La missió de l’emperador

L’emperador August acumulava en la seva persona el control de gairebé tots els poders; posseïa l’imperium i el poder de l’exèrcit. Tot això el feia omnipotent pel que fa el control de l’Imperi Romà. Però ell, desitjós d’establir un equilibri de poders (separació de poders entre ell i els magistrats), va decidir que les províncies més antigues (les zones que ja havien estat pacificades després de la seva ocupació)  fossin controlades pel senat, en mans d’un procònsol o propertor. Tanmateix, aquelles zones on la presència de l’exèrcit era indispensable eren de domini directe de l’emperador per mitjà d’un lloctinent (legat), tal i com ho feien en temps de la República. Per exemple, Pompeu, que havia rebut la província d’Hispània, la controlava des de Roma per mitjà dels seus legats.

L’emperador, a banda de disposar dels seus legats, també comptava amb els procuradors, administradors civils dels recursos financers. Els confiava la gestió dels seus béns, que eren immensos i estaven distribuïts per totes les províncies romanes. Els procuradors també havien estat utilitzats pels senadors per a la gestió dels seus diners, ja que ells no podien exportar els recursos dels dominis d’Itàlia.

Després dels temps d’August, els altres emperadors van continuat amb aquesta tradició. Les atribucions dels procuradors van començar a ser freqüents. Alguns van rebre el nom de procuratorials pel fet d’encarregar-se de l’administració de les províncies i de tenir al seu servei lliberts i esclaus.

Aquest sistema presentava molts avantatges, com, per exemple, el de assegurar la llibertat del príncep o de situar al costat del governador un agent que exercia un control permanent. Tàcit (56-118) en un passatge de La vida d’Agrícola ( De uita et moribus Iulii Agricolae), mostrava com era aquesta situació (com la imposició d’un governador que prenia possessió en les seves vides i un procurador que posseïa els seus béns). Coma a dada interesant, també podem veure com el governador i el procurador sovint tenien la llibertat d’espiar-se mútuament.

Tàcit, l'historiador romà, va ser cònsol i governador de l'Imperi Romà

Un dels problemes que tenia August amb aquesta situació era prevenir o evitar els abusos que exercien els governadors allà on manaven. Gràcies a la institució de procuradors era possible evitar aquests casos, però August no es conformà solament amb això. Ell va establir una legislació amb la finalitat d’evitar abusos que es feien als habitants d’aquests territoris. Aquesta legislació es va descobrir en unes inscripcions descobertes a Cirne, en què es podia veure com es garantia la llibertat dels habitants de les províncies. Un exemple és el següent: els tribunals de matèria criminal estaven compostos, per un costat, de jutges romans i, per l’altre, de jutges grecs. Amb això es podia garantir que els residents romans no poguessin aplicar la tirania als habitants d’origen grec. A més, aquells habitants que es consideraven maltractats pels seus conciutadans podien recórrer al governador, fins i tot, en casos extraordinaris, al mateix emperador en persona.

També es prenien les precaucions necessàries perquè les decisions no recaiguessin en un sol home. En cas de recórrer al príncep, aquest jutjava en el seu consell o, si no, enviava simplement el cas al senat.

Dió Cassi

L’historiador romà Dió Cassi (155-230) esmenta en els seus textos les precaucions que prenia August per tal de no ser considerat un tirà. Ell començava a proposar les lleis que volia dur a terme davant del poble i invitava aquests a presentar-li qualsevol objecció o reflexió que sorgís. O sigui, amb August, es tenia una actitud democràtica que volia mantenir a Roma.

David Ruiz Martínez

Aquest article s'ha publicat dins de August, General, Història, Imperi i etiquetat amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *