Category Archives: Ciutadania

En clau d’humor

I. Temes escandalosos de presumpta corrupció, la cara més lletja de la democràcia i altres temes de política actual vistos en clau d’humor…

[kml_flashembed movie=”http://www.youtube.com/v/BFMbPv1b3HY” width=”425″ height=”350″ wmode=”transparent” /]

[kml_flashembed movie=”http://www.youtube.com/v/7qLALVLKZcA” width=”425″ height=”350″ wmode=”transparent” /]

[kml_flashembed movie=”http://www.youtube.com/v/SuRGGl8FuAw” width=”425″ height=”350″ wmode=”transparent” /]

[kml_flashembed movie=”http://www.youtube.com/v/OSykx2uiBho” width=”425″ height=”350″ wmode=”transparent” /]

II. Enllaços a temes d’actualitat de política espanyola i catalana

El Tibet

potala.jpg

1.gif El Tíbet és situat a l’Àsia central, a l’altiplà més elevat del món (altituds de 4.000-5.000 m), vorejat de serralades impressionants: Kunlun, Karakoram i Himàlaia, on es dreça l’Everest. Els tibetans tenen llengua pròpia (tibetà) i professen una branca distintiva de la fe budista (budisme tibetà, també anomenat lamaisme). El país, històricament cobejat per mongols i xinesos, fou ocupat per la Xina el 1950. Al cap de quinze anys, el 1965, aquest país establí l’anomenada Regió Autònoma del Tíbet, però sense gens d’autonomia. A més a més, els tibetans expliquen que aquesta regió amb prou feines si abasta la meitat del Tíbet històric.

Els anys 1960-1970 la Xina menà una política encaminada a anorrear la identitat nacional del Tíbet amb la destrucció d’un gran nombre de monestirs budistes. Els tibetans creuen que aquest mateix propòsit té l’arribada en massa de xinesos, els grans beneficiaris del creixement econòmic d’aquestes últimes dècades. Contra aquesta situació, s’ha aixecat la veu del Dalai Lama, símbol de la resistència pacífica del Tíbet i premi Nobel de la Pau (1989).

Font: Diari de l’escola: el Tibet i l’ocupació xinesa

ima1

1.gif JO ESTIC A FAVOR

  • d’aturar el trasllat de colons xinesos al Tibet i la discriminació dels tibetans.

  • de la protecció i preservació de la identitat tibetana: cultura, llengua, medi ambient i tradicions religioses del Tibet.

  • del compliment de la llei al Tibet.

  • de l’alliberament immediat de tots els presoners polítics tibetans, incloent el genuí Panchen Lama Gedhun Choekyi Nyima (desaparegut fa 12 anys).

  • d’acabar amb els avortaments forçats, infanticidis i esterilitzacions de les dones tibetanes.

  • de dir NO als atacs indeguts, absurds i insultants contra el Dalai Lama i dir SÍ al seu retorn al Tibet com a líder espiritual de la seva gent.

  • dels 6 milions de tibetans que actualment són hostatges de la Xina.

DEL TIBET

Font: Fundació Casa del Tibet a Barcelona

 

1.gif Xina i Jocs, vergonya global

16 de març de 2008

Això que en diuen família olímpica assisteix aquests dies a la repressió de les reivindicacions de democràcia i llibertat al Tibet per part del Govern que mana a l’Estat que organitza enguany els Jocs Olímpics. D’aquí a poc més de quatre mesos, esportistes d’arreu del món aterraran a Pequín i participaran a l’acte de legitimació més gran que pot desitjar qualsevol règim al planeta. I s’espera que tothom aplaudeixi i calli.

