Category Archives: Història contemporània

En guàrdia

161997_141577236485_7134337_n

En guàrdia, amb Enric Calpena. Un programa que repassa els fets de la història de Catalunya més lligats a l’aventura i l’acció. Cliqueu aquí per a accedir als fitxers d’audio:

catalunya-radio

Temes tractats:

148 – Els terratremols
149 – Les relíquies
150 – Joan II i el princep de Viana
151 – La primera revolució industrial
152 – Jaume Balmes
153 – L’aigua i els romans
154 – Les històries personals de la batalla de l’Ebre
155 – El modernisme
156 – Giacommo Casanova a Catalunya
157 – Els jueus a Catalunya
158 – Lluís Companys
159 – La homosexualitat fins al segle XVI
160 – La batalla del riu Safis
161 – Debat sobre el Compromís de Casp
162 – Pau Casals
163 – Roma
164 – Cisma d’occident
165 – Atenes contra Esparta
166 – Les constitucions espanyoles
167 – La Bíblia
168 – Els convits
169 – Música i festa: dos fets inseparables
170 – Jaume I i les creuades
171 – L’olimpíada popular del 36
172 – Les vagues de tramvies de Barcelona
173 – El general Francesc Savalls
174 – Execucions públiques a Catalunya
175 – Jaume I i la conquesta de Mallorca
176 – El poder a l’antiga Roma
177 – La boxa a Catalunya
178 – L’organització militar de Catalunya durant el segle XVII
179 – La construcció de la catedral de Girona
180 – Hug Roger III, el senyor de les muntanyes
181 – El paper de la C.N.T.
182 – Giuseppe Verdi
183 – Els catalans a la conquesta d’Amèrica
184 – Ramon Llull
185 – La justícia de Franco
186 – Pere Joan Barceló “Carrasclet”
187 – Arnau Mir de Tost
188 – El romànic
189 – Els perses
190 – Els inicis de la televisió a Catalunya
191 – L’antic Egipte
192 – Els Setges de Girona
193 – La conquesta del regne de Múrcia
194 – Catalans als camp nazis
195 – Setge de Barcelona de 1652
196 – L’escola abans i després del 39
197 – Salvà i Campillo
198 – Ermessenda de Carcassona
199 – El Cas Rull amb Antoni Dalmau
200 – L’inici de la guerra del Francès
201 – Economia a l’edat mitjana
202 – La colonització de la Catalunya Nova
203 – Les mines neolitiques de Gavà
204 – El militars espanyols. Del 20N al 23F
205 – Els trobadors
206 – Els inicis del futbol a Catalunya
207 – Saladí
208 – Bruixes
209 – La Guerra Civil anglesa. Cronwell
210 – El trienni liberal
211 – La Falange
212 – Els Mitjavila, mercaders del segle XIV
213 – Els angelets de la terra
214 – La fi del Regne de Granada
215 – Eduard Toda
216 – Les Navas de Tolosa
217 – Garbo, l’espia català que va enganyar Hitler
218 – La pesta i la medicina
219 – Les músiques de la guerra de Successió
220 – Arnau de Vilanova
221 – Balnearis al segle XIX
222 – L’omnibus de la mort
223 – Segona Guerra Mèdica
224 – El Monestir de Pedralbes
225 – Prim i els voluntaris catalans
226 – La carrera espacial
227 – L’exposició internacional del 29
228 – Màrius contra Sul·la
229 – La cuina del Barroc
230 – El Dr. Ferran i la vacuna del còlera
231 – Amadeu de Savoia
232 – El naixement de CCOO
233 – La música al cinema històric
234 – La figura de Serrallonga
235 – El naixement de l’Eixample
236 – La història de la Prehistòria
237 – La família Strauss
238 – Els grans banquers del segle XVI
239 – Història del musical
240 – El Petòman catal?
241 – La batalla de Talamanca
242 – La batalla de Qadesh
