Author Archives: Andreu Guiu

Impressionisme

[slideshare id=25010&doc=tema-10-impressionisme-1-i-2-11437&w=425]

Slide 1: Tema 10.- El camí de la modernitat 1.- La pintura impressionista: Sorolla ? 2.- El neoimpressionisme: ? Van Gogh ? ? Gauguin ? Cezanne Francesc Breva Franch 1

Slide 2: EL CAMÍ DE LA MODERNITAT LA PINTURA IMPRESSIONISTA Francesc Breva Franch 2

Slide 3: ÉDOUARD MANET Francesc Breva Franch 3

Slide 4: Francesc Breva Franch 4 Le déjeuner sur l’herbe

Slide 5: Olimpia Francesc Breva Franch 5

Slide 6: Retrat d’Emile Zola Francesc Breva Franch 6

Slide 7: El balcó Francesc Breva Franch 7

Slide 8: A la platja Francesc Breva Franch 8

Slide 9: Monet pintant al seu estudi flotant Francesc Breva Franch 9

Slide 10: Francesc Breva Franch 10 El bar del Folies Bergère

Slide 11: CLAUDE MONET Francesc Breva Franch 11

Slide 12: Francesc Breva Franch 12 La platja a Trouville

Slide 13: Impression soleil levant Francesc Breva Franch 13

Slide 14: Regates a Argenteuil Francesc Breva Franch 14

Slide 15: Les roselles Francesc Breva Franch 15

Slide 16: Pont a Argenteuil Francesc Breva Franch 16

Slide 17: Francesc Breva Franch 17 Interior de l’estació de Saint Lazare

Slide 18: La passejada Francesc Breva Franch 18

Slide 19: Catedral de Rouen Primer sol Amb temps gris A ple sol Francesc Breva Franch 19

Slide 20: El Tamesi a Westminster. Londres Francesc Breva Franch 20

Slide 21: Les cases del parlament. El sol a través de la boira Francesc Breva Franch 21

Slide 22: Les cases del Parlament. Londres. Francesc Breva Franch 22

Slide 23: Nenúfars. Els núvols Francesc Breva Franch 23

Slide 24: Nenúfars Francesc Breva Franch 24

Slide 25: Nenúfars. Reflex verd Francesc Breva Franch 25

Slide 26: Francesc Breva Franch 26 El jardí de l’artista a Giverny

Slide 27: EDGAR DEGAS Francesc Breva Franch 27

Slide 28: Francesc Breva Franch 28 La desfilada dels cavalls davant la tribuna. 1866

Slide 29: La classe de dança. 1873 Francesc Breva Franch 29

Slide 30: Francesc Breva Franch 30 Assaig del ballet. 1874

Slide 31: L’absenta. 1875 Francesc Breva Franch 31

Slide 32: Ballarina al’escenari. 1878 Francesc Breva Franch 32

Slide 33: Ballarina de catorce anys en tu-tú.1879 Francesc Breva Franch 33

Slide 34: Les planxadores. 1884 Francesc Breva Franch 34

Slide 35: Francesc Breva Franch 35 Carrera de cavalls. 1885

Slide 36: Tres ballarines en tu-tú violeta. 1895 Francesc Breva Franch 36

Slide 37: Dona pentinant-se. 1895 Francesc Breva Franch 37

Slide 38: AUGUSTE RENOIR Francesc Breva Franch 38

Slide 39: La llotja. 1874 Francesc Breva Franch 39

Slide 40: Retrat de Monet. 1875 Francesc Breva Franch 40

Slide 41: La primera sortida. 1875 Francesc Breva Franch 41

Slide 42: Francesc Breva Franch 42 Le Moulin della Galette. 1876

Slide 43: Francesc Breva Franch 43 Alfonsine Fournais. 1879

Slide 44: Francesc Breva Franch 44 Dinar dels barquers. 1879

Slide 45: Dinar dels barquers. 1881 Breva Franch Francesc 45

Slide 46: El gronxador. 1876 Francesc Breva Franch 46

Slide 47: La passejada.1906 Francesc Breva Franch 47

Slide 48: Banyistes. 1918 Francesc Breva Franch 48

Slide 49: Banyistes.1919 Francesc Breva Franch 49

Slide 50: CAMILLE PISARRO Francesc Breva Franch 50

Slide 51: El Pont Neuf un matí Francesc Breva Franch d’hivern. 51

Slide 52: Els terrats rojos. 1877 Francesc Breva Franch 52

Slide 53: El mercat de Dieppe un Francescassolellat. 1901 matí Breva Franch 53

Slide 54: Francesc Breva Franch 54 Boulevard de Montmartre

Slide 55: ALFRED SISLEY Francesc Breva Franch 55

Slide 56: Francesc Breva Franch 56 Pont de Villeneuve-la-Garenne. 1872

Slide 57: Francesc Breva Franch 57 Inundació. 1873

Slide 58: Neu a Louveciennes. 1874 Francesc Breva Franch 58

Slide 59: Matí boirós. 1874 Francesc Breva Franch 59

Slide 60: Francesc Breva Franch 60 Inundació a Port Marly. 1876

Slide 61: Moret-sur-Loing. 1891 Francesc Breva Franch 61

Slide 62: GEORGES SEURAT Francesc Breva Franch 62

Slide 63: Vesprada de diumenge a Francesc Breva Franch 63 l’illa de la Grande Jatte. 1884