El Comitè Olímpic Internacional demostra que no li importa gens ni mica que el Govern xinès trepitgi la Carta Olímpica sense miraments. L’article 2 d’aquest text, que representa que regeix el Moviment Olímpic, diu literalment: «L’objectiu de l’Olimpisme és situar l’esport al servei del desenvolupament harmoniós de l’home, amb la mirada posada a promoure una societat pacífica i preocupada per la preservació de la dignitat humana». Pel COI, que l’exèrcit entri a Lhasa i mati manifestants, que detingui monjos, que impedeixi la llibertat d’expressió i que reprimeixi els anhels de llibertat dels tibetans deu ser la gran contribució de la dictadura xinesa a aquesta «societat pacífica» i a la «preservació de la dignitat humana». Per ser coherents amb el criteri, els Jocs de 2016 podrien anar a parar a alguna ciutat de l’Iran, de Birmània o de Zimbabwe.

En definitiva, quan el COI no alça ni una mínima veu de protesta, l’única cosa que està fent és acceptar que altres disparin amb bala contra la seva pròpia teulada, contra aquesta Carta que se suposa que és la guia de l’olimpisme. La Xina és forta i s’hi sent, i no té cap mena de pudor a tacar-se les mans de sang davant de tot el món. Tota indecència pública és benvinguda a canvi de la propaganda mundial que el règim xinès ha comprat a base de talonari. Pequín 2008 obre de nou la porta a la politització dels Jocs, a la utilització d’aquest esdeveniment a glòria i benefici d’una dictadura, com a Berlín l’any 1936. Vergonya al COI i a tots els que ho permetran.

Font: Móndivers

1.gif Més webs:

Ciutadania

p_ciutadania.jpg

el-roto-epc.jpg

1.gif La tornada a escola ha estat, en part, marcada pel debat sobre la nova assignatura curricular, dita educació sobre ciutadania i drets humans, implantada enguany a Catalunya (l’any vinent s’implantarà al País Valencià i a les Illes).

La implantació d’aquesta assignatura és una de les novetats de la llei orgànica d’educació (LOE), aprovada el maig del 2006 per iniciativa del govern socialista espanyol.

A Catalunya, on la cursen, durant una hora la setmana, els alumnes de tercer d’ESO, no ha mogut polèmiques político-socials dignes d’esment.

En canvi, sí que ha fet rebombori i ha desfermat controvèrsia a Espanya, on ha estat debel·lada pel Partit Popular (PP) i, sobretot, pels sectors més conservadors de la jerarquia catòlica, que hi veuen una eina d’adoctrinament polític i d’imposició del laïcisme, fins al punt que han fet crides a boicotar-la i fer-hi objecció de consciència. D’aquesta actitud bel·ligerant, se n’ha desmarcat la Federació Espanyola de Religiosos de l’Ensenyament (FERE), que farà l’assignatura, si bé adaptada a l’ideari catòlic.

Font: Diari de l’escola; dilluns, 17 de setembre de 2007

Eleccions 9-M, 2008

[kml_flashembed movie=”http://www.elperiodico.com/vivo/recursos/flash/flash_20554_CAT.swf” width=”500″ height=”300″/]

eleccions.jpg

450px-daoiz_o_velarde.jpg

eleccions1.jpg

eleccions2.jpg

1.gif Eleccions 2008:

1.gif Viquipèdia:

1.gif Buxaweb. El sistema polític espanyol i català

1.gif Eleccions i presidents:

  1. 15 de junio de 1977: Adolfo Suárez González (UCD)
  2. 1 de marzo de 1979: Adolfo Suárez González (UCD)
  3. 28 de octubre de 1982: Felipe González Márquez (PSOE)
  4. 22 de junio de 1986: Felipe González Márquez (PSOE)
  5. 29 de octubre de 1989: Felipe González Márquez (PSOE)
  6. 6 de junio de 1993: Felipe González Márquez (PSOE)
  7. 3 de marzo de 1996: José María Aznar López (PP)
  8. 12 de marzo de 2000: José María Aznar López (PP)
  9. 14 de marzo de 2004: José Luis Rodríguez Zapatero (PSOE)
  10. 9 de marzo de 2008: Elecciones no celebradas todavía

Font: Wikipedia

La invasió dels Pares Noels

nensfentcagareltio.png

Text 1. Noo!! Ja torna a ser aquí! La invasió del ninots de Papa Noel

Ja ha tornat. Farà uns tres o quatre anys que es va posar de moda penjar els balcons aquests ninots horteres del Papa Noel, aquest nadal ja tornen a ser aqui.

