Category Archives: Catalunya

En guàrdia

161997_141577236485_7134337_n

En guàrdia, amb Enric Calpena. Un programa que repassa els fets de la història de Catalunya més lligats a l’aventura i l’acció. Cliqueu aquí per a accedir als fitxers d’audio:

catalunya-radio

Temes tractats:

148 – Els terratremols
149 – Les relíquies
150 – Joan II i el princep de Viana
151 – La primera revolució industrial
152 – Jaume Balmes
153 – L’aigua i els romans
154 – Les històries personals de la batalla de l’Ebre
155 – El modernisme
156 – Giacommo Casanova a Catalunya
157 – Els jueus a Catalunya
158 – Lluís Companys
159 – La homosexualitat fins al segle XVI
160 – La batalla del riu Safis
161 – Debat sobre el Compromís de Casp
162 – Pau Casals
163 – Roma
164 – Cisma d’occident
165 – Atenes contra Esparta
166 – Les constitucions espanyoles
167 – La Bíblia
168 – Els convits
169 – Música i festa: dos fets inseparables
170 – Jaume I i les creuades
171 – L’olimpíada popular del 36
172 – Les vagues de tramvies de Barcelona
173 – El general Francesc Savalls
174 – Execucions públiques a Catalunya
175 – Jaume I i la conquesta de Mallorca
176 – El poder a l’antiga Roma
177 – La boxa a Catalunya
178 – L’organització militar de Catalunya durant el segle XVII
179 – La construcció de la catedral de Girona
180 – Hug Roger III, el senyor de les muntanyes
181 – El paper de la C.N.T.
182 – Giuseppe Verdi
183 – Els catalans a la conquesta d’Amèrica
184 – Ramon Llull
185 – La justícia de Franco
186 – Pere Joan Barceló “Carrasclet”
187 – Arnau Mir de Tost
188 – El romànic
189 – Els perses
190 – Els inicis de la televisió a Catalunya
191 – L’antic Egipte
192 – Els Setges de Girona
193 – La conquesta del regne de Múrcia
194 – Catalans als camp nazis
195 – Setge de Barcelona de 1652
196 – L’escola abans i després del 39
197 – Salvà i Campillo
198 – Ermessenda de Carcassona
199 – El Cas Rull amb Antoni Dalmau
200 – L’inici de la guerra del Francès
201 – Economia a l’edat mitjana
202 – La colonització de la Catalunya Nova
203 – Les mines neolitiques de Gavà
204 – El militars espanyols. Del 20N al 23F
205 – Els trobadors
206 – Els inicis del futbol a Catalunya
207 – Saladí
208 – Bruixes
209 – La Guerra Civil anglesa. Cronwell
210 – El trienni liberal
211 – La Falange
212 – Els Mitjavila, mercaders del segle XIV
213 – Els angelets de la terra
214 – La fi del Regne de Granada
215 – Eduard Toda
216 – Les Navas de Tolosa
217 – Garbo, l’espia català que va enganyar Hitler
218 – La pesta i la medicina
219 – Les músiques de la guerra de Successió
220 – Arnau de Vilanova
221 – Balnearis al segle XIX
222 – L’omnibus de la mort
223 – Segona Guerra Mèdica
224 – El Monestir de Pedralbes
225 – Prim i els voluntaris catalans
226 – La carrera espacial
227 – L’exposició internacional del 29
228 – Màrius contra Sul·la
229 – La cuina del Barroc
230 – El Dr. Ferran i la vacuna del còlera
231 – Amadeu de Savoia
232 – El naixement de CCOO
233 – La música al cinema històric
234 – La figura de Serrallonga
235 – El naixement de l’Eixample
236 – La història de la Prehistòria
237 – La família Strauss
238 – Els grans banquers del segle XVI
239 – Història del musical
240 – El Petòman catal?
241 – La batalla de Talamanca
242 – La batalla de Qadesh