Slide 64: BERTHE MORISOT Francesc Breva Franch 64

Slide 65: Marina. 1869 Francesc Breva Franch 65

Slide 66: El bany. 1885 Francesc Breva Franch 66

Impressionisme i postimpressionisme

[slideshare id=25014&doc=tema-10-impressionisme-i-postimpressionisme-11434&w=425]

Slide 1: JOAQUIM SOROLLA Francesc Breva Franch 1

Slide 2: Francesc Breva Franch 2 Autoretrat.

Slide 3: Xiquets a la platja Francesc Breva Franch 3

Slide 4: Pesca Francesc Breva Franch 4

Slide 5: Escena de platja. Francesc Breva Franch 5

Slide 6: La pesca de la tonyina. Francesc Breva Franch 6

Slide 7: Francesc Breva Franch 7 I encara diuen que el peix és car.

Slide 8: La tornada de pescar. Francesc Breva Franch 8

Slide 9: Francesc Breva Franch 9 Les veles. 1916

Slide 10: La platja de Zarautz. Francesc Breva Franch 10

Slide 11: Jardí de El Alcazar de Sevilla. Francesc Breva Franch 11

Slide 12: VINCENT VAN GOGH Francesc Breva Franch 12

Slide 13: Francesc Breva Franch 13 Els menjadors de creïlles. 1885

Slide 14: Francesc Breva Franch 14 El café per la nit. 1888

Slide 15: La cadira de Van Gogh. 1888. Francesc Breva Franch 15

Slide 16: Els girasols. 1888 Francesc Breva Franch 16

Slide 17: Dormitori de l’artista a Arlés.1889 Francesc Breva Franch 17

Slide 18: Autoretrat. 1889 Francesc Breva Franch 18

Slide 19: Autoretrat amb orella embenada. 1889 Francesc Breva Franch 19

Slide 20: Francesc Breva Franch 20 Lliris. 1889.

Slide 21: La nit estrelada.1889 Francesc Breva Franch 21

Slide 22: Francesc Breva Franch 22 Camp de blat amb xiprer. 1889

Slide 23: El doctor Gachet. 1890 Francesc Breva Franch 23

Slide 24: L’església d’Auvers-sur-Oise. 1890 Francesc Breva Franch 24

Slide 25: Carrer de poble a Auvers. 1890 Francesc Breva Franch 25

Slide 26: PAUL GAUGUIN Francesc Breva Franch 26

Slide 27: Francesc Breva Franch 27 La visió després del sermó. (Jacob lluitant amb l’àngel).1888

Slide 28: El Crist groc. 1889. Francesc Breva Franch 28

Slide 29: Francesc Breva Franch 29 Paisatge de Bretanya.1889

Slide 30: Francesc Breva Franch 30 Dones tahitianes a la platja. 1891

Slide 31: Arearea. 1892 Francesc Breva Franch 31

Slide 32: Francesc Breva Franch 32 L’esperit dels morts vela. 1892

Slide 33: Autoretrat. 1893 Francesc Breva Franch 33

Slide 34: D’on venim?, on anem? .1897 Francesc Breva Franch 34

Slide 35: El cavall blanc. 1898 Francesc Breva Franch 35

Slide 36: PAUL CEZANNE Francesc Breva Franch 36

Slide 37: Autoretrat. 1875 Francesc Breva Franch 37

Slide 38: Camí a Chantilly. 1888 Francesc Breva Franch 38

Slide 39: Francesc Breva Franch 39 Els jugadors de cartes. 1890

Slide 40: Banyistes. 1890 Francesc Breva Franch 40

Slide 41: Dona amb cafetera. 1890 Francesc Breva Franch 41

Slide 42: Francesc Breva Franch 42 Natura morta amb pomes. 1895

Slide 43: Mont Sainte Victoire. 1897 Francesc Breva Franch 43

Slide 44: Carrer de Mongeroult. 1898 Francesc Breva Franch 44

Slide 45: Francesc Breva Franch 45 Natura morta amb pomes i taronges. 1899.