Si no suportes l’aglomeració dels centres comercials per aquestes dates, doncs no hi vas i ja estar, però els maleïts ninots de Papa Noel ens els hem de tragar cada dos per tres quan sortim el carrer, com es pot posar de moda una cosa tan hortera? saben els pares els traumes que poden tenir els seus fills en veure un paiu amb aspecte de borratxo penjat del balcó de la seva llar?

Per això desde aqui donarem suport a qualsevol acció per acabar amb aquesta lacra que embruta les nostres façanes i es crida a la participació en tots els actes per eliminar aquests ninots horteres de les nostres viles i ciutats. Desde el simple despenjament, la decapitació, la crema, etc. Proposo també que cada persona que tingui càmera digital fagi fotos de les accions contra aquests ninots i les pengi el fotolog com a acte de protesta.

Perquè un altre nadal és possible:

Sense aglomeracions els centres comercials.
Amb l’escudella de l’àvia i els dinars familiars (sense tirar-se els plats pel cap)
Amb els turrons i les neules i el caga tio.
I sense Papes Noel penjant dels balcons.

Font: Comlescabres’s Fotolog

Text 2:

Ens trobem amb un fenomen que cada any pels vols de nadal arriba a les nostres ciutats, sers d’altres planetes envaeixen les cases, sobretot el balcons, però també els trobem a les tendes del tot a un €, altrament dites dels “xinos”, pel dia tenen una aparença i de nit és transformen amb un estel de llums,com vulguen avisar a l’univers de la seva localització. En un principi no se li va donar cap importància, fins a l’actualitat que ja agafa una forta embranzida i de grans dimensions a nivell de plaga. Hi ha una associació per tornar el nans de jardí al bosc i ara proposem una altra entitat sense ànims de lucre que torni a aquest sers al seu món. La col.lecció comença amb la primera foto, que creiem és el líder de tots ells, anem fent un repàs a les altres fotos, uns repeteixen com cada any, altres s’estrenen, aquest és el cas dels que tenen forma de reis, en fi aneu molt de compte no entrin a les vostres llars, estareu perduts per sempre mes.

Font: Té la mà, Maria

paresnoelsalsbalcons.jpg

Text 3: Llarga vida al caganer

Un any més com ja és habitual per aquestes dates només cal sortir al carrer per percebre com les tradicions nadalenques catalanes cada vegada es veuen en més minoria davant els costums, els símbols i les festes que ens envaixen des de més enllà de les nostres fronteres. Sortosament però, no tot està perdut. I com no podia ser d´una altra manera ha estat a l´Alt Empordà on ha sorgit un moviment popular que vol lluitar per defensar les figures i les tradicions nadalenques pròpies del nostre país. Tocats per la tramuntana. Sortosament.

l´espurna que ha activat aquesta «resistència pacífica» és la proliferació dels Pares Noëls que enguany envaeixen els balcons de qualsevol carrer, ciutat, poble o masia empordanesa. Només cal aixecar la vista i es pot comprovar com el grassonet personatge nadalenc ja és un més del nostre paisatge urbà.

És en aquest punt on aquest grup d´empordanesos han començat la seva lluita. Concretament a Figueres i a Castelló d´Empúries hi ha balcons on ja no hi penja un Pare Noël. Aquest ha estat substituït per la figura més tradicional, emblemàtica i estimada del pessebre català. El caganer.

Tot i que només es tracta d´una petita acció reivindicativa, si més no de moment a l´espera de si arrela a la resta de la comarca i, perquè no, a la resta de Catalunya, cal valorar si aquesta acció no compta amb més solidesa del que pot semblar en una primera anàlisi que només es quedi en l´aparença i l´anècdota.
D´ençà uns anys el Pare Noël i d´altres símbols que no són propis del nostre país han iniciat una invasió pacífica de les nostres llars que ningú pot negar que fins ara està gaudint d´una gran acceptació. A poc a poc, encara que en molts casos no en siguem ni conscients, hem anat arraconant al cagatió, el pessebre i els seus protagonistes com el caganer.

