[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/oblit_passat/001_618288.rm" width="352" height="288"/]
“L’oblit del passat” dedica el capítol a la restauració de les talles i pintures murals romàniques de Catalunya i Andorra. Així mateix, parla de la necessitat de conservar els edificis modernistes, que ja comencen a mostrar signes de degradació.
Escultures policromades, retaules i pintures murals dels segles XI, XII i XIII, procecedents de les esglésies romàniques dels Pirineus, es van treure, a partir del 1917, dels seus emplaçaments originals per evitar que caiguessin en mans dels col·leccionistes i dels museus estrangers. Ara s’exposen al Museu Nacional d’Art de Catalunya, ubicat al Palau Nacional, un edifici que va ser l’emblema de l’Exposició Internacional celebrada a Barcelona l’any 1929.
Al cor dels Pirineus, el principat d’Andorra guarda importants tresors romànics, com ara Sant Joan de Caselles, a Canillo. En aquesta església del segle XI hi ha una majestat del segle XII. Es tracta d’una escultura de pedra de Jesucrist crucificat sobre un fons de pintura mural.
L’església romànica més antiga que es conserva a Andorra és la de Santa Coloma, amb fragments de pintures murals. També cal destacar Sant Martí de la Cortinada, on hi ha uns frescos restaurats.
Entre els segles IX i XIII, l’arquitectura religiosa tenia un estil robust i senzill, amb murs gruixuts, absis semicirculars, finestres estretes i una decoració mural austera i sintètica. Aquestes són les característiques de l’art romànic.
A partir de l’any 1917 es van començar a arrencar les pintures de les esglésies romàniques per protegir-les de l’expoli. La tècnica per arrencar les pintures era poc coneguda a Catalunya, així que van ser experts italians els encarregats de dur a terme l’operació.
A esglésies com Santa Maria de Taüll o Sant Climent de Taüll hi ha reproduccions de les pintures originals.
El programa també dedica un apartat a la difícil restauració del monestir de Sant Pere de Rodes. Fundat al segle VIII sobre unes ruïnes romanes, hi són visibles les diverses fases constructives. El monestir el van abandonar els monjos al segle XVIII, i, des d’aleshores, ha estat objecte d’importants robatoris, de manera que molt del seu patrimoni està dispers en col·leccions privades.
Les condicions externes han obligat a protegir amb vidres la portalada del monestir de Ripoll, l’obra escultòrica més rellevant del segle IX.
A la ciutat de Barcelona hi ha un important patrimoni modernista, bàsicament d’Antoni Gaudí, Lluís Domènech i Montaner i Josep Puig i Cadafalch. La seva obra va contagiar els artesans que col·laboraven en la construcció dels edificis: vitrallers, forjadors, ceramistes, escultors, mosaïcistes…
Entitats com la Fundació Amatller vetllen per la conservació del patrimoni cultural. L’industrial xocolater Antoni Amatller, interessat per l’art, va encarregar a l’arquitecte Puig i Cadafalch que reconstruís un edifici al passeig de Gràcia i el convertís en una casa que no tingués res a veure amb l’estil de l’època.
L’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, de Lluís Domènech i Montaner, és un bon exemple de la combinació de l’art modernista i la utilitat pública. El procés de restauració de l’edifici, però, és força complicat.
També és difícil la restauració d’obres d’Antoni Gaudí, com el Parc Güell o la Casa Milà, coneguda com la Pedrera. Aquest edifici va estar descuidat durant molts anys i no va començar a ser restaurat fins que una entitat financera el va comprar sencer l’any 1986.
Gaudí va morir l’any 1926 i va deixar inacabada la Sagrada Família. El conjunt escultòric de Josep Maria Subirachs a la façana de la Passió ha estat objecte de dures crítiques. Tot i que encara no està acabada, la Sagrada Família ja té algunes parts que han sofert diversos desperfectes.
Font: Edu3
