La meva biografia
La meva història és fascinant:
Amb imaginació
faig un món millor.
Sense gaire esforç,
sóc una princesa
que fa bategar cors.
Cantant,
els meus ulls
brillen com un diamant.
Pintant,
colors mai vistos
vaig trobant.
En un ras i curt,
respiro l’aire més pur.
I avançant, avnçant,
la meva vida real
vaig trobant.
Laia Martí García
RESUM:
Aquest llibre m’ha agradat molt. Tracta de l’Alexandre que va ser un home molt important tot i que va morir molt jove. La gent es pensava que mai arribaria a ser com el seu pare, un home molt fort i valent, capaç de lluitar amb qui sigui i derrota’l, però la gent es va equivocar. Va ser igual que el seu pare, potser més i tot, es va endiosar amb els seus soldats al cor d’Asia, va lluitar contra molts països, i a tots els va guanyar, no en va perdre cap… Alexandre era un home fort i valent, que vivia a Macedònia, que era un país que es trobava al nord de la península grega. Va fer molt esforç per lluitar contra tots els països que va poder abans de que es morís i va convèncer als seus soldats que no es rendissin, que al final tindrien alguna recompensa. M’ha agradat molt la història d’Alexandre el Gran.
OPINIÓ:
Ha estat un llibre força interessant. Explica tota la història d’Alexandre el Gran fins que es mort, que és quan el seu projecte queda inacabat, perquè li hagués agradat continuar seguint la seva ruta, es va esforçar molt. Alexandre ha sigut un home molt forçut i genial.
Joana Sirera Fabregat
RESUM:
Vicent Van Gogh, va ser un pintor. Al principi, no sabia de què volia fer, però, el seu germà Theo, ( que deia que era el germà més bo que mai hagués pogut tenir), li va aconsellar que fos pintor. Així va ser com Vicent van Gogh es va convertit en un pintor molt famós. Mentre Vicent van Gogh feia classes, va tenir migranya i ho va haver de deixar durant un temps. Un dia, Vicent van Gogh, es va enrabiar amb un dels seus amics i el va amenaçar amb un ganivet, aquest, va marxar molt lluny perquè estava espantat. L’endemà, quan Vicent van Gogh es va desper tar, estava estirat al llit d’un hospital, amb una orella tallada. I per això, va fer un quadre anomenat L’orella de van Gogh.
OPINIÓ:
Ha estat un llibre molt original. M’han encantat les il.lustracions, i m’ha encuriosit el tema de l’orella. Jo sabia que Vicent van Gogh no tenia una orella, però, com va passar no.
Joana Sirera Fabregat
RESUM:
Aquest llibre tracta dels nens i les nenes, m’ha agradat molt. Explica, que abans que un nadó neixi, ja es sap si serà un nen o una nena. També explica que no hi ha feines per a homes, i feines per a dones, per exemple, solem a dir que les dones s’encarreguen de mantenir el nadó quan és petit, i l’home, mentre la mare fa això, ell es passa el dia treballant per mantenir la família. Això, és el que fa la majoria de gent quan la mare acaba de tenir un nadó, però, el pare també se’n podria ocupar dels nens i la mare anar a treballar per mantenir la família, els dos exemples estarien bé. Les persones, som: o mascle o femella, però mai els dos sexes alhora. Un animal, pot ser mascle i femella alhora, per exemple el cranc.
A vegades trobem al diccionari bomber, ens pensem que aquest ofici és d’homes. Quan un nen plora, li diem que pari de plorar com una nena que ell és un nen. Plorar, no és cosa de nenes, és cosa de nens i de nenes. Quan trobem al diccionari bomber, no pensem que és un ofici de nens perquè no ho és, qui han escrit el diccionari, potser pensen que cal tenir tita per apagar el foc, no és veritat, tant els homes com les dones poden ser bombers o bomberes.
OPINIÓ:
Ha estat un llibre molt divertit. Explica les diferències entre els nens i les nenes. Hi ha diferències físiques, els nens tenen unes coses i les nenes tenen unes altres coses, però amb les feines som iguals. Tots i totes podem fer els mateixos oficis. Aquest llibre, m’ha fet molt de riure i m’ho he passat molt bé llegint-lo. M’ha encantat.