243 – La guerra franco-prussiana
244 – Pau Claris i la Revolució de 1640
245 – Trafalgar
246 – El naixement del catalanisme polític
247 – Banys a l’Edat Mitjana
248 – La veritable història de Jesús de Natzaret
249 – El reporterisme català republic?
250 – Els fenicis a Catalunya
251 – La batalla de l’Atlàntic
252 – Les relacions entre Catalunya i Aragó
253 – El cant gregori?
254 – La guerra a la prehistòria
255 – La vida de Rossini
256 – La Marina Mercant a la Primera Guerra Mundial
257 – Nyerros i cadells
258 – Els orígens del Blues i el Jazz
259 – Els viatges de Zheng He
260 – L’èxode republic?
261 – Justes i tornejos medievals
262 – Miquelets i guerres del S. XVII
263 – La Barcelona burgesa
264 – Els jeroglífics egipcis
265 – Els orígens de la ràdio a Catalunya
266 – Les dones de Jaume I
267 – Els setze jutges
268 – El comte Rossi a Mallorca
269 – Catalunya, departament francès
270 – El matrimoni i el dret rom?
271 – Catalunya i Hongria
272 – Els Cors de Clavé
273 – La conquesta de Mèxic
274 – El cas Di Stéfano
275 – La caiguda de Constantinoble
276 – La cartografia catalana
277 – Macià, de militar a independentista
278 – La rumba catalana
279 – La guerra d’independència dels EUA
280 – Tarradellas durant la Guerra Civil
281 – Enric Prat de la Riba
282 – Descendents d’Alexandre el Gran
283 – De la Ribera a la Barceloneta
284 – La revolució Meiji
285 – La batalla d’Adrianòpolis
286 – Els últims maquis
287 – Les cançons d’El Molino
288 – Nicolau Eimeric, inquisidor catal?
289 – Domènec Terradellas
290 – La bogeria a la Catalunya del s. XIX
291 – Eurovisió
292 – Guillem Raimon d’Iborra, Baró de Cervelló
293 – La sardana
294 – Els catalans a la guerra de Cuba
295 – La contrareforma a Catalunya
296 – Darwin i el viatge del Beagle
297 – Ramon Mercader i Trotski
298 – El terç de Nostra Senyora de Montserrat
299 – Exploradors catalans
300 – L’espionatge industrial al segle XVIII
301 – L’anàbasi de Xenofont
302 – Els herois de la guerra de Successió
303 – Vida de Mahoma
304 – Els catòlics de la República
305 – Vida de Ciceró
306 – La copla
307 – Franco contra Flash Gordon
308 – La música dels totalitarismes
309 – El virrei Amat
310 – El rastre dels almogàvers
311 – De la vela al vapor
312 – La guerra dels dos Peres
313 – Els viatges de Marco Polo
314 – La guerra d’Ifni
315 – Molière
316 – Andreu Nin i el POUM
317 – Els víkings
318 – La “gauche divine”
319 – Els orígens de la Màfia
320 – La música dels westerns
321 – El Jaciment de l’Esquerda
322 – La revolució de l’astronomia
323 – Robespierre i el terror
324 – La religió romana
325 – L’ascens del nazisme
326 – Els gascons a Catalunya
327 – Catalunya a l’any 1000
328 – Alexandre el Gran
329 – Les grans dives de l’òpera
330 – Assassinat de Companys
331 – El crim del carrer Legalitat
332 – La tomba de Tutankhamon
333 – Mozart
334 – Els xuetes
335 – La invasió de les sueques
336 – Ramon Muntaner
337 – Metges catalans del segle XX
338 – Els Beatles i Catalunya
339 – L’Orfeó Català i el Palau de la Música
340 – L’oci a l’antiga Roma
341 – Mossèn Cinto Verdaguer
Buffalo Bill a Catalunya
En guàrdia: Els Crooners
En guàrdia: Els etruscos
En guàrdia: Nadal
Especial – Debat sobre la Guerra dels segadors
Especial – Debat sobre la Llei de contractes de conreu

