EL BÉ I EL MAL

El bé no és el mateix cas per a tothom, per exemple al cas del llop menjar-se una ovella esta bé, ara pel pagès no gens. Sempre els humans culpen als altres del mal i els del bé més fácil. Tots o quasi tots quan veiem una cosa guapa com un jersei diem que és lleig perquè tenim gelos ja que en realitat ens agrada. Dir això està malament: pot voler dir que estàs gelós , m’agradaria ser aixi fer-ho aixi… . Diuen sempre els pares professors… Estudia, és pel teu bé, menja’t aixó és pel teu bé, pot ser problemàtic o no. Fer preguntes és el que ens fa humans. Ser honestos no es el mateix que ser dolent, és el contrari però honest amb tu mateix és complicat.

OPINIÓ PERSONAL:
És un llibre no gaire interessant però a mi m’ha agradat i les coses que diu són fàcils de llegar però difícils d’entendre.

ADRIÀ.G.T.

ENAMORAR-SE

Enamorar-se
és agradr-se,
sentir-se
i escoltar-se.

L’amor
és troba al cor,
quan mirem junts el cel
veiem un estel.

Passejem per Venècia
i pels carrers de Grècia,
jo i la meva parella…
és ella la mès bella!!!

Enamorar-se
és agradar-se,
sentir-se
i escoltar-se

…X…X…X… ADRIÀ .G.T.

DÉU I ELS DEUS

Fa mollt de temps la gent es preguntava d’on venia l’aigua que venia del cel i es van pensar que era , que algú tirava des d’algùn lloc i aquest el van anomenar Déu .Actualment en el món hi ha moltes cultures diferents i cada una té el seu propi Déu per resar .Tothom vol en algún moment alguna cosa i resa perque se li faci realitat. En les diferents religions esl Déus es diuent de diferent manera , per exemple católic:Jesús , jueus:Javhé ,musulmants :Mahoma ,…Déu no so0l es preocupava del vent i la pluja …sinó de la pau i la meva religió ens diu que ens estimem els uns als altres i també als nostres enemics .Cadascú es lliure de decidir si vol creure o no.No sér si amb deu o sense el mon seria igual

RIURE I PLORAR

En una ocasió inesperada no ens hem de precipitar tant sinó farem la meitat de les coses bé. Molta gent creuque si ploren areglaran les coses. Molta gent plora pero no de tristesa sinó d’alegria.Quan riem de nosaltres mateixos vol dir que no som mperfectes. No es pot riure de tot. .A vegades riure fa més mal que un cop de puny. La majoria de vegades que plorem són perquè ens fem mal o alguna cosa semblant. I riem perquè sóm feliços.

ELS NENS I LES NENES

Quan un nado es veu si es nen o nena . si ta vulva es nena. tot humà es diferencia amb el sexe. La diferència entre els homes i les dones és la més gran de totes. Els crancs no tenensexe… .En la terra no hi ha ser humà que sigui igual perquè si tots fossim iguals encara seria a l’edat de pedra, en canví es millor ser diferents perquè pensariam diferent. En realitat el que es valora és el caràcter… . Quan un nadó neix els pares segurament els pares an de deixar la feina.

JULES VERNE

Era un escriptor molt famos. Va néixer a Nantes. El seu pare esperaba que ell fós advocat com ell.quan va empeçar a escriure va trobar que la manera d’arribar a la fama era escrivint sobre teatre.La seva primera novel·l es va dir:”5 setmanes amb globus” i després “viatje al centre de la terra”… .El seu llibre més famos va ser “la volta al món en 80 dies.Al moment de morrir va dir a la seva família “sigueu bons.

ANNA FRANK

Sóc l’ Anneliese Marie Franc. Vaig néixer el 12 de juny del 1929 a Frankfurt, una ciutat del centre d’ Alemanya. Segons m’ha explicat el meu pare els jueus formaven un poble que fa molts segles vivia en un lloc anomenat Palestina. Aleshores va començar la diàspora, els jueus ens vam repartir per tot el món. Les coses es van posar tan difícils que  vam haver de marxar a Holanda. Allí vaig fer una amiga que es deia Hanna i vaig trobar un noi. El dia que vaig complir 13 anys em van regalar moltes coses i un diari molt especial. De sobte algú va trucar a la porta: era una carta pel pare, i deia que ell i la Margot anessin al SS. El SS era una mena de policia al servei del Hitler, que era el cap d’Estat d’Alemanya. Quan el van elegir es considerava l’amo del país i la seva raça ell creia que era millor que la jueva. Per això va pensar que s’havien d’exterminar. El pare ens va explicar que feia més d’un any que preparaven un refugi per amagar-nos-hi quan calgués. Era a Presengratch 263, li vaig dir la casa del darrere. Allí teníem una ràdio i jo sempre l’escoltava, apart d’escriure el diari. El dia 4 d’agost del 1944 va entrar un de la SS i ens va ficar en un tren desconegut. Ens van portar a un camp de concentració d’Auschuitz. Dels 8 amagats es va salvar el meu pare, que no va parar fins que van publicar el meu diari i la casa del darrere es va convertir en un museu.

adrià garriga tapies