Slide 46: Francesc Breva Franch 46 Mont Sainte Victoire. 1902

Slide 47: Mont Sainte Victoire. 1902 Francesc Breva Franch 47

Slide 48: Francesc Breva Franch 48 Les grans banyistes. 1906

Onze de Setembre 1714

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/comarques/001_69937.rm" width="352" height="288" wmode="transparent" /]

A partir d’una manifestació actual d’un 11 de setembre, un avi explica a la seva néta les causes, el desenvolupament i les conseqüències de la Guerra de Successió (1700-1714), referint-se especialment a la jornada de l’Onze de Setembre de 1714.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/Ha_cat/001_783159.rm" width="352" height="288" wmode="transparent" /]

En Dragui, el protagonista de la sèrie de dibuixos “Història de Catalunya”, parla de la guerra de Successió, de la derrota de l’Onze de Setembre de 1714 i de la pèrdua de les institucions catalanes.

L’any 1700 va morir el rei d’Espanya Carles II. Hi havia dos pretendents per succeir-lo: el duc d’Anjou, nét del rei de França Lluís XIV, i l’arxiduc Carles, fill de l’emperador d’Àustria.

Va ser coronat rei el duc d’Anjou amb el nom de Felip V, però, a Europa, Anglaterra i Holanda no hi van estar d’acord i van decidir afavorir l’arxiduc Carles.

Catalunya va acceptar, en principi, Felip de Borbó com a rei, que va jurar a Barcelona, l’any 1701, les constitucions catalanes. Un temps després, però, Catalunya va optar per donar suport a l’arxiduc Carles, que havia estat proclamat rei d’Espanya a Viena.

L’arxiduc va desembarcar a Badalona l’any 1705 i Catalunya el va reconèixer com a Carles III i comte de Barcelona.

Va esclatar una lluita aferrissada entre la Corona d’Aragó, defensora de Carles III, i Castella, defensora de Felip V. Tot Europa va prendre partit per un dels dos pretendents i la guerra es va estendre.

Carles III rebia el suport d’Àustria, els estats alemanys, Anglaterra, Holanda, Portugal, els estats italians i la Corona d’Aragó. Felip V, de Castella i França.

L’any 1707, a Almansa, les tropes de Felip V van derrotar les de Carles III i van tornar a dominar el Regne de València. Tot seguit es va conquerir Aragó i ja només quedava conquerir Catalunya.

Carles III estava instal·lat a Barcelona. La paraula “pesseta”, que ve d’aquesta època, es referia a les monedes petites (peces) que Carles III va fer circular per manca de plata.

L’any 1711 va morir Josep I, emperador d’Àustria i germà de Carles III. Llavors, Carles III va ser proclamat emperador d’aquell país i va abandonar Barcelona.

L’any 1713 es van reunir a Utrecht els ambaixadors dels països que havien format la Gran Aliança a favor de Carles III amb els països que estaven a favor de Felip V (Espanya i França). A canvi d’abandonar la Gran Aliança, Espanya va donar a Anglaterra Menorca i Gibraltar. A Àustria, Felip V els va oferir els territoris d’Itàlia i els Països Baixos.

Així tots els països van acabar reconeixent Felip V com a rei i Catalunya es va quedar sola. Tot i que havia moviments de resistència, com els encapçalats pel general Moragues i Bac de Roda, les forces de Felip V es van anar apoderant de tot Catalunya.

La ciutat de Barcelona estava assetjada per un exèrcit de 40.000 homes. Rafael Casanova, conseller en cap, va decidir resistir fins al final. Després de tretze mesos de setge, l’11 de setembre de 1714 la ciutat va ser conquerida per les tropes borbòniques.

Felip V va establir, mitjançant els decrets de Nova Planta, que tots els regnes d’Espanya es regissin per les lleis de Castella. Va abolir la Generalitat, el Consell de Cent i totes les institucions catalanes i va decretar que el castellà fos la llengua dels actes oficials i de l’ensenyament. Per esclafar qualsevol intent de revolta, es va aixecar la Ciutadella.

Font: Edu3

Què n’heu fet d’aquelles flors

[slideshare id=149491&doc=aquellas-flors-1193694471992449-2&w=425]