Wikileaks

237px-wikileaks_logosvg

Wikileaks és un lloc web independent, sense publicitat ni ajudes públiques, que publica informes anònims i documents filtrats, preservant l’anonimat dels informants.

Wikileaks

~

[kml_flashembed movie=”http://www.youtube.com/v/5rXPrfnU3G0″ width=”500″ height=”350″ wmode=”transparent” /]

De Barcino a BCN




Etapa contemporània


capítol 36 La dictadura de Primo de Rivera
capítol 37 L’Exposició Internacional del 1929


capítol 38 Barcelona durant la República, en pau
capítol 39 Escenari de la Guerra Civil espanyola
capítol 40 Barcelona sota les bombes
capítol 41 Sota el franquisme
capítol 42 La Barcelona del desenvolupisme


capítol 43 En transició
capítol 44 La Barcelona democràtica
capítol 45 La ciutat del segle XXI


En clau d’humor

I. Temes escandalosos de presumpta corrupció, la cara més lletja de la democràcia i altres temes de política actual vistos en clau d’humor…

[kml_flashembed movie=”http://www.youtube.com/v/BFMbPv1b3HY” width=”425″ height=”350″ wmode=”transparent” /]

[kml_flashembed movie=”http://www.youtube.com/v/7qLALVLKZcA” width=”425″ height=”350″ wmode=”transparent” /]

[kml_flashembed movie=”http://www.youtube.com/v/SuRGGl8FuAw” width=”425″ height=”350″ wmode=”transparent” /]

[kml_flashembed movie=”http://www.youtube.com/v/OSykx2uiBho” width=”425″ height=”350″ wmode=”transparent” /]

II. Enllaços a temes d’actualitat de política espanyola i catalana

El Guernica en 3D

El Guernica de Picasso en 3D

[kml_flashembed movie=”http://www.youtube.com/v/I_65LYLzvvI” width=”425″ height=”350″ wmode=”transparent” /]

[kml_flashembed movie=”http://www.youtube.com/v/UTmnqtMYBdc” width=”425″ height=”350″ wmode=”transparent” /]

[kml_flashembed movie=”http://www.youtube.com/v/H28Ibk2qAs0″ width=”425″ height=”350″ wmode=”transparent” /]

Agustí Centelles

Fotoperiodista

c1

c2

c3

c4

~

[kml_flashembed movie=”http://www.youtube.com/v/X-boS5Cvseo” width=”425″ height=”350″ wmode=”transparent” /]
El llegat del fotoperiodista català Agustí Centelles ja és a Salamanca

L’arxiu fotogràfic d’Agustí Centelles ha estat dipositat pels seus dos fills al Centre de la Memòria Històrica de Salamanca, segons informa Catalunya Ràdio. Sergi i Octavi Centelles consideren que d’aquesta manera acaba la polèmica amb la Generalitat després que els hereus del fotoperiodista van optar per vendre l’arxiu al Ministeri de Cultura per 700.000 euros.

El llegat del fotoperiodista Agustí Centelles ha arribat al Centre de la Memòria Històrica de Salamanca. El Ministeri de Cultura ha confirmat a Catalunya Ràdio que els fills de Centelles han dipositat en aquest centre els 12.000 negatius del fotògraf.

Els germans Centelles van arribar aquest diumenge a Salamanca però no ha estat fins aquest matí quan s’ha fet l’entrega oficial dels arxius. Octavi i Sergi Centelles portaven els arxius en dues maletes amb plaques de vidre i un arxivador.

Un cop lliurat, Octavi Centelles ha dit que d’aquesta manera s’acaba la polèmica sorgida entre la Generalitat i la família Centelles després que aquesta va anunciar la venda del seu arxiu al Ministeri de Cultura, que els abonarà 700.000 euros.

Font: http://www.3cat24.cat, 28/12/2009

Octavi i Sergi Centelles lliuren a Salamanca els 12.000 negatius que formen l’arxiu fotogràfic del seu pare

L’arxiu Centelles en territori hostil

Els fills del fotoperiodista Agustí Centelles van lliurar els negatius del seu pare, venuts al ministeri de Cultura, al Centre de Memòria Històrica de Salamanca. Això va passar ahir, que era 28 de desembre, Dia dels Innocents, però no va ser cap broma.

Octavi i Sergi, els germans Centelles, van vendre 12.000 negatius del seu pare, que va morir el 1985, al ministeri de Cultura per 700.000 euros, una maniobra que ha aixecat molta polseguera pel fet que aquest arxiu de gran valor històric marxi de Catalunya i, a més, vagi a parar a un centre tan moralment dolorós per als catalans com el de Salamanca.

Els fills de Centelles van posar una condició al ministeri: que l’arxiu quedés unit “sense disgregar-se”. I van repetir que, de totes les ofertes, incloses les de la Generalitat, van triar el ministeri de Cultura del govern espanyol perquè suposadament les fotos tindran “més difusió i un millor projecte expositiu”.