243 – La guerra franco-prussiana
244 – Pau Claris i la Revolució de 1640
245 – Trafalgar
246 – El naixement del catalanisme polític
247 – Banys a l’Edat Mitjana
248 – La veritable història de Jesús de Natzaret
249 – El reporterisme català republic?
250 – Els fenicis a Catalunya
251 – La batalla de l’Atlàntic
252 – Les relacions entre Catalunya i Aragó
253 – El cant gregori?
254 – La guerra a la prehistòria
255 – La vida de Rossini
256 – La Marina Mercant a la Primera Guerra Mundial
257 – Nyerros i cadells
258 – Els orígens del Blues i el Jazz
259 – Els viatges de Zheng He
260 – L’èxode republic?
261 – Justes i tornejos medievals
262 – Miquelets i guerres del S. XVII
263 – La Barcelona burgesa
264 – Els jeroglífics egipcis
265 – Els orígens de la ràdio a Catalunya
266 – Les dones de Jaume I
267 – Els setze jutges
268 – El comte Rossi a Mallorca
269 – Catalunya, departament francès
270 – El matrimoni i el dret rom?
271 – Catalunya i Hongria
272 – Els Cors de Clavé
273 – La conquesta de Mèxic
274 – El cas Di Stéfano
275 – La caiguda de Constantinoble
276 – La cartografia catalana
277 – Macià, de militar a independentista
278 – La rumba catalana
279 – La guerra d’independència dels EUA
280 – Tarradellas durant la Guerra Civil
281 – Enric Prat de la Riba
282 – Descendents d’Alexandre el Gran
283 – De la Ribera a la Barceloneta
284 – La revolució Meiji
285 – La batalla d’Adrianòpolis
286 – Els últims maquis
287 – Les cançons d’El Molino
288 – Nicolau Eimeric, inquisidor catal?
289 – Domènec Terradellas
290 – La bogeria a la Catalunya del s. XIX
291 – Eurovisió
292 – Guillem Raimon d’Iborra, Baró de Cervelló
293 – La sardana
294 – Els catalans a la guerra de Cuba
295 – La contrareforma a Catalunya
296 – Darwin i el viatge del Beagle
297 – Ramon Mercader i Trotski
298 – El terç de Nostra Senyora de Montserrat
299 – Exploradors catalans
300 – L’espionatge industrial al segle XVIII
301 – L’anàbasi de Xenofont
302 – Els herois de la guerra de Successió
303 – Vida de Mahoma
304 – Els catòlics de la República
305 – Vida de Ciceró
306 – La copla
307 – Franco contra Flash Gordon
308 – La música dels totalitarismes
309 – El virrei Amat
310 – El rastre dels almogàvers
311 – De la vela al vapor
312 – La guerra dels dos Peres
313 – Els viatges de Marco Polo
314 – La guerra d’Ifni
315 – Molière
316 – Andreu Nin i el POUM
317 – Els víkings
318 – La “gauche divine”
319 – Els orígens de la Màfia
320 – La música dels westerns
321 – El Jaciment de l’Esquerda
322 – La revolució de l’astronomia
323 – Robespierre i el terror
324 – La religió romana
325 – L’ascens del nazisme
326 – Els gascons a Catalunya
327 – Catalunya a l’any 1000
328 – Alexandre el Gran
329 – Les grans dives de l’òpera
330 – Assassinat de Companys
331 – El crim del carrer Legalitat
332 – La tomba de Tutankhamon
333 – Mozart
334 – Els xuetes
335 – La invasió de les sueques
336 – Ramon Muntaner
337 – Metges catalans del segle XX
338 – Els Beatles i Catalunya
339 – L’Orfeó Català i el Palau de la Música
340 – L’oci a l’antiga Roma
341 – Mossèn Cinto Verdaguer
Buffalo Bill a Catalunya
En guàrdia: Els Crooners
En guàrdia: Els etruscos
En guàrdia: Nadal
Especial – Debat sobre la Guerra dels segadors
Especial – Debat sobre la Llei de contractes de conreu

