És un concepte molt genèric i dificil de definir, fins al punt que només tenim clar que la vida és vida. La podríem considerar  estable gràcies a la informació continguda a l’ADN, per tal de mantenir l’espècie. Però també variable degut als diversos errors produïts durant les duplicacions de l’ADN, dotant als éssers vius de noves característiques que permetran la supervivència de l’individu més adaptat al medi, la Selecció Natural, un dels mecanismes bàsics de l’evolució, consolidant amb aquest procés les condicions més òptimes per a la vida.

És com un gran ecosistema, ple d’incerteses i complicacions, única, capaç de relacionar-se, reproduir-se i morir. Tan complicada que ningú sap ni el com ni el per què, per això la percebem com un miracle.

És una regió on s’incrementa l’ordre, un trencaclosques que es construeix en un seguit de passos. Un conjunt de característiques que inclouen informació en  forma d’ADN que es replica i reflexa l’evolució afectada per la Selecció Natural en el procés d’adaptació al medi per no desapareixer. Amb una base que és la Ciència i amb la Teoria de Darwin. És un procés que requereix unes condicions molt concretes. És allò que pot realitzar les tres funcions vitals: reproducció, nutrició i relació, i allò que la fa replicable permet que evolucioni.

És un concepte complicat. Sempre hi ha esdeveniments que no podem controlar des que naixem fins que morim, per això, és una balança inexplicablament desequilibrada, l’estabilitat dins d’un desequilibri constant, gairebé un miracle, el més gran de Déu, la millor creació que ha succeït mai.

La pròpia recerca del que és, és un camí d’aprenentatge per tal de descobrir la veritat, un procés que marca història.

És tot el conjunt d’accions i situacions viscudes mitjançant les tres funcions vitals (nutrició, relació i reproducció) fins la mort. És un objecte complex que conté informació, es reprodueix i evoluciona per Selecció Natural. Es tracta d’un sistema que genera i manté subsistemes interns  i, per tant, segons la Teoria de Gaia, es pot considerar un element dins el sistema homeostàtic que constitueix el planeta. És el conjunt d’éssers vius que obtenen energia d’altres fonts d’energia inerts, com el Sol o altres substàncies químiques, o dels éssers vius.

És alguna cosa més que un fet científic. Un miracle del medi, organitzat en  un organisme capaç d’aconseguir la seva pròpia font d’energia, adaptar-se al medi amb un seguit d’elements diferenciadors (ADN) que es reprodueixen i evolucionen. És un flux d’energia en desequilibri, però estable, i separat del medi.

És una oportunitat, una casualitat o un desequilibri, la unió perfecte de les molècules adequades amb energia pròpia que incrementen l’ordre existent i perduren al llarg del temps en condicions perfectes, evolucionant per Selecció Natural. És com agafar un munt de granets de sorra que  formen una muntanya, perquè comença sent una cosa molt petita  i acaba sent una cosa molt gran i difícil d’entendre. És el fruit del naixement a un món de canvis incomprensibles. Un ordre de cicles envoltats per energies amb la capacitat de reproduir-se. És un desequilibri i és informació i evolució, per tant, és gairebé un miracle. Al cap i a la fi, la vida són dos dies i està a les nostres mans el que en fem d’ella.