[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/comarques/001_69937.rm" width="352" height="288" wmode="transparent" /]
A partir d’una manifestació actual d’un 11 de setembre, un avi explica a la seva néta les causes, el desenvolupament i les conseqüències de la Guerra de Successió (1700-1714), referint-se especialment a la jornada de l’Onze de Setembre de 1714.
[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/Ha_cat/001_783159.rm" width="352" height="288" wmode="transparent" /]
En Dragui, el protagonista de la sèrie de dibuixos “Història de Catalunya”, parla de la guerra de Successió, de la derrota de l’Onze de Setembre de 1714 i de la pèrdua de les institucions catalanes.
L’any 1700 va morir el rei d’Espanya Carles II. Hi havia dos pretendents per succeir-lo: el duc d’Anjou, nét del rei de França Lluís XIV, i l’arxiduc Carles, fill de l’emperador d’Àustria.
Va ser coronat rei el duc d’Anjou amb el nom de Felip V, però, a Europa, Anglaterra i Holanda no hi van estar d’acord i van decidir afavorir l’arxiduc Carles.
Catalunya va acceptar, en principi, Felip de Borbó com a rei, que va jurar a Barcelona, l’any 1701, les constitucions catalanes. Un temps després, però, Catalunya va optar per donar suport a l’arxiduc Carles, que havia estat proclamat rei d’Espanya a Viena.
L’arxiduc va desembarcar a Badalona l’any 1705 i Catalunya el va reconèixer com a Carles III i comte de Barcelona.
Va esclatar una lluita aferrissada entre la Corona d’Aragó, defensora de Carles III, i Castella, defensora de Felip V. Tot Europa va prendre partit per un dels dos pretendents i la guerra es va estendre.
Carles III rebia el suport d’Àustria, els estats alemanys, Anglaterra, Holanda, Portugal, els estats italians i la Corona d’Aragó. Felip V, de Castella i França.
L’any 1707, a Almansa, les tropes de Felip V van derrotar les de Carles III i van tornar a dominar el Regne de València. Tot seguit es va conquerir Aragó i ja només quedava conquerir Catalunya.
Carles III estava instal·lat a Barcelona. La paraula “pesseta”, que ve d’aquesta època, es referia a les monedes petites (peces) que Carles III va fer circular per manca de plata.
L’any 1711 va morir Josep I, emperador d’Àustria i germà de Carles III. Llavors, Carles III va ser proclamat emperador d’aquell país i va abandonar Barcelona.
L’any 1713 es van reunir a Utrecht els ambaixadors dels països que havien format la Gran Aliança a favor de Carles III amb els països que estaven a favor de Felip V (Espanya i França). A canvi d’abandonar la Gran Aliança, Espanya va donar a Anglaterra Menorca i Gibraltar. A Àustria, Felip V els va oferir els territoris d’Itàlia i els Països Baixos.
Així tots els països van acabar reconeixent Felip V com a rei i Catalunya es va quedar sola. Tot i que havia moviments de resistència, com els encapçalats pel general Moragues i Bac de Roda, les forces de Felip V es van anar apoderant de tot Catalunya.
La ciutat de Barcelona estava assetjada per un exèrcit de 40.000 homes. Rafael Casanova, conseller en cap, va decidir resistir fins al final. Després de tretze mesos de setge, l’11 de setembre de 1714 la ciutat va ser conquerida per les tropes borbòniques.
Felip V va establir, mitjançant els decrets de Nova Planta, que tots els regnes d’Espanya es regissin per les lleis de Castella. Va abolir la Generalitat, el Consell de Cent i totes les institucions catalanes i va decretar que el castellà fos la llengua dels actes oficials i de l’ensenyament. Per esclafar qualsevol intent de revolta, es va aixecar la Ciutadella.
Font: Edu3
