Principis bàsics del model educatiu en que es basa la nostra escola

L’educació inclusiva es presenta com un dret de tots els nens, i no només d’aquells qualificats com amb necessitats educatives especials (NEE). Pretén pensar les diferències en termes de normalitat (el normal és que siguem diferents) i d’equitat en l’accés a una educació de qualitat per a tots. L’educació inclusiva no només respecta el dret a ser diferent com quelcom legítim, sinó que valora explícitament l’existència d’aquesta diversitat. S’assumeix així que cada persona difereix d’una altra en una gran varietat de formes i que per això les diferències individuals han de ser vistes com una de les múltiples característiques de les persones. Per tant, inclusió total significaria l’aposta per una escola que acull la diversitat general, sense exclusió, ni per motius relatius a la discriminació entre diferents tipus de necessitats, ni per motius relatius a les possibilitats que ofereix l’escola.

Des d’aquesta postura resulten criticables, pel seu caràcter excloent, els models d’integració basats en l’ús d’espais i temps separats per al treball amb determinats alumnes amb problemes. A canvi d’això es afavoreixen les pràctiques educatives i didàctiques que no només acullin la diversitat sinó que treguin profit d’ella.

Si l’heterogeneïtat constitueix un valor, la homogeneïtzació a l’escola, que al seu torn passa com a resultat de les pràctiques selectives en els sistemes educatius, és vista des d’aquesta perspectiva com un empobriment del món d’experiències possibles que s’ofereix als nens, perjudicant tant als escolars millor “dotats” com als “menys dotats”

Els principis de l’escola inclusiva estan ideològicament vinculats amb els objectius de l’educació multicultural.

L’educació inclusiva suposa un model d’escola en què els professors, els alumnes i els pares participen i desenvolupen un sentit de comunitat entre tots els participants, tant si tenen discapacitats o pertanyin a una cultura, raça o religió diferent. Es pretén una reconstrucció funcional i organitzativa de l’escola integradora, adaptant la instrucció per donar suport a tots els estudiants. En aquest model, els professors ordinaris i els professors especialistes o de suport treballen de manera conjunta i coordinada dins el context natural de l’aula ordinària, afavorint el sentit de pertinença a la comunitat i la necessitat d’acceptació, siguin quines siguin les característiques dels alumnes .

L’escola inclusiva forma part d’un procés d’inclusió més ampli; suposa l’acceptació de tots els alumnes, valorant les seves diferències; exigeix la transmissió de nous valors a l’escola; implica incrementar la participació activa (social i acadèmica) dels alumnes i disminuir els processos d’exclusió; suposa crear un context d’aprenentatge inclusiu desenvolupat des del marc d’un currículum comú, exigeix una profunda reestructuració escolar que ha de ser abordada des d’una perspectiva institucional, és un procés inacabat, en constant desenvolupament, no un estat.

L’origen de la idea d’inclusió se situa en el fòrum internacional de la Unesco que ha marcat pautes en el camp educatiu en l’esdeveniment celebrat a Jomtien el 1990 a Tailàndia, on es va promoure la idea d’una Educació per a Tothom]: satisfacció de les Necessitats Bàsiques d’Aprenentatge el propòsit és desenvolupar el benestar individual i social de les persones a través de l’Educació Formal. En l’anomenada Declaració de Salamanca de 1994, es produeix una àmplia adscripció a aquesta idea als delegats i de la urgència d’impartir l’ensenyament a tots els nens, joves i adults amb necessitats educatives especials dins del mateix sistema comú d’educació. La resolució de Salamanca generalitza la inclusió com a principi central que ha de guiar la política i la pràctica de la construcció d’una educació per a tothom.