Resum:
Antonie de Saint-Exupéry va néixer el 1900 a Lyon. Als 12 anys pujà per primera vegada en un avió. Als 21 anys fou per fi el que volia ser, pilot. Durant molt temps va treballar per Aéropostale i va tenir molts accidents on quasi es mort. Va ser un gran exemple per al seu país i va portar el correu amb avió per tot el món. Al 1930 Li donaren la Creu de Cavaller de la Legió d’Honor. Però no només va ser famós per les aventures com a pilot sinó que també va escriure molts llibres, entre ells: El petit príncep. Per desgràcia el 31 de Juliol de 1944, intentant alliberar el seu país de les tortures de Hitler, desaparegué en vol sobre el Mediterrani.
Opinió:
Aquest llibre m’ha agradat molt perquè feia uns dies que no sabia qui era en Saint-Exupery i gràcies a aquest llibre he descobrit com aquest home va dedicar la seva vida al que volia ser.
Resum:
Aquest llibre tracta sobre la feina i els diners. Els humans vam començar a treballar simplement perquè no vivim en l’abundància: ens cal buscar menjar, arrecerar-se del mal temps, protegir-se de les feres salvatges… Treballar és dur, però és útil. El treball ha de ser recompensat per alguna cosa, els diners. Els homes van inventar els diners per comprar. No està gens mal pensat. Tothom pot canviar el que té per diners. I després, tothom pot canviar aquests diners pel que vulgui. Cada cop que l’intercanvi planteja un problema, la gent busca una solució. D’això se’n diu progrés.
Opinió:
Aquest llibre m’ha agradat bastant perquè explica un tema amb historietes perquè el puguem entendre i això està molt bé perquè mai es fa pesat.
Resum:
Els èxits i els fracassos només arriben quan ens llancem de cap a un projecte. Però l’èxit pot pujar al cap. La gent es pot emborratxar d’èxit i perdre el seny. L’èxit, el que es veu i es nota, l’èxit comercial no garanteix la felicitat. L’èxit de veritat és aconseguir el teu propòsit, el teu somni. Quan lluites per una cosa i l’aconsegueixes, allò és un èxit de debò. Segur que per superar-lo has agut de passar per molts fracassos.
Tots hem estat capaços de superar una pila de fracassos abans de viure certs èxits. Guanyar, passar per davant dels altres, pot donar satisfacció, però aquesta satisfacció no dura gaire. L’èxit és una bona cosa, no cal donar-li més voltes. Però el fracàs ens ajuda a trobar solucions, a inventar, a saber el que volem…
Opinió:
Aquest llibre m’ha agradat molt i m’ha ensenyat que mai ens hem de rendir per aconseguir allò que desitgem. Aquestes historietes et fan adonar de l’important que és somniar i esforçar-nos per allò que desitgem.
IL·LUSIÓ
Sempre he pensat i he somiat
en la il·lusió de la meva vida,
ser professora de la fantasia.
Treballar en una escola
amb els nens petits
i eixerits.
Quan penso en això,
els meus llavis fan una rialla
la quitxalla m’inspira
en la il·lusió de la meva vida.
Ser professora de la fantasia
és la il·lusió de la meva vida.
Joana Sirera Fabregat
Jo tinc un ordinador,
a la meva habitació.
La més nova tecnologia,
entra, per fi, dins la meva vida.
M’agrada poder jugar
a Internet.
O bé practicar
el mecanet.
També puc posar-me al facebook
i divertir-me si puc.
Buscar la informació,
per poder acabar la presentació.
Amb l’ordinador
sempre viuré,
i per trobar la diversió
no me’n separaré.
El bé no és el mateix cas per a tothom, per exemple al cas del llop menjar-se una ovella esta bé, ara pel pagès no gens. Sempre els humans culpen als altres del mal i els del bé més fácil. Tots o quasi tots quan veiem una cosa guapa com un jersei diem que és lleig perquè tenim gelos ja que en realitat ens agrada. Dir això està malament: pot voler dir que estàs gelós , m’agradaria ser aixi fer-ho aixi… . Diuen sempre els pares professors… Estudia, és pel teu bé, menja’t aixó és pel teu bé, pot ser problemàtic o no. Fer preguntes és el que ens fa humans. Ser honestos no es el mateix que ser dolent, és el contrari però honest amb tu mateix és complicat.
OPINIÓ PERSONAL:
És un llibre no gaire interessant però a mi m’ha agradat i les coses que diu són fàcils de llegar però difícils d’entendre.
ADRIÀ.G.T.
Resum:
Aquest conte t’ensenya moltes coses, però n’hi ha una molt important.
La Josefina ha tallat amb en Bernat i en Bernat es vol posar a plorar, però com que està amb els seus amics s’ha aguantat. Molts diríeu que en Bernat, ha estat molt valent, però això no és així. Les llàgrimes són uns sentiments que tenen de sortir, i no hem d’avergonyir-nos d’elles. Molts cops riem sense control, i no us penseu que és perquè teniu un problema, és perquè el riure es controla per si mateix.
Opinió:
A mi, aquest llibre m’ha ensenyat moltes coses, però la que valoro més, és que quan tenim ganes de plorar, no ens tenim d’aguantar per fer-nos els valents, hem de treure les llàgrimes. Aquest llibre també valora molt el riure que és el que necessita tothom: una mica de felicitat!!
Àlex Fernández Batalla
Resum:
Aquest llibre et diu que hi ha diferents maneres de fer el mal. Per exemple: si un home passa de 120km/h a l’autovia, però l’home no sabia que 120 era el màxim que es pot circular, aquest mal és involuntari. Però si ho fa expressament i és conscient del que fa, aquest mal és dolent. Això passa molt en els partits de futbol. Hi ha vegades que fan falta involuntàriament però n’hi ha que no. També diu que si hi hagués un llibre que et digués el que és malament i el que és bo, la gent no s’ho passaria tant bé n’hi faria coses que fan moltes vegades.
Opinió:
Aquest llibre m’ha agradat perquè exagera els exemples expressament, així els lectors els entenem. Jo molts cops em comparo amb les persones que surten als exemples.
Àlex Fernández Batalla
Ser famós o famosa
no vol dir “ rei “ .
Potser ser famós o famosa,
no tens temps de dedicarte a alguna cosa millor.
Hi ha que són estrelles,
que només cobren per lluïr.
D’altres que les utilitzen com eïnes,
que després no serveixen per a res.
Hi han paraules i frases famoses,
hi ha d’altres insultoses.
Hi ha paraules de moda
com:” Se ha matao Paco “ i altres més.
Qué és l’Internet?
Un món virtual on tot és net.
Amb Facebook, MSN, Twiter
pots xarrar amb amics,familiars, i veïns llunyans.
Internet és una nova tecnologia,
pots buscar de tot avui en dia.
La gent és pregunta per a qué serveix?
per juga, xategar, i informacio trobar.
És pot trobar a els ordinadors,
per que és el seu amor.
Qué és l’Internet?
Un món virtual on tot és net.
Amb Facebook, MSN, Twiter
pots xarrar amb amics,familiars, i veïns llunyans.
Internet és una nova tecnologia,
pots buscar de tot avui en dia.
La gent és pregunta per a qué serveix?
per juga, xategar, i informacio trobar.
És pot trobar a els ordinadors,
per que és el seu amor.
El gel
és blanc
com el cel.
Quant neva cau gel
que surt del cel.
El gel
és prim
perqué viu al cim.
Hi ha maneres de veure el gel,
per exemple un estel al cel,
patinar sobre gel, pendre un té amb gel.
Sento l’olor del gel
dins del meu cor
format caramel.
Amb la calor del sol
el gel a marxat sol
Maira
Resum:
Va néixer el 23 d’abril de 1564,Shakespeare va ser un gran compositor de teatre i és conegut per la famosa obra de teatre Romeu i Julieta,que és coneguda arreu del món perquè és de misteri i alhora d’amor.
Gràcies a les seves obres és conegut a les escoles com uns dels millors dramaturgs complexes.
Shakespeare va fer una altra obra molt famosa que la seva frase és coneguda arreu del món:Ser o no ser del príncep Hamlet.
Diuen que la vida de Shakespeare és misteriosa,perquè se’n sap poc d’ell i s’ha arribat a dir que ell no era el autor de res,i que era un incognita,però a ell no li preocupava i gràcies això ha fet obres fabuloses,però el 23 d’abril de 1620 mor a Stratford..
Opinió personal:
Aquest llibre m’ha agradat,i la història de Romeu i Julieta és molt romàntica,encara que Shakesperare té històries interessants.
Sóc adolescent,
i ningú no m’entent
els pares només fan que preguntar:
que faràs, on aniràs i a que jugaràs.
Quan ets adolescent
només et ve a la ment:
Aquell nen em mole molt
quin desesperament!
Faig canvis,
no em sorpren
ja m’han parlat del meu
desenvolupament
Vui un apartament
per estar sola un moment
i per fer servir
la ment.
Júlia Bonjorn Boreu LEH
Aquell moment d’extasí,
va ser meravellós.
Màgicament vaig viatgar
a la lluna per un instant.
Poder compartir amb tu aquell moment,
em va omplir de felicitat.
Sols et vull a tu,
t’estimaré tota l’eternitat.
Poder compartir amb tu els meus secrets
és un somni amb tots els trets.
Aquell moment d’exatasí
va ser meravellós.
El bes va ser esperat
i fins i tot somniat.
Poesia, Laia E 6è A
L’arquer és un gran aventurer,
té un cor d’acer.
el seu amic artiller,
li repara les fletxes,
perquè siguin ràpides per recórrer un carrer.
El seu ajudant és inventor,
amb els seus invents destrossa coses,
però després demana perdó.
Les seves fletxes són brillants com el diamant,
però si es taquen,
tens que està molta estona fregant!
L’arquer és un gran aventurer,
Té el cor d’acer,
I la ment d’un enginyer.
pol c@rull@
Títol: la justícia i la injustícia
Escriptor: Brigitte Labbé i Michel Puech
Col•lecció: Pensa-hi
Editorial: cruïlla
Resum: Aquest llibre parla sobre la justícia i la injustícia. Segurament em dit moltes vegades les frases “això no és just!” o també “és injust!”. Aquestes frases passa molt quan a un nen li donem un regal molt petit i a un altre nen li donem molt gran, o sinó quan amb un li toca més ració d’espaguetis i a un altre molta menys ració. No sempre volen dir el mateix aquestes frases, a vegades les diem per un altra cosa, com per exemple la guerra, per això s’han fet els drets humans. Els drets humans s’han fet perquè tot sigui just, homes i dones, nens i nenes.
Opinió personal: Aquest llibre m’ha agradat, però parla més dels drets humans que no pas de la justícia i la injustícia
pol c@rull@
Títol: Ser i aparentar
Escriptors: Brigitté Labbé i Michel Puech
Col•lecció: Pensa-hi
Editorial: Cruïlla
Resum:
Aquest llibre tracta de les aparences i el nostre ser. Començo amb una primera història d’exemple:
En Ciri aquesta tarda té una visita de la seva àvia, i els seus pares li demanen que endreci l’ habitació. Quan la seva àvia fica els peus dintre l’habitació queda meravellada de tan endreçada que està.
Al Ciri se li escapa el riure per sota el nas: només espera que l’àvia no obri l’armari, o no miri sota el llit perquè ha trigat només dos minuts per amontegar-ho tot de qualsevol manera.
L’habitació en aquest cas sembla que estigui endreçada, pero no n’està. I l’àvia s’ho ha empassat, i ara pot pensar que en Ciri és un xicot endreçat.
Les aparences ens enganyen quan ens precipitem, quan volem que correspongui a les nostres creences.
Una altra història:
Com ja sabem la blancaneus es va deixar enganyar per la bruixa que li oferia una poma. La poma feia molt goig i la Blancaneus va decidir menjar-se-la.
Però en realitat, es va desmaiar perquè era verinosa, es va deixar enganyar per les aparences. Per molt que algú tingui una aparença amable durant dos minuts, no n’hi ha prou per saber si ho és. Si algú té l’aparença durant 60 anys, aquesta sí que n’és d’amable!
Fugir de les aparences, és pràctic! Ens fa sentir bé i ens creiem molt sincers.
Voler mostrar certes aparences és parlar de coses que no són veritat.
Opinió:
Aquest llibre m’ha agradat molt, per la forma en què s’expresen i com ho expliquen.
Crec que és un tema molt important, perquè ens hem d’acceptar tal com som i no voler assemblar-nos a una altra persona, tothom té les seves coses bones i dolentes, i cadascú es com és.
Alba Escolà Tilló