Sobre les declaracions de l’historiador Publio López Mondéjar, que afirma que entre aquests negatius n’hi ha d’altres fotògrafs, com ara Torrents i Gonsanhi, només van voler afegir que els negatius “estan molt ben documentats sobre fets i amb dates aproximades”.

Segons una enquesta feta per Efe, el que caldria és un museu nacional de fotografia, com reclama Pepe Font de Mora, director de la Fundació Foto Colectania. El director del Museu Reina Sofia, Manuel Borja-Villel, va lamentar el retard amb què es fan moltes coses a l’Estat espanyol i va afegir que “Centelles hauria d’estar el Reina Sofia, al costat d’obres de Capa, Colom i Català-Roca”. I encara va afegir que “els arxius haurien d’estar digitalitzats i a la xarxa, a disposició de tothom”.

Font: Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 41. Dimarts, 29 de desembre del 2009

“La Generalitat ha ignorado siempre a Agustí Centelles”

El hijo del fotógrafo dice que Cataluña tuvo 25 años para comprar el archivo

NATALIA JUNQUERA – Madrid – 01/12/2009

La Generalitat de Cataluña se les ha echado encima acusándoles de “traidores” y “peseteros” por haber vendido el archivo de su padre, el fotógrafo Agustí Centelles -nacido en Valencia pero criado en Cataluña- al Ministerio de Cultura por 700.000 euros. La operación, que adelantó el sábado este diario, ha levantado ampollas en Cataluña, pero los hijos del fotógrafo, Sergi y Octavi, aseguran tener la conciencia muy tranquila y a sus abogados preparados para un contencioso administrativo en caso de que la Generalitat intente evitar que el archivo vaya al centro documental de la memoria histórica de Salamanca.

Por si acaso, ayer se dirigieron por escrito a la ministra Ángeles González-Sinde para exigirle que no ceda a la presión y lleve el archivo a Salamanca.

Sergi Centelles explicó ayer a EL PAÍS por qué han decidido vender. Frente a quienes les fustigan, ofrece dos argumentos casi aplastantes: que la Generalitat ha tenido 25 años para adquirir el archivo y no lo ha hecho, y que tenían una oferta de salida de Christie’s por 850.000 euros y la han rechazado porque corrían el riesgo de que la obra de su padre fuera encerrada en casa de un coleccionista.

“Con nuestra edad -Sergi tiene 72 y Octavi 62- la lucha por difundir el trabajo de nuestro padre se nos hacía un poco pesada”, explica el segundo. Un comité de expertos, entre los que figuran los historiadores José María Abril y Gabriel Cardona, profesor en la Universidad de Barcelona, estudió con ellos las ofertas. La del Gobierno central les pareció la mejor: “Es el que más proyección puede dar al archivo, con exposiciones en EE UU, la creación de un premio internacional de fotografía con su nombre…”

Afirma Sergi Centelles que la Generalitat no se interesó por el archivo hasta que supo que el Gobierno lo quería. “Este pataleo se debe a la ineptitud de la consellería de Cultura, que se ha despertado a última hora y siempre ha minusvalorado el archivo. La Generalitat ha ignorado siempre a Agustí Centelles. Cuando supieron que el ministerio lo quería, ofrecieron 300.000 euros y luego 500.000, pero nunca concretaron el proyecto de difusión. Si nos hubieran garantizado eso, quizá el archivo no habría salido de Cataluña. Nos llaman peseteros y no hemos recibido nunca un euro por las exposiciones. En Barcelona hubo una sobre Capa que costó tres veces la cantidad por la que hemos vendido el arhivo”.

Sergi Centelles recuerda que el único reconocimiento que su padre recibió en vida, el Premio Nacional de las Artes Plásticas, se lo dio la misma institución a la que ahora han vendido el archivo: el Ministerio de Cultura. “Mi padre murió muy dolido con la Generalitat. En 1939 le dejaron tirado: le prometieron repatriarlo a México y terminó en el campo de concentración de Bram (Francia). Y en 1977, Pujol le dijo que su material podía levantar ampollas y que mejor no tocarlo”, afirma.