Slide 1:  ¯ Automàtic – Amb so
Slide 2: Què n’heu fet, d’aquelles flors?
Slide 3: Què n’heu fet, d’aquelles flors, fa tants dies? Què n’heu fet, d’aquelles flors, fa tant de temps?
Slide 4: Què n’heu fet, d’aquelles flors? Les noies en van fer un pom. Qui sap si tornaran? Qui sap si tornaran?
Slide 5: De les noies, què n’heu fet, fa tants dies? De les noies, què n’heu fet, fa tant de temps?
Slide 6: De les noies, què n’heu fet? Han ‘nat a buscar els nois. Qui sap si tornaran? Qui sap si mai tornaran?
Slide 7: On han anat tots aquells nois, fa tants dies? On han ‘nat, tots aquells nois? On han anat tots aquells nois, A la fa tant deser soldats… guerra a temps? Qui sap si tornaran? Qui sap si mai tornaran?
Slide 8: Què n’heu fet, d’aquells soldats, fa tants dies? Què n’heu fet, d’aquells soldats? … Les tombes els han cobert. Ells ja no tornaran, ells ja mai no tornaran.
Slide 9: De les tombes, què n’heu fet, fa tants dies? De les tombes, què n’heu fet, fa tant de temps? De les tombes, què n’heu fet,? Fa temps que hi van créixer flors… Ells ja no tornaran. Ells ja mai no tornaran.
Slide 10: En memòria de tots els morts en les absurdes guerres humanes. 8
Slide 11: Joana Baez. Pete Seeger. Adaptació al català: R. Casajoana. 18 08 2006 Fotografies pròpies; 7a, 7b i 9 de la xarxa. Sense finalitat comercial – Ús privat. Suggeriments: aballus@xtec.cat Podeu visitar: www.xtec.cat/~aballus Catalonia PPT’S
Slide 12: 8 Per tornar a començar ¯ Per seguir escoltant: quiets! ESC Per acabar

La Flaca, revista satírica

Textos:

1. Revista publicada a Barcelona entre el 27 de març de 1869 i el 3 de març de 1876. Va patir diverses suspensions i, per evitar la censura, es va publicar sota diverses capçaleres: La Carcajada, La Risotada, La Risa, La Madeja política, El Lío i La Madeja.

El títol La Flaca ironitza amb la primor de l’estat i del poble espanyol, i possiblement és una rèplica a la publicació també satírica de caire liberal, publicada a Madrid, La Gorda.

En els primers anys La Flaca va fer una aferrissada oposició al General Prim. A partir de 1872, en iniciar-se la 3a guerra carlina, es mostra clarament anticarlina, fins al punt que aquest es converteix en el motiu únic de la seva existència; va deixar de publicar-se en acabar la guerra, amb el número La Paz ¡bienvenida seas!

Font: Biblioteca de Catalunya

2. El curs passat, la Biblioteca d’Humanitats de la UAB va adquirir, a demanda del Departament d’Història Moderna i Contemporània, la col.lecció completa del setmanari gràfic barceloní El Loro (1879-1885). Moltes han estat al llarg de la història les revistes satíriques que, per raons òbvies, han adoptat aquest nom (o el d’ocells igualment xerraires, com el papagai o el periquito)1, però la que descrivim en aquestes ratlles ben probablement és una de les més notables. De fet, amb La Flaca (1869-1871), constitueix segurament el màxim exponent a Catalunya de les publicacions periòdiques d’humorisme gràfic polític en castellà del darrer terç del segle XIX.
A La Flaca, com a El Loro, hi destaca especialment l’aspecte gràfic (litografies a color de Tomàs Padró). Degut a problemes de censura, La Flaca va suspendre la seva publicació, amb el número 100, a finals de l’estiu del 1871, però continuà, amb diversos noms, des del gener del 1872 fins el març del 1876. La biblioteca de Ciències de la Comunicació de la UAB en té una col.lecció completa.

Font: UAB

republica2-alegoria.jpgacudit1p.jpgacudit5p.jpg

Una volta pel món

[slideshare id=87104&doc=una-volta-pel-mon3462&w=425]

Slide 1:  8 Amb so ¯ Automàtic o al vostre gust amb el
Slide 2: Atlas
Slide 3: Botswana
Slide 4: Libia
Slide 5: Burundi
Slide 6: Túnez
Slide 7: Zimbabwe
Slide 8: Yemen
Slide 9: Jerusalem
Slide 10: Petra
Slide 11: Palmira
Slide 12: Maldivas
Slide 13: Agra
Slide 14: Pakistan
Slide 15: Laos
Slide 16: Bali
Slide 17: Myanmar
Slide 18: Fiji
Slide 19: Polinesia
Slide 20: Sidney
Slide 21: Kilauea (Hawaii)
Slide 22: Banff (Canadà)
Slide 23: Arizona
Slide 24: Chichen Itzà
Slide 25: Cuba
Slide 26: Pittons (Santa Llúcia)
Slide 27: Río de Janeiro
Slide 28: Machu Pichu
Slide 29: Andes (Argentina)
Slide 30: Antàrtida
Slide 31: Islàndia
Slide 32: Moscou
Slide 33: Praga
Slide 34: Estambul
Slide 35: Mikonos
Slide 36: París
Slide 37: Rebut per correu, sense crèdits Música: Love story.wav Sense finalitat comercial – Ús privat. Suggeriments: aballus@xtec.cat Podeu visitar: www.xtec.cat/~aballus Catalonia PPT’S
Slide 38: 8 Per tornar a començar.  Per seguir escoltant: quiets! ESC Per acabar