Els Reis Mags, a hores d´ara, ja són pràcticament només el fi de festa. Són la propina d´unes diades quan no fa gaire eren els protagonistes principals. Ningú els feia ombra.
Durant aquestes festes és quan es troba a faltar els éssers estimats. És quan es recorda més que mai aquelles persones que ja no seuen al nostre costat quan estem celebrant els excessius àpats nadalencs. Aturant-nos només un instant, entre cullerada d´escudella i forquillada de canaló, podríem fer una ràpida mirada al passat per recordar els Nadals on tots aquests familiars i amics ja despareguts encara seien a taula amb nosaltres. Veuen la imatge. Sí. Comparant-la amb l´actual no només hi manquen aquestes persones. En aquesta fotografia del passat estem envoltats d´altres éssers i símbols nadalencs que també estimem però que ens estem deixant exterminar.

Si no aturem aquesta pacífica invasió anglosaxona de les tradicions nadalenques ja no només desapareixeran els caganers i els Reis Mags. Fa esgarrifar pensar en un àpat de Nadal sense escudella, carn d´olla o canalons. En aquesta mediocre pel·lícula de ciència-ficció es veu a tots els catalans celebrant el Nadal en un fast food. Perdó, no és de ciència-ficció. És de terror. Visca el caganer

Font: Dídac Moreno, Diari de Girona, 20 desembre 2006

Text 4:

El Tió de Nadal (també anomenat simplement Tió, Tronc de Nadal, Soca, Xoca o Tronca) és un dels elements de la Mitologia catalana i una tradició molt arrelada a Catalunya. Originàriament consistia en un tronc encès -és a dir, un tió- de la llar de foc, i el regal era l’escalfor que proporcionava. Avui dia, és un tronc que sovint es decora posant-li potes i altres elements que simulen una cara somrient que sovint es corona amb una barretina roja.

Se’l fa cagar repetidament a base d’engegar-li cops de bastó alhora que se li canta una cançó tradicional, al·lusiva d’aquesta circumstància.

Del fet de fer cagar el tió hi ha qui li ha posat el nom de Caga Tió, ja que diverses cançons com l’esmentada comencen amb aquests mots, però no és una denominació amb tradició.

Pel dia de la Puríssima (això és, el 8 de desembre), es comença a donar menjar cada dia al Tió, i se’l tapa amb una manta perquè no passi fred a la nit. Al Tió li agraden les mateixes coses que als animals de peu rodó (excepte palla): garrofes, carabassa, etc. i verdura de poc valor: els nens de pagès no tenen, doncs, cap dificultat a l’hora d’aconseguir menjar per al Tió.

La nit de Nadal (o en algunes cases el mateix dia de Nadal), es posava el Tió al foc una estona abans de fer-lo cagar, ja que per cagar havia d’estar encès. Però avui dia, com que en la majoria de les cases no n’hi ha, ja no se’l posa a la llar de foc.

Tradicionalment, el Tió mai no caga objectes grossos (aquests ja els porten els Reis) sinó llaminadures, figuretes de pessebre i alguna joguina senzilla per als més petits, així com coses de menjar i beure per als àpats de Nadal i Sant Esteve, com torrons, xampany, figues seques, etc. Per indicar que ja no vol cagar res més, caga un arengada ben salada, un all, una ceba, o es pixa a terra. També hi ha llocs en què el Tió és comunal i tots els xics el poble acuden a agarrotar-lo per rebre el mateix regal.

La tradició del Tió pot estar emparentada amb la de l’arbre de Nadal, ja que el Tió no és altra cosa que la soca d’un arbre que la nit de Nadal obsequia amb regals els més petits de la casa.

