciants amb carisma, ... El nostre lema és: "Un petit pas per l'institut, però un gran pas pel medi ambient".
Aquest article ha estat publicat en 0. Pseudociència o Ciència. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *