Author Archives: Andreu Guiu

Vídeos de la guerra civil

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/w-TZDlTFlqM" width="425" height="350" wmode="transparent" /]· Barcelona 1936

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/_yZs4XqA098" width="425" height="350" wmode="transparent" /]· Films rodats per la CNT en plena guerra dels tres anys

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/idv7hO1-co8" width="425" height="350" wmode="transparent" /]· Catalunya màrtir, 3/3

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/npXse1DSZIw" width="425" height="350" wmode="transparent" /]· La Guerra Civil al País Basc

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/oe8hOh7lsoY" width="425" height="350" wmode="transparent" /]· Mapa de la guerra civil

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/bJViZ7SaWXg" width="425" height="350" wmode="transparent" /]· Catalunya sota les bombes

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/hYSsLF5dS8A" width="425" height="350" wmode="transparent" /]· Carles Fontseré fa 90 anys

Marroc

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/afers/001_69157.rm" width="352" height="288" wmode="transparent" /]

koutobia.jpg

marrakech.jpg

[kml_flashembed movie="http://www.goear.com/files/localplayer.swf" width="366" height="75" fvars="file=f532323" wmode="transparent" /]
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/LFaJSaF2OZs" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/80_vclWqx2g" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/G7ovQETSY64" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/hoeAAm1fCYM" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/v5IeZCUDLUc" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Enllaços: Enciclopèdia Catalana · Viquipèdia

Maria Antonieta, la reina guillotinada

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/cLJ1vuUWprA" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

maireantoinettepintadapervigeelebrun.jpgmarie.jpg

.

Maria Antonieta d’Àustria, reina de França, (Viena, 1755 – París, 1793). Arxiduquessa d’Àustria, i princesa d’Hongria i de Bohèmia amb el doble tractament d’altesa reial i imperial. Pertanyent a la dinastia dels Habsburg esdevingué reina de França.

Nascuda a Viena el dia 23 d’agost de 1755 essent filla de l’emperador Francesc I, emperador romanogermànic i de l’arxiduquessa Maria Teresa I d’Àustria. Maria Antonieta era néta per via paterna del duc Leopold III de Lorena i de la princesa Elisabet Carlota d’Orleans; mentre que per via materna ho era de l’emperador Carles VI, emperador romanogermànic i de la princesa Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel.

Casada el 1770 amb qui seria quatre anys més tard Lluís XVI de França, fill de Lluís de França i de la princesa Maria Josepa de Saxònia. La parella tingué quatre fills:

* SAR la princesa Maria Teresa de França, nada a Versalles el 1778 i morta al Castell de Frohsdorf. El 1799 es casà amb el príncep Lluís de França.
* SAR el príncep Lluís de França, nat a Versalles el 1781 i mort a Meudon el 1789.
* SM el rei Lluís XVII de França, rei no reconegut, nat a Versalles el 1785 i mort a París el 1795.
* SAR la princesa Maria Sofia de França, nada a Versalles el 1786 i mort al mateix Versalles el 1787.

Era considerada una dona frívola, reaccionària i de gustos cars. Va exercir una forta influència política sobre el seu marit i, en conseqüència, sobre tot el país. En 1781, finalment, va tenir el seu primer fill.

Va ignorar la crisi financera per la que travessava el país i va desautoritzar les reformes liberals de Turgot i Necker. No va tenir contemplacions amb les masses famolenques que es concentraven davant el palau de Versalles i va enviar contra elles les seves tropes. El poble sempre va pensar que la seva reina servia els interessos austríacs. Va posar el rei contra la Revolució, i va rebre el suport de Mirabeau i Barnave en la defensa de les seves idees monàrquiques.

El 1792 va ser detinguda i empresonada juntament amb Lluís XVI. Va morir a la guillotina el dia 16 d’octubre de 1793.

Font: Viquipèdia

Les 100 millors pel·lícules històriques

mariaantonietta.jpg

.

1. Prehistoria: En busca del fuego

2. Egipto: Tierra de faraones

3. Imperio maya: Apocalypto

4. Israel: Los diez mandamientos (1956)

5. Israel: La Pasión de Cristo

6. Grecia: Troya

7. Grecia: Alejandro el magno

8. Egipto-Roma: Cleopatra (1963)

9. Roma: Julio César

10. Roma: Espartaco (1960)

11. Roma: Yo, Claudio

12. España, siglo XI: El Cid

13. Inglaterra, siglo XII: El león en invierno

14. Inglaterra, siglo XII: Becket

15. Escocia, siglo XIII: Braveheart

16. Italia, siglo XIII: Francisco, juglar de Dios

17. Rusia, siglo XIII: Alexander Nevski

18. Rusia, siglo XIV: Andrei Rublev

19. Inglaterra, siglo XIV: Campanadas a medianoche

20. Inglaterra, siglo XIV: Enrique V (1989)

21. Francia, siglo XV: La pasión de Juana de Arco

22. Renacimiento: El tormento y el éxtasis

23. España, siglo XV: La reina Isabel en persona

24. Descubrimiento de América: 1492. La conquista del paraíso

25. España, siglo XVI: Locura de amor

26. Inglaterra, siglo XVI: La vida privada de Enrique VIII

27. Inglaterra, siglo XVI: Ana de los 1000 días

28. Inglaterra, siglo XVI: Un hombre para la eternidad

29. Inglaterra, siglo XVI: Elizabeth

30. América, siglo XVI: Aguirre, la cólera de Dios

31. Inglaterra, siglo XVII: Cromwell

32. Holanda, siglo XVII: La joven de la perla

33. Holanda, siglo XVII: Rembrandt

34. América, siglo XVII: El nuevo mundo

35. Francia, siglo XVIII: María Antonieta

36. Revolución francesa: La inglesa y el duque

37. Revolución francesa: Danton

38. Revolución francesa: La noche de Varennes

39. Napoleón: Napoleón

40. Napoleón: Waterloo

41. Guerras napoleónicas: Guerra y paz (1968)

42. Inglaterra, siglo XVIII: Rebelión a bordo

43. Guerra de Crimea: La carga de la brigada ligera

44. Rusia, siglo XVIII: Capricho imperial

45. América, siglo XVIII: La misión

46. América, siglo XVIII: El último mohicano

47. Independencia americana: El patriota

48. América, siglo XVIII: Tambores lejanos

49. Inglaterra, siglo XIX: Master and Commander. Al otro lado del mundo

50. Inglaterra, siglo XIX: Su majestad Mrs. Brown

51. Holanda, siglo XIX: El loco del pelo rojo

52. Baviera, siglo XIX: Luis II de Baviera

53. Austria, siglo XIX: Copying Beethoven

54. América, siglo XIX: El Álamo (1960)

55. América, siglo XIX: Murieron con las botas puestas

56. Esclavitud, siglo XIX: Amistad

57. Guerra de secesión americana: Lo que el viento se llevó

58. Guerra de secesión americana: El nacimiento de una nación

59. Guerra de secesión americana: Tiempos de gloria

60. Japón, siglo XIX: El último samurái

61. África, siglo XIX: Zulú

62. Sudán, 1883: Kartum

63. Siam, siglo XIX: Ana y el rey

64. Revolución rusa: Anastasia

65. Revolución rusa: Nicolás y Alejandra

66. Revolución rusa: El acorazado Potemkin

67. Revolución rusa: Octubre

68. Revolución rusa: Rojos

69. Revolución mexicana: ¡Viva Zapata!

70. Guerra de los boxer: 55 días en Pekín

71. Revuelta árabe contra los otomanos, siglo XX: Lawrence de Arabia

72. Primera Guerra Mundial: Adiós a las armas (1932)

73. Primera Guerra Mundial: Gallipoli

74. Primera Guerra Mundial: Sin novedad en el frente

75. Primera Guerra Mundial: Senderos de gloria

76. Irlanda, siglo XX: Michael Collins

77. Depresión americana: Las uvas de la ira

78. Guerra civil española: Soldados de Salamina

79. Segunda Guerra Mundial: El día más largo

80. Segunda Guerra Mundial: Patton

81. Segunda Guerra Mundial: El hundimiento

82. Segunda Guerra Mundial: Rommel, el zorro del desierto

83. Holocausto: La lista de Schindler

84. Fundación del Estado de Israel: Éxodo

85. La era nuclear: Creadores de sombras

86. India, siglo XX: Gandhi

87. China, siglo XX: El último emperador

88. China, siglo XX: ¡Vivir!

89. China, siglo XX: Adiós a mi concubina

90. Armenia, siglo XX: Ararat

91. Guerra fría: Trece días

92. Carrera espacial: Elegidos para la gloria

93. España, siglo XX: Bienvenido Mr. Marshall

94. España, siglo XX: Los santos inocentes

95. Argentina, siglo XX: Eva Perón

96. Movimiento pro derechos civiles en EE.UU.: El largo camino a casa

97. Movimiento pro derechos civiles en EE.UU.: Arde Mississippi

98. América, siglo XX: JFK

99. Guerra de Vietnam: Apocalypse Now

100. Guerra de Vietnam: Platoon

Font: DeCine21

Jaume I el Conqueridor

jaumei.gif
.
“Pere el Catòlic, comte de Barcelona i rei d’Aragó, era un home molt dat a fembras, a festejar a les dones, i va casar-se al 1204 amb Maria de Montepeller, una jove que, a pesar de l’edat, ja havia tingut dos marits amb anterioritat. El motiu del casament no va ser, ni molt menys l’amor, sinó l’interès, ja que Maria aportava al català Pere el Catòlic extensos dominis d’Occitània que aquest ambicionava. Segons Muntaner, el rei no li va fer ni el menor cas per escalfament que ha d’altres gentils dones -en paraules literals de la Crònica. Donat que, des del primer moment, rebutjava a la seua muller, va ser enganyat per aquesta i 24 prohoms, abats, priors, l’oficial del bisbe, alguns religiosos, dotze dames, i altres tantes donzelles, els quals li feren creure una nit que s’havia gitat amb una de les seues amants, quan era la seua pròpia esposa, Maria de Montpeller, la que degudament disfressada es feia passar com a tal, mentre tot el poble resava per donar un descendent a la dinastia reial. Quan clarejà el dia tota la comitiva entrà a la cambra i es descobrí l’engany. El Rei botà del llit i tragué l’espasa. Li explicaren el que havia succeït i no va tindre més remei que conformar-se, exclamant: Doncs, el cel vullga complir els vostres vots!. Aquell mateix dia va fugir a cavall de Montpeller. Passat el temps de l’embaràs va nàixer a Montpeller, el primer de febrer de 1208, el fill del rei Pere i la reina Maria, el futur rei Jaume I“
.
Fragment extret del bloc d’en Toni Pitarch: “Sóc un vila-realenc que aspira a entendre Vila-real, un valencià que voldria entendre València… un europeu que no entén Europa, un ciutadà que mira el món de baix cap a dalt”
.
jaumei.jpg