Títol: Els petits i els grans
Escriptors: Brigitte Labbé i Micheal Puech
Col•lecció: Pensa-hi
Editorial: Cruïlla

Resum:
Aquest llibre parla sobre els petits i els grans. Les dues coses que ja tenim clares són:
Que tots els grans han estat petits, i tots els petits es faran grans. I després, un bon dia, ja som grans per sempre, és quan diem que som adults. Una persona adulta no és que sigui més gran, és que ja és gran per sempre.
Els grans poden dominar els petits, perquè és fàcil que es pensin que ho poden fer tot, simplement perquè son més forts. Com si els més forts donessin dret a tot.
Un ésser humà quan es fa gran no només és un cos que es fa gran. És també una intel•ligència, un munt d’idees, una sensibilitat, una personalitat. I tot això ens fa fràgils. De manera que els grans protegeixen els petits.
A vegades als grans els costa deixar que els petits facin les seves pròpies conquestes.
Quan som petits i fem una cosa nova per primer cop ens sentim grans.
Per exemple: Quan ja podem nedar a la piscina gran, passar al curs següent, tenir les claus de casa… I abans no podíem.
Fer-se gran és col•leccionar experiències sovint difícils. Però n’acumulem moltíssimes i aprenem a poc a poc a mouren’s per la vida, ens espavilem.
I quