Este verano 2011 me lo estoy pasando genial.
Me fui al campus de fútbol del Bojan, allí conocí mucha gente y mejoré jugando al fútbol.
También fuimos al torneo de fútbol sala de Penelles con: Àlex, Marc, Pol, Xavi, Kristof, David Garrido, Eric. C y Miki.
No ganamos ningún partido, pues todos nos pasaban 2 metros.
Bueno ya veis que este verano no hemos parado.
Resum:
Antonie de Saint-Exupéry va néixer el 1900 a Lyon. Als 12 anys pujà per primera vegada en un avió. Als 21 anys fou per fi el que volia ser, pilot. Durant molt temps va treballar per Aéropostale i va tenir molts accidents on quasi es mort. Va ser un gran exemple per al seu país i va portar el correu amb avió per tot el món. Al 1930 Li donaren la Creu de Cavaller de la Legió d’Honor. Però no només va ser famós per les aventures com a pilot sinó que també va escriure molts llibres, entre ells: El petit príncep. Per desgràcia el 31 de Juliol de 1944, intentant alliberar el seu país de les tortures de Hitler, desaparegué en vol sobre el Mediterrani.
Opinió:
Aquest llibre m’ha agradat molt perquè feia uns dies que no sabia qui era en Saint-Exupery i gràcies a aquest llibre he descobrit com aquest home va dedicar la seva vida al que volia ser.
Resum:
Aquest llibre tracta sobre la feina i els diners. Els humans vam començar a treballar simplement perquè no vivim en l’abundància: ens cal buscar menjar, arrecerar-se del mal temps, protegir-se de les feres salvatges… Treballar és dur, però és útil. El treball ha de ser recompensat per alguna cosa, els diners. Els homes van inventar els diners per comprar. No està gens mal pensat. Tothom pot canviar el que té per diners. I després, tothom pot canviar aquests diners pel que vulgui. Cada cop que l’intercanvi planteja un problema, la gent busca una solució. D’això se’n diu progrés.
Opinió:
Aquest llibre m’ha agradat bastant perquè explica un tema amb historietes perquè el puguem entendre i això està molt bé perquè mai es fa pesat.
Resum:
Els èxits i els fracassos només arriben quan ens llancem de cap a un projecte. Però l’èxit pot pujar al cap. La gent es pot emborratxar d’èxit i perdre el seny. L’èxit, el que es veu i es nota, l’èxit comercial no garanteix la felicitat. L’èxit de veritat és aconseguir el teu propòsit, el teu somni. Quan lluites per una cosa i l’aconsegueixes, allò és un èxit de debò. Segur que per superar-lo has agut de passar per molts fracassos.
Tots hem estat capaços de superar una pila de fracassos abans de viure certs èxits. Guanyar, passar per davant dels altres, pot donar satisfacció, però aquesta satisfacció no dura gaire. L’èxit és una bona cosa, no cal donar-li més voltes. Però el fracàs ens ajuda a trobar solucions, a inventar, a saber el que volem…
Opinió:
Aquest llibre m’ha agradat molt i m’ha ensenyat que mai ens hem de rendir per aconseguir allò que desitgem. Aquestes historietes et fan adonar de l’important que és somniar i esforçar-nos per allò que desitgem.
Jo tinc un ordinador,
a la meva habitació.
La més nova tecnologia,
entra, per fi, dins la meva vida.
M’agrada poder jugar
a Internet.
O bé practicar
el mecanet.
També puc posar-me al facebook
i divertir-me si puc.
Buscar la informació,
per poder acabar la presentació.
Amb l’ordinador
sempre viuré,
i per trobar la diversió
no me’n separaré.
Resum:
A la terra hi ha moltes injustícies. Per això el govern a creat unes lleis justes per a tothom. Tot i amb això hi ha lleis que produeixen injustícia, lleis que no tracten a les persones de la mateixa manera.
Cal buscar solucions per donar més als qui tenen menys, sense ser injustos amb els altres. Intentar repartir millor ha de ser un objectiu del govern perquè el món sigui més just. El govern també ha creat els drets humans que són els drets que té cada persona, però al dia a dia es veu moltes persones que no posseeixen els seus drets.
Opinió:
Aquest llibre m’ha agradat bastant perquè tracta de les justícies i injustícies del món i com els altres et fa reflexionar. I a part en una historieta hi surto jo.
Resum:
Tots tenim por d’alguna cosa: por de la mort, por de les aranyes, por de la foscor, por de perdre… La por és una emoció. Segur que qui té por té bons motius per tenir-ne. La gent valenta té por: és conscient de les dificultats i dels perills que ha de vèncer. Quan tenim por ens costa pensar, perdem el seny i fem ximpleries.
El coratge com la por també és un sentiment, tenir coratge és actuar malgrat el que sigui. Cal coratge per veure, dir, decidir, actuar. Cal coratge per gosar combatre les coses que tothom acepta. De vegades es diu el contrari del que es pensa per quedar bé, i resistir-s’hi, no trair-se a un mateix exigeix coratge.
Opinió:
Aquest llibre m’ha agradat molt perquè em fa pensar amb les pors que tinc i me les fa veure d’una altra manera, em dona coratge per superar-les. I el recomano per això.
Marcel Martínez Sanmartín
Resum:
El 16 d’abril de 1889 va néixer, en una pobra família d’ Anglaterra, el que seria una gran estrella de cine. Charles Chaplin. De petit, com ja he dit, vivia en una família molt pobra. Fins que un dia un home de la companyia teatral Karno el va contractar. A partir de llavors va treballar per moltes altres companyies cinematogràfiques dels Estats Units.
Molt aviat és va fer famós gràcies a les seves divertides películ·les, com ara: El noi, La quimera de l’or o temps moderns.
Va triomfar en tot el món, per desgràcia el 25 de desembre de 1977 va morir de vell.
Però ell va revolucionar el cinema mut, i encara ara es segueixen mirant totes les seves películ·les.
Opinió:
Aquest llibre m’ha agradat molt perquè jo no en sabia quasi res d’en Charles Chaplin i aquest llibre m’ho explica detalladament.
Resum:
A diferència dels animals i les plantes, les persones podem parlar. Les paraules ens arriben al cor, ens inspiren, ens entristeixen, t’emocionen…
Però les paraules també serveixen per pensar, com més gran és el nostre repertori de mots més oportunitats tenim de trobar els que ens calen. Els mots serveixen per moltes coses, com per descriure penes, alegries, disgustos, amistats…
Tots tenim dret a parlar però també el tenim a fer silenci.
Però de vegades callar és com no fer res, com si amaguèssim alguna cosa, de vegades el silenci és aclaparador. Sovint ens costa parlar dels nostres problemes però quan ho fem ens alleugem.
Opinió:
Aquest llibre m’ha agradat bastant perquè, com tots els altres em fa reflexionar sobre certes coses que faig malament. El recomano a tothom perquè reflexioni amb el que fa.
MARCEL MARTÍNEZ SANMARTÍN