Gironès, Catalunya des de l’aire:
[kml_rm movie=”http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/cat_aire/001_69543.rm” width=”352″ height=”288″/]
[kml_rm movie=”http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/viure_cat/001_71737.rm” width=”352″ height=”288″/]
[kml_rm movie=”http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/comarques/001_69642.rm” width=”352″ height=”288″/]
Enllaços:
[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/dies_digitals/001_65573.rm" width="352" height="288"/]
* Títol Maltractament familiar i violència de gènere
* Programa Dies digitals TV
* Idioma Català
* Producció CCRTV
* Durada 13min.
* Àmbit Tutoria
* Àrea Tutoria, Educació per la ciutadania
* Nivell ESO
En aquest capítol es tracta la qüestió dels maltractaments familiars i la violència de gènere.
La Salima, l’Adama, la Kholoud i la Salima viuen a Salt (Gironès). Tenen entre 14 i 16 anys, i coneixen de prop el que és el maltractament familiar i la violència de gènere. És per això que han escollit aquest tema per al vídeo que han fet al taller de “Dies digitals”.
En el programa, a més del seu vídeo, les veiem durant tot el procés de fer-lo i coneixem les seves reflexions sobre la violència de gènere i sobre com protegir-se.
Text:
Les immigrants víctimes de la violència masclista tenen sis vegades més risc de ser assassinades
Les dones immigrants, encara més indefenses Segons un estudi d’Amnistia Internacional, les dones immigrades víctimes de la violència de gènere tenen sis vegades més risc de morir assassinades que no pas les víctimes espanyoles. L’organització ho atribueix als “obstacles” per accedir als recursos que estableix la llei integral contra la violència de gènere i les dificultats per ser autònomes econòmicament i d’accés a la justícia.
Les víctimes de la violència masclista ho tenen encara pitjor si són dones immigrades. Segons un estudi d’Amnistia Internacional, tenen sis vegades més risc de morir assassinades que no pas les víctimes espanyoles, un fet que l’organització atribueix als “obstacles” per accedir als recursos que estableix la llei integral contra la violència de gènere i les dificultats per ser autònomes econòmicament i d’accés a la justícia. La denúncia arriba abans que, aquest 25 de novembre, es commemori el Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència de la Dona.
La falta d’intèrprets a les dependències judicials i policials és un dels inconvenients amb què topen aquestes víctimes, un fet que denuncia Amnisita Internacional, que recorda que la llei “suposadament” garanteix aquest dret a les dones estrangeres. També consideren “curiós” que en algunes comunitats auònomes s’hagin “retornat” les partides pressupostàries destinades a aquest servei.Pel que fa a l’autonomia econòmica, la llei només garanteix a les víctimes la “residència en exclusiva” i no un permís de treball, de manera que “moltes dones tornen amb el seu agressor per la precària situació ecònomica en què es troben”.
El document que ha difós l’ONG també recull testimonis d’advocats d’ofici , com un que va dir a una dona: “Et podries haver aguantat, com va fer la teva mare”.
Font: Telenotícies, 23-11-1007
[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/oblit_passat/001_618288.rm" width="352" height="288"/]
“L’oblit del passat” dedica el capítol a la restauració de les talles i pintures murals romàniques de Catalunya i Andorra. Així mateix, parla de la necessitat de conservar els edificis modernistes, que ja comencen a mostrar signes de degradació.
Escultures policromades, retaules i pintures murals dels segles XI, XII i XIII, procecedents de les esglésies romàniques dels Pirineus, es van treure, a partir del 1917, dels seus emplaçaments originals per evitar que caiguessin en mans dels col·leccionistes i dels museus estrangers. Ara s’exposen al Museu Nacional d’Art de Catalunya, ubicat al Palau Nacional, un edifici que va ser l’emblema de l’Exposició Internacional celebrada a Barcelona l’any 1929.
Al cor dels Pirineus, el principat d’Andorra guarda importants tresors romànics, com ara Sant Joan de Caselles, a Canillo. En aquesta església del segle XI hi ha una majestat del segle XII. Es tracta d’una escultura de pedra de Jesucrist crucificat sobre un fons de pintura mural.
L’església romànica més antiga que es conserva a Andorra és la de Santa Coloma, amb fragments de pintures murals. També cal destacar Sant Martí de la Cortinada, on hi ha uns frescos restaurats.
Entre els segles IX i XIII, l’arquitectura religiosa tenia un estil robust i senzill, amb murs gruixuts, absis semicirculars, finestres estretes i una decoració mural austera i sintètica. Aquestes són les característiques de l’art romànic.
A partir de l’any 1917 es van començar a arrencar les pintures de les esglésies romàniques per protegir-les de l’expoli. La tècnica per arrencar les pintures era poc coneguda a Catalunya, així que van ser experts italians els encarregats de dur a terme l’operació.
A esglésies com Santa Maria de Taüll o Sant Climent de Taüll hi ha reproduccions de les pintures originals.
El programa també dedica un apartat a la difícil restauració del monestir de Sant Pere de Rodes. Fundat al segle VIII sobre unes ruïnes romanes, hi són visibles les diverses fases constructives. El monestir el van abandonar els monjos al segle XVIII, i, des d’aleshores, ha estat objecte d’importants robatoris, de manera que molt del seu patrimoni està dispers en col·leccions privades.