De Barcino a BCN




Etapa contemporània


capítol 36 La dictadura de Primo de Rivera
capítol 37 L’Exposició Internacional del 1929


capítol 38 Barcelona durant la República, en pau
capítol 39 Escenari de la Guerra Civil espanyola
capítol 40 Barcelona sota les bombes
capítol 41 Sota el franquisme
capítol 42 La Barcelona del desenvolupisme


capítol 43 En transició
capítol 44 La Barcelona democràtica
capítol 45 La ciutat del segle XXI


Agustí Centelles

Fotoperiodista

c1

c2

c3

c4

~

[kml_flashembed movie=”http://www.youtube.com/v/X-boS5Cvseo” width=”425″ height=”350″ wmode=”transparent” /]
El llegat del fotoperiodista català Agustí Centelles ja és a Salamanca

L’arxiu fotogràfic d’Agustí Centelles ha estat dipositat pels seus dos fills al Centre de la Memòria Històrica de Salamanca, segons informa Catalunya Ràdio. Sergi i Octavi Centelles consideren que d’aquesta manera acaba la polèmica amb la Generalitat després que els hereus del fotoperiodista van optar per vendre l’arxiu al Ministeri de Cultura per 700.000 euros.

El llegat del fotoperiodista Agustí Centelles ha arribat al Centre de la Memòria Històrica de Salamanca. El Ministeri de Cultura ha confirmat a Catalunya Ràdio que els fills de Centelles han dipositat en aquest centre els 12.000 negatius del fotògraf.

Els germans Centelles van arribar aquest diumenge a Salamanca però no ha estat fins aquest matí quan s’ha fet l’entrega oficial dels arxius. Octavi i Sergi Centelles portaven els arxius en dues maletes amb plaques de vidre i un arxivador.

Un cop lliurat, Octavi Centelles ha dit que d’aquesta manera s’acaba la polèmica sorgida entre la Generalitat i la família Centelles després que aquesta va anunciar la venda del seu arxiu al Ministeri de Cultura, que els abonarà 700.000 euros.

Font: http://www.3cat24.cat, 28/12/2009

Octavi i Sergi Centelles lliuren a Salamanca els 12.000 negatius que formen l’arxiu fotogràfic del seu pare

L’arxiu Centelles en territori hostil

Els fills del fotoperiodista Agustí Centelles van lliurar els negatius del seu pare, venuts al ministeri de Cultura, al Centre de Memòria Històrica de Salamanca. Això va passar ahir, que era 28 de desembre, Dia dels Innocents, però no va ser cap broma.

Octavi i Sergi, els germans Centelles, van vendre 12.000 negatius del seu pare, que va morir el 1985, al ministeri de Cultura per 700.000 euros, una maniobra que ha aixecat molta polseguera pel fet que aquest arxiu de gran valor històric marxi de Catalunya i, a més, vagi a parar a un centre tan moralment dolorós per als catalans com el de Salamanca.

Els fills de Centelles van posar una condició al ministeri: que l’arxiu quedés unit “sense disgregar-se”. I van repetir que, de totes les ofertes, incloses les de la Generalitat, van triar el ministeri de Cultura del govern espanyol perquè suposadament les fotos tindran “més difusió i un millor projecte expositiu”.

Sobre les declaracions de l’historiador Publio López Mondéjar, que afirma que entre aquests negatius n’hi ha d’altres fotògrafs, com ara Torrents i Gonsanhi, només van voler afegir que els negatius “estan molt ben documentats sobre fets i amb dates aproximades”.

Segons una enquesta feta per Efe, el que caldria és un museu nacional de fotografia, com reclama Pepe Font de Mora, director de la Fundació Foto Colectania. El director del Museu Reina Sofia, Manuel Borja-Villel, va lamentar el retard amb què es fan moltes coses a l’Estat espanyol i va afegir que “Centelles hauria d’estar el Reina Sofia, al costat d’obres de Capa, Colom i Català-Roca”. I encara va afegir que “els arxius haurien d’estar digitalitzats i a la xarxa, a disposició de tothom”.

Font: Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 41. Dimarts, 29 de desembre del 2009

“La Generalitat ha ignorado siempre a Agustí Centelles”

El hijo del fotógrafo dice que Cataluña tuvo 25 años para comprar el archivo

NATALIA JUNQUERA – Madrid – 01/12/2009

La Generalitat de Cataluña se les ha echado encima acusándoles de “traidores” y “peseteros” por haber vendido el archivo de su padre, el fotógrafo Agustí Centelles -nacido en Valencia pero criado en Cataluña- al Ministerio de Cultura por 700.000 euros. La operación, que adelantó el sábado este diario, ha levantado ampollas en Cataluña, pero los hijos del fotógrafo, Sergi y Octavi, aseguran tener la conciencia muy tranquila y a sus abogados preparados para un contencioso administrativo en caso de que la Generalitat intente evitar que el archivo vaya al centro documental de la memoria histórica de Salamanca.

Por si acaso, ayer se dirigieron por escrito a la ministra Ángeles González-Sinde para exigirle que no ceda a la presión y lleve el archivo a Salamanca.

Sergi Centelles explicó ayer a EL PAÍS por qué han decidido vender. Frente a quienes les fustigan, ofrece dos argumentos casi aplastantes: que la Generalitat ha tenido 25 años para adquirir el archivo y no lo ha hecho, y que tenían una oferta de salida de Christie’s por 850.000 euros y la han rechazado porque corrían el riesgo de que la obra de su padre fuera encerrada en casa de un coleccionista.

“Con nuestra edad -Sergi tiene 72 y Octavi 62- la lucha por difundir el trabajo de nuestro padre se nos hacía un poco pesada”, explica el segundo. Un comité de expertos, entre los que figuran los historiadores José María Abril y Gabriel Cardona, profesor en la Universidad de Barcelona, estudió con ellos las ofertas. La del Gobierno central les pareció la mejor: “Es el que más proyección puede dar al archivo, con exposiciones en EE UU, la creación de un premio internacional de fotografía con su nombre…”

Afirma Sergi Centelles que la Generalitat no se interesó por el archivo hasta que supo que el Gobierno lo quería. “Este pataleo se debe a la ineptitud de la consellería de Cultura, que se ha despertado a última hora y siempre ha minusvalorado el archivo. La Generalitat ha ignorado siempre a Agustí Centelles. Cuando supieron que el ministerio lo quería, ofrecieron 300.000 euros y luego 500.000, pero nunca concretaron el proyecto de difusión. Si nos hubieran garantizado eso, quizá el archivo no habría salido de Cataluña. Nos llaman peseteros y no hemos recibido nunca un euro por las exposiciones. En Barcelona hubo una sobre Capa que costó tres veces la cantidad por la que hemos vendido el arhivo”.

Sergi Centelles recuerda que el único reconocimiento que su padre recibió en vida, el Premio Nacional de las Artes Plásticas, se lo dio la misma institución a la que ahora han vendido el archivo: el Ministerio de Cultura. “Mi padre murió muy dolido con la Generalitat. En 1939 le dejaron tirado: le prometieron repatriarlo a México y terminó en el campo de concentración de Bram (Francia). Y en 1977, Pujol le dijo que su material podía levantar ampollas y que mejor no tocarlo”, afirma.

El fotógrafo, considerado como el Robert Capa español y autor de algunas de las fotos icónicas de la Guerra Civil, nunca se llevó bien con el ex presidente catalán. “En 1978, Pujol vino a una exposición de mi padre en un local de CiU. Mi padre le dijo: ‘se celebra aquí pero el militante es mi hijo, yo soy del PSUC’ [Partido Socialista Unificado de Cataluña] y a partir de ahí le puso una cruz”.

Centelles murió en 1985 y sus hijos, tras invertir 600.000 pesetas en escanear las fotografías, se dedicaron a custodiar el tesoro. “Ninguna administración mostró interés por este trozo de la historia de España. Sólo UGT ofreció 26 millones de pesetas en 1986”.

Sergi asegura que le cuesta desprenderse de las 10.000 fotografías de su padre. Especialmente de una en la que una madre abraza a su hijo muerto tras un bombardeo en Lleida: “La he visto mil veces, pero aún me pone la piel de gallina”

Font: http://www.elpais.com

Més informació:

Parlament Europeu, en català

Clica la imatge

europe-map_mep.gif

http://www.europarl.cat/ 

Aquest lloc web és una traducció calcada, perfecta i impecable de la web del Parlament Europeu feta per un jove de Lleida. Ho sembla, però no és el web oficial.Malgrat que el web autèntic està traduït a més de vint llengües europees, moltes de les quals amb molt menys parlants que el català (*), el Parlament Europeu ha denunciat el plagi i vol fer tancar la versió catalana. Si fins ara no s’ha tancat és simplement perquè s’han quedat sorpresos de les moltes visites que ha rebut.

Per tant, passeu -si us plau- aquesta informació als vostres contactes: com més visites més possibilitats hi ha que s’ho repensin!

Llengües com el letó, l’estonià, el finès o l’eslovè, així com el maltès -amb només uns 300.000 parlants- tenen estatus de llengua oficial a Europa. En canvi el català amb uns 9.500.000 parlants i sent la desena llengua europea en importància, no té cap reconeixement en l’àmbit europeu.

PASSA-HO, si et plau.