Font: Viquipèdia

parenoelicocacola.jpg

Text 5: el Pare Noel i la Coca Cola

Ja en el segle XX, l’empresa Coca-cola va encarregar al pintor Habdon Sundblom que remodelés la figura de Santa Claus/Papà Noel para fer-lo més humà i creïble. Aquesta versió data de 1931. En aquest punt, no obstant això cal aclarir que és solament una llegenda urbana la creença que el color vermell i blanc de Santa Claus tingui el seu origen com a tal, encara que sí la seva popularització, en els spots que la marca Coca-cola va començar a fer a partir de 1931. Això ja que hi ha moltes il·lustracions i descripcions gairebé fidedignes anteriors al spot com la de Thomas Nast (1869) o St. Nicholas Magazine(1926), entre unes altres; això sense considerar a més les antigues representacions religioses del bisbe San Nicolás de Mira o San Nicolás de Bari, en les quals és comuna el color vermell i blanc de la vestimenta religiosa. Per això, si bé és cert que des de mitjans de 1800 fins a principis de 1900 no va haver una assignació concreta al color de Santa Claus, sent el verd un dels més usats; sí es considera que la seva campanya massiva sí va ser una de les principals raons de per quina Santa Claus va acabar vestit de color vermell i blanc, encara que no hagin estat els primers en usar-los. Referent al seu origen, com la llegenda es va originar en l’Hemisferi Nord, a principis del segle XX es va espargir la idea que viuria en el Pol Nord; no obstant això igualment cal recordar que existeixen altres llocs propers postulats com la seva llar, els quals són: Lapònia sueca, Lapònia finlandesa i Groenlàndia; ja que el Pol Nord està enmig de l’Oceà Àrtic.

Font: Wikipedia i traductor

[kml_flashembed movie="http://www.edu365.cat/nadal/img_nadal/cagatio.swf" width="450" height="450"/]

Nadal ecològic i solidari

consumismenadalenc.jpg

Text 1: Propostes per a un Nadal més ecològic i solidari

Com estalviar energia, com triar el regal més ecològic i solidari, quin arbre nadalenc escollir i com cuidar-lo… Diverses organitzacions recopilen consells per celebrar unes festes més respectuoses.


Redacció (16/12/2005)
Aquestes dates s’han associat culturalment al malbaratament i a la compra de productes no habituals i, moltes vegades, innecessaris.

Això suposa un abús irrespectuós dels recursos medi ambientals, per no esmentar l’explotació d’éssers humans que produeïxen els productes que es consumeixen o la contradicció que suposa malbaratar mentre gran part de la humanitat suporta la fam.

Ecologistes en Acció et proposa moltes idees per viure un Nadal respectuós, algunes són:

Estalviar energia reduint la compra de productes superflus i innecessaris, ja que per a la seva fabricació cal energia. Utilitza bombetes de baix consum i electrodomèstics eficients i, per descomptat, útils (per obrir una llauna o aplicar-te una crema no fa falta un aparell elèctric).

Reflexionar abans de comprar un regal. L’acumulació d’objectes només condueïx a no valorar el que es té i a l’esgotament dels recursos naturals. Pots regalar una joguina que ja tinguis a casa. No regalis joguines que utilitzin piles o que siguin bèl·liques o sexistes: fomenten aspectes negatius (agressivitat, discriminació…).

– No comprar productes amb envasos o embolcalls excessius o superflus. Els envasos: pocs i reutilitzables.

– Abans de comprar-lo, pensa què serà de l’arbre de Nadal després de les festes. Normalment van del viver o la botiga a l’abocador. Si encara així el compres i és natural, procura que després de les festes es planti en alguna zona ajardinada.

La Confederació Espanyola d’Organitzacions de Mestresses, Consumidors i Usuaris (CEACCU) destaca en les seves recomanacions la reducció de residus, amb idees com les que segueixen:

Reduir la quantitat d’escombraries diàries que es produeïx a casa.

– Fer la compra amb un carro o bossa de roba. Evita les bosses de plàstic i si has de recórrer a elles, almenys reutilitza-les com a bosses d’escombraries.

– Apilar en un munt els papers, embalatges i cartrons: les caixes de les joguines, de les comandes de compra, dels regals d’empresa… després porta-les a un lloc de recollida per al seu posterior reciclatge.

