Arxiu de l'autor: pol.carulla

l’arquer

Publicat el per
Respon

L’arquer és un gran aventurer,
té un cor d’acer.
el seu amic artiller,
li repara les fletxes,
perquè siguin ràpides per recórrer un carrer.

El seu ajudant és inventor,
amb els seus invents destrossa coses,
però després demana perdó.

Les seves fletxes són brillants com el diamant,
però si es taquen,
tens que està molta estona fregant!

L’arquer és un gran aventurer,
Té el cor d’acer,
I la ment d’un enginyer.
pol c@rull@

pensa-hi

Publicat el per
Respon

Títol: la justícia i la injustícia
Escriptor: Brigitte Labbé i Michel Puech
Col•lecció: Pensa-hi
Editorial: cruïlla
Resum: Aquest llibre parla sobre la justícia i la injustícia. Segurament em dit moltes vegades les frases “això no és just!” o també “és injust!”. Aquestes frases passa molt quan a un nen li donem un regal molt petit i a un altre nen li donem molt gran, o sinó quan amb un li toca més ració d’espaguetis i a un altre molta menys ració. No sempre volen dir el mateix aquestes frases, a vegades les diem per un altra cosa, com per exemple la guerra, per això s’han fet els drets humans. Els drets humans s’han fet perquè tot sigui just, homes i dones, nens i nenes.
Opinió personal: Aquest llibre m’ha agradat, però parla més dels drets humans que no pas de la justícia i la injustícia
pol c@rull@

Pablo Picasso

Publicat el per
1

·Resum: Pablo Picasso va néixer al segle XIX, el 25 d’octubre de 1881, a Màlaga i va morir el 8 d’abril de 1973,
a Mougins, França. El seu pare es deia José Ruiz Blasco i la
seva mare Maria Picasso López. Picasso tenia dues germanes: Lola i Concepció, però l’any 1895 es va morir la petita Concepció. Aquest gran pintor ha fet quadres que estan a molts museus i són molt famosos. Hi ha quadres que tothom coneix, com per exemple: el Guernica, les senyores d’Avignon… Picasso quan era jove només volia jugar i dibuixar. També ha conegut a pintors molt famosos, com per exemple: Joan Miró, Rusiñol, Casas, Nonell, Manel Pallarés… i molts més.
·Opinió personal: Jo crec que Picasso va tindre una vida bastant dura, cada dos per tres havia de canviar de lloc.
Però segons ell s’ho passava d’allò més bé quan va conèixer pintors famosos, sobretot amb el seu amic inseparable fins a la mort: Manel Pallarés. Segur que quan sortien a fer una escapada tornaven molt tard, jugaven i s’ho passaven tan bé!
Aquest llibre m’ha agradat moltíssim perquè a més a més
d’aprendre coses de Picasso també aprens els valors de
l’amistat i de l’esforç.

Pol Carulla Vilalta

POEMA DE OTOÑO

Publicat el per
Respon

Octubre
Retozas sobre las hojas
estremeces las ramas
te deslizas por el árbol
jugetón, veloz, inquieto
de arriba hacia abajo
de abajo hacia arriba
viento del Norte
saltas de árbol en árbol
envuelves al bosque
te escabulles presuroso
tras de ti, estela de hojas,
brazos agitados, te despiden
hasta el próximo verano.

Néstor Martínez