Font: missatges difosos per Internet

Neus Català i Pallejà

*deportada.jpg

neuscatala.jpg

1.gif Neus Català, un testimoni de lluita contra l’oblit

[…] Avui, aquí, a Igualada, en el marc commemoratiu del Dia de les Dones d’enguany, hem volgut posar al descobert la pròpia memòria, la de les dones en particular, la que pel fet de ser dones ha estat doblement silenciada, i volem fer-ho amb la presència de la Neus Català que, amb el seu testimoni de lluita contra l’oblit, ens ha esperonat a fer-ho

Ravensbrück

Havíem sentit parlar de Mauthausen, d’Auschwitz o Dachau, però s’ha parlat ben poc de Ravensbrück, un lloc sinistre situat a 90 Kms. de Berlín que tenia la virtut de quedar amagat en una zona pantanosa però, a la vegada, ben comunicada amb la capital

Creat el 1939, aquest camp de concentració va esdevenir ràpidament un centre de producció per a la indústria de la guerra. Les presoneres hi deixaven les últimes forces per fer components elèctrics, teixir uniformes pels soldats del front o bé fabricant material bèl•lic en els camps annexos

La indústria alemanya, còmplice amb el règim nazi, havia trobat en les deportades el recanvi ideal a la mà d’obra masculina que estava mobilitzada al front de la guerra. Quan ja no servien per treballar se les deixava morir de gana o de fred, o se les matava d’una injecció de verí o a la cambra de gas. Es calcula que a Ravensbrück hi van trobar la mort, de la forma més atroç, més de 92.000 persones, la majoria dones, i també infants”

Ho testifica Neus Català i Pallejà, l’única supervivent catalana dels Camps d’extermini nazis de Ravensbrück. Aquesta dona, nascuda el 7 d’octubre de 1915 als Guiamets, un poblet de la comarca del Priorat, en ser alliberada d’aquell camp de la mort, conjuntament amb les altres dones que l’havien sobreviscut, varen emetre un jurament: el de dedicar fins el darrer alè de la seva vida a explicar allò que havien viscut

Al llibre que ha escrit l’Elisenda Belenguer, li diu: “jo t’explico lo meu, però el que jo vaig fer no és res, és només una part del que van fer milers de dones espanyoles”

És que les dones espanyoles de Ravensbrück eren dones que havien lluitat quan la nostra República i que van tenir un gran pes en la producció i manteniment d’un estat democràtic en la qüestió social, educativa, assistencial i política del nostre país […]

Igualada, 16 de març de 2007

Presentació d’Elisenda Belenguer Elisenda Belenguer, és historiadora, membre de la Fundació Pere Ardiaca
[…] i autora del llibre “Neus Català, memòria i lluita” […]

Font: http://www.amicalravensbruck.org

1.gif Homenatge a l’última supervivent del camp nazi de Ravensbrück

Marta Aznar
En el marc de la celebració del 75 anys de proclamació de la II República, aquest diumenge, l’Ajuntament de Ripollet ret homenatge a Neus Català, l’única supervivent catalana del camp nazi de Ravensbrück (Alemanya). A l’acte – que se celebrarà al consistori a les 12:30 hores – assistiran l’alcalde de la ciutat Juan Parralejo, el conseller de Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, i la titular d’Interior, Montserrat Tura.

L’acte d’homenatge a Neus Català comptarà amb els parlaments dels tres polítics i també de la protagonista de l’esdeveniment. Després, l’alcalde de Ripollet descobrirà una escultura realitzada per l’artista Salvador Manyosa en honor a Neus Català a qui també se li lliurarà un llibre amb dedicatòries escrites per personalitats i ciutadans.

Neus Català i Pallejà, amb més de 90 anys, és l’única supervivent del camp de concentració per a dones de Ravensbrück, a Alemanya. Neus Català va arribar allà al 1944 després de participar activament en la lluita contra el franquisme. Neus Català va formar part de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya. L’any 1939 va creuar la frontera amb 180 nens refugiats d’una colònia infantil de Premià de Dalt que estaven sota la seva cura i va començar a col•laborar en l’organització dels maquis, fent d’enllaç. El 1943 va ser detinguda, i un any després va ser deportada a Ravensbrück, i d’allà al camp de Flossenburg. En ser alliberada, va tornar a França on continuaria la lluita clandestina contra el franquisme.

L’any 1985 publica De la resistencia y la deportación, un recull de les experiències de 50 dones republicanes exiliades, resistents a França i després deportades a camps d’extermini nazis. Totes elles són mortes. L’únic testimoni que en queda és el de Neus Català.

Font: http://www.lamalla.net/dona/article?id=117922