Consume Hasta Morir, el projecte d’Ecologistes en Acció dedicat especialment a consum, mostra sis contraanuncis per reflexionar sobre el consumisme d’aquestes èpoques i convida a participar en les activitats que celebra a diverses localitats.

Per la seva banda, la protecció de les sureres –productores del suro de les ampolles que aquests dies tant es consumeixen- és la protagonista d’una campanya nadalenca de WWF/Adena.

Des de casa es pot contribuir a fer d’aquests uns Nadals més sostenibles, però també es pot participar a través de la crítica i la denúncia. Aquests dies diverses organitzacions critiquen l’excessiu enllumenat nadalenc mentre els pressupostos per a programes socials són reduïts. Exigeix al teu govern local que es limiti el seu ús.

Canal Solidari-OneWorld 2005

Font: Canal Solidari

Text 2: No deixis que el Nadal et consumeixi! practica un Consum Responsable!

Noticias Setem

14/12/06 – El Nadal ja és aquí… regals, llumetes, consumisme, publicitat, compres impulsives… tot allò que ajuda a perpetuar l’actual model econòmic d’injustícies i desigualtats Nord-Sud. Però des de les teves opcions de consum pots fer-hi molt, així que no deixis que el Nadal et consumeixi! Des de SETEM i la Campanya Roba Neta et proposem un seguit de consells pràctics per un Nadal més just i no consumista.

La delegació de SETEM Manresa, des del Consell Municipal de Solidaritat de Manresa i juntament amb diverses entitats més del Bages, han organitzat una campanya per un Consum Responsable al Nadal. Entre les diferents activitats programades hi haurà presentacions de llibres i materials, xerrades, mercats d’intercanvi, recollida i venda de joguines, i accions de carrer. En pots consultar l’agenda d’activitats i descarregar-te’n els materials a la pàgina http://rostollverd.org/nadal/.
Hi participen:  La casa de les Formigues, la Comunitat de Sant Egidi,  l’Associació J.M. Cunill pel Comerç Just , Justícia i Pau, la Plataforma Bages Aturem la Guerra, la Plataforma Bages Comerç Just, i Rostoll verd.
Per altra banda, des de SETEM i la Campanya Roba Neta també es realitzaran diverses accions de carrer reivindicatives per fomentar un consum més responsable, que es duran a terme els caps de setmana previs a les vacances de Nadal a les zones més comercials de la ciutat comtal. El cap de setmana del 16 i 17 de desembre es realitzarà una primera acció a la zona del Portal de l’Àngel de Barcelona.
I a continuació et plantegem algunes propostes pràctiques i reflexions per a exercir un consum més responsable durant aquestes festes:

  1. No regalis per regalar. Què passa, no tenimi criteri? És que algú ens hi obliga?
  2. Acorda amb la familia el pressupost màxim dels regals. Amb un pressupost acotat ens obliguem a ser més imaginatius.
  3. Evita que els infants rebin una allau de regals: pacta amb la familia regals conjunts. Així aconseguirem que els petits donin als regals el valor que realment tenen.
  4. Potencia les teves habilitats artístiques. És que existeix un regal millor que quelcom fet amb les teves mans?
  5. Compra productes de Comerç Just i de botigues ecològiques. Així garantirem els drets laborals bàsics dels productors del Sud i la protecció del Medi Ambient.
  6. Regala cultura. Confia en el teu criteri, fes que el regal transmeti el teu entusiasme.
  7. Fes prevaldre el teu criteri per sobre de la publicitat ferotge i enganyosa. Tu, i no pas les empreses coneixes les necessitats i il·lusions dels que t’envolten.
  8. I PER ÚLTIM, REGALA EL TEU TEMPS, TÉ MOLT MÉS VALOR QUE ELS TEUS DINERS.

També pots consultar idees originals i creatives per mantenir un consum més responsable en àmbits molt diversos i durant tot l’any a la pàgina web d’EdPAC (Educació Per a l’Acció Crítica).