El fotógrafo, considerado como el Robert Capa español y autor de algunas de las fotos icónicas de la Guerra Civil, nunca se llevó bien con el ex presidente catalán. “En 1978, Pujol vino a una exposición de mi padre en un local de CiU. Mi padre le dijo: ‘se celebra aquí pero el militante es mi hijo, yo soy del PSUC’ [Partido Socialista Unificado de Cataluña] y a partir de ahí le puso una cruz”.

Centelles murió en 1985 y sus hijos, tras invertir 600.000 pesetas en escanear las fotografías, se dedicaron a custodiar el tesoro. “Ninguna administración mostró interés por este trozo de la historia de España. Sólo UGT ofreció 26 millones de pesetas en 1986”.

Sergi asegura que le cuesta desprenderse de las 10.000 fotografías de su padre. Especialmente de una en la que una madre abraza a su hijo muerto tras un bombardeo en Lleida: “La he visto mil veces, pero aún me pone la piel de gallina”

Font: http://www.elpais.com

Més informació:

Buxaweb

Història del món contemporani

L’Antic Règim
La Revolució Industrial
La Revolució Americana
La Revolució Francesa
L’època napoleònica
La Restauració i les revolucions burgeses
Els nacionalismes
La unificació d’Itàlia
La unificació d’Alemanya
Les teories socialistes
El moviment obrer
La Segona Revolució Industrial
Imperialisme i colonialisme
La Primera Guerra Mundial
La Revolució Russa
El crac de 1929
Els feixismes
El feixisme italià
El nazisme alemany
La Segona Guerra Mundial
La guerra freda i la política de blocs
Descolonització i Tercer Món
La Unió Europea

Història

El reformisme borbònic
La guerra del Francès
El regnat de Ferran VII
L’emancipació de les colònies americanes
El carlisme
El regnat d’Isabel II
El Sexenni revolucionari
La Restauració
La crisi de la Restauració
El catalanisme
El moviment obrer espanyol i català
La Segona República
La Segona República a Catalunya
La Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil a Catalunya
El franquisme
El franquisme a Catalunya
Transició i Democràcia
La transició a Catalunya
Les constitucions espanyoles
El sistema polític espanyol i català
Economia i societat en el segle XIX
Economia i societat en el segle XX

Història del Futbol Club Barcelona

1899-1924
1924-1949
1949-1974
1974-1999
A partir de 1999

Continguts del web

EDUCACIÓ I ENSENYAMENT
Recursos generals
Recursos estudiants
Estudis a Catalunya
HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA
Recursos Internet
Cronologia
Bibliografia
Vocabulari
Personatges
Ciències Socials
Temes Història
AULA
Aula de Socials
Alumnes IES Antoni Cumella
Educació Granollers
ENTORN
Granollers
Vallès Oriental
Barcelona
Catalunya
FAVORITS
Directori d’enllaços d’interès general
BUXABARÇA
Especial
F.C.Barcelona

Hemeroteca La Vanguardia

hemerotecalavanguardia.gifhemeroteca02.jpg

hemeroteca01.jpg

hemeroteca03.jpg

· Des de finals d’octubre aquest diari ha posat a disposició de qualsevol persona, sense necessitat de registre, un patrimoni històric de 127 anys de publicacions. És una poderosa eina de recerca dels fets passats al nostre país, que té un portal propi de recerca. Tres són les diferents formes : per paraules clau, per dia i per tendència, de forma i manera que podem escriure la paraula “Estat d’Autonomia” i cercar-nos un històric d’aparicions de la paraula a la seva base de dades. Un instrument poderós que, en bones mans, i amb les explicacions adients, servirà per a refrescar la memòria històrica del país des de les aules. O cercar la portada del diari amb les notícies més importants en la data del nostre naixement, per exemple. Font.

· Quina cara feia l’actualitat el dia del teu naixement? Ara ho pots consultar. “La Vanguardia” ha obert la seva hemeroteca digital, on pots buscar la portada del diari barceloní del dia que vas néixer. Aquesta curiositat és només una de les moltes possibilitats que ofereix el rotatiu més antic que encara es publica a Catalunya. Fins fa poc, l’hemeroteca del diari estava restringida a un accés de pagament. Ara, però, està oberta a tothom i s’ha millorat amb criteris de recerca per anys i per paraules clau. En total, 127 anys d’història del periodisme a la xarxa. Font.