Les condicions externes han obligat a protegir amb vidres la portalada del monestir de Ripoll, l’obra escultòrica més rellevant del segle IX.
A la ciutat de Barcelona hi ha un important patrimoni modernista, bàsicament d’Antoni Gaudí, Lluís Domènech i Montaner i Josep Puig i Cadafalch. La seva obra va contagiar els artesans que col·laboraven en la construcció dels edificis: vitrallers, forjadors, ceramistes, escultors, mosaïcistes…
Entitats com la Fundació Amatller vetllen per la conservació del patrimoni cultural. L’industrial xocolater Antoni Amatller, interessat per l’art, va encarregar a l’arquitecte Puig i Cadafalch que reconstruís un edifici al passeig de Gràcia i el convertís en una casa que no tingués res a veure amb l’estil de l’època.
L’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, de Lluís Domènech i Montaner, és un bon exemple de la combinació de l’art modernista i la utilitat pública. El procés de restauració de l’edifici, però, és força complicat.
També és difícil la restauració d’obres d’Antoni Gaudí, com el Parc Güell o la Casa Milà, coneguda com la Pedrera. Aquest edifici va estar descuidat durant molts anys i no va començar a ser restaurat fins que una entitat financera el va comprar sencer l’any 1986.
Gaudí va morir l’any 1926 i va deixar inacabada la Sagrada Família. El conjunt escultòric de Josep Maria Subirachs a la façana de la Passió ha estat objecte de dures crítiques. Tot i que encara no està acabada, la Sagrada Família ja té algunes parts que han sofert diversos desperfectes.
Font: Edu3
[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/comarques/001_69937.rm" width="352" height="288" wmode="transparent" /]
A partir d’una manifestació actual d’un 11 de setembre, un avi explica a la seva néta les causes, el desenvolupament i les conseqüències de la Guerra de Successió (1700-1714), referint-se especialment a la jornada de l’Onze de Setembre de 1714.
[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/Ha_cat/001_783159.rm" width="352" height="288" wmode="transparent" /]
En Dragui, el protagonista de la sèrie de dibuixos “Història de Catalunya”, parla de la guerra de Successió, de la derrota de l’Onze de Setembre de 1714 i de la pèrdua de les institucions catalanes.
L’any 1700 va morir el rei d’Espanya Carles II. Hi havia dos pretendents per succeir-lo: el duc d’Anjou, nét del rei de França Lluís XIV, i l’arxiduc Carles, fill de l’emperador d’Àustria.
Va ser coronat rei el duc d’Anjou amb el nom de Felip V, però, a Europa, Anglaterra i Holanda no hi van estar d’acord i van decidir afavorir l’arxiduc Carles.
Catalunya va acceptar, en principi, Felip de Borbó com a rei, que va jurar a Barcelona, l’any 1701, les constitucions catalanes. Un temps després, però, Catalunya va optar per donar suport a l’arxiduc Carles, que havia estat proclamat rei d’Espanya a Viena.
L’arxiduc va desembarcar a Badalona l’any 1705 i Catalunya el va reconèixer com a Carles III i comte de Barcelona.
Va esclatar una lluita aferrissada entre la Corona d’Aragó, defensora de Carles III, i Castella, defensora de Felip V. Tot Europa va prendre partit per un dels dos pretendents i la guerra es va estendre.
Carles III rebia el suport d’Àustria, els estats alemanys, Anglaterra, Holanda, Portugal, els estats italians i la Corona d’Aragó. Felip V, de Castella i França.
L’any 1707, a Almansa, les tropes de Felip V van derrotar les de Carles III i van tornar a dominar el Regne de València. Tot seguit es va conquerir Aragó i ja només quedava conquerir Catalunya.
Carles III estava instal·lat a Barcelona. La paraula “pesseta”, que ve d’aquesta època, es referia a les monedes petites (peces) que Carles III va fer circular per manca de plata.
L’any 1711 va morir Josep I, emperador d’Àustria i germà de Carles III. Llavors, Carles III va ser proclamat emperador d’aquell país i va abandonar Barcelona.
L’any 1713 es van reunir a Utrecht els ambaixadors dels països que havien format la Gran Aliança a favor de Carles III amb els països que estaven a favor de Felip V (Espanya i França). A canvi d’abandonar la Gran Aliança, Espanya va donar a Anglaterra Menorca i Gibraltar. A Àustria, Felip V els va oferir els territoris d’Itàlia i els Països Baixos.
Així tots els països van acabar reconeixent Felip V com a rei i Catalunya es va quedar sola. Tot i que havia moviments de resistència, com els encapçalats pel general Moragues i Bac de Roda, les forces de Felip V es van anar apoderant de tot Catalunya.
La ciutat de Barcelona estava assetjada per un exèrcit de 40.000 homes. Rafael Casanova, conseller en cap, va decidir resistir fins al final. Després de tretze mesos de setge, l’11 de setembre de 1714 la ciutat va ser conquerida per les tropes borbòniques.
Felip V va establir, mitjançant els decrets de Nova Planta, que tots els regnes d’Espanya es regissin per les lleis de Castella. Va abolir la Generalitat, el Consell de Cent i totes les institucions catalanes i va decretar que el castellà fos la llengua dels actes oficials i de l’ensenyament. Per esclafar qualsevol intent de revolta, es va aixecar la Ciutadella.
Font: Edu3