O també pots consultar un monogràfic sobre consum responsable de joguines i jocs a la pàgina www.educaweb.com.

I si vols conèixer més el que impliquen les teves opcions de consum pots trobar molta informació i continguts a la Revista Opcions.Font: Setem

Imagine

Analitza amb detall la lletra de la cançó de John Lennon. Hi reconeixes alguna ideologia concreta? Ens quins aspectes hi estaries en acord i en quins altres en desacord; justifica les teves opinions.

1. Imagine és una cançó de John Lennon, escrita amb col·laboració amb Yoko Ono, publicada el 1971 en l’àlbum del mateix nom.

La famosa lletra de la canço està parcialment inspirada en el llibre de poemes de Yoko Ono Grapefruit de 1964 on cada poema comença amb una invocació semblant.

La cançó que es queixa de les guerres (nothing to kill or die for), de les fronteres (imagine there’s no countries), de la religió (no religion too) i conclou que hauríem de compartir el món (imagine all the people sharing all the world) i que encara que sembli que en la cançó es demana molt, no només Lennon vol la pau (you may say I’m a dreamer, but I’m not the only one).

Després de la mort de John Lennon, es va construir en record seu un mosaic amb la paraula Imagine al Central Park de Nova York, davant de l’edifici Dakota on va ser assassinat. El 2002 es va canviar el nom de l’aeroport de Liverpool a Liverpool John Lennon Airport, i es va adoptar el lema Above us only sky, pintant-lo al sostre.

Dies desprès de la mort de Lennon, i segurament a causa d’això, ‘Imagine’ va ser Nº1 a les llistes de Gran Bretanya el 4 de gener de 1981.

La cançó s’ha convertit en l’himne oficial de l’organització Amnistia Internacional.

Font: Viquipèdia

2. En anglès:

Imagine there’s no heaven
It’s easy if you try
No hell below us
Above us only sky
Imagine all the people
Living for today…

Imagine there’s no countries
It isn’t hard to do
Nothing to kill or die for
And no religion too
Imagine all the people
Living life in peace…

You may say I’m a dreamer
But I’m not the only one
I hope someday you’ll join us
And the world will be as one

Imagine no possessions
I wonder if you can
No need for greed or hunger
A brotherhood of man
Imagine all the people
Sharing all the world…

You may say I’m a dreamer
But I’m not the only one
I hope someday you’ll join us
And the world will live as one

3. En català:

Imagina’t que no hi ha cel,
és fàcil si ho intentes,
Sense infern sota nostra
damunt nosaltres només el cel blau.
Imagina a tota la gent
vivint al dia…
Imagina que no hi ha països,
no és difícil de fer,
ningú per qui matar o morir
ni tampoc religió.
Imagina’t tota la gent
vivint la seva vida en pau….

Diràs que sóc un somniador,
però no sóc l’únic;
i espero que algun dia t’uniràs a nosaltres,
i aleshores, només hi haurà un sol món.

Imagina’t que no hi ha propietat,
no sé si podràs.
Que no hi ha enveja, ni tampoc fam,
sinó homes vivint en germanor.
Imagina’t que tothom,
ho comparteix tot arreu del món.

Diràs que sóc un somniador,
però no sóc l’únic;
i espero que algun dia t’uniràs a nosaltres,
i aleshores, només hi haurà un sol món.

Font: Filoètica

[kml_flashembed movie=”http://www.goear.com/files/localplayer.swf” width=”366″ height=”75″ fvars=”file=76b9c1a” wmode=”transparent” /]

[slideshare id=87377&doc=imagine1574&w=425]

[slideshare id=8812&doc=imagine-all-the-beauty-in-the-world-7108&w=425]

[slideshare id=100137&doc=john-lennons1940-1980-imagine2717&w=425]

[kml_flashembed movie=”http://www.youtube.com/v/jEOkxRLzBf0″ width=”425″ height=”350″ wmode=”transparent” /]

[kml_flashembed movie=”http://www.youtube.com/v/nhyGcOHaUmM” width=”425″ height=”350″ wmode=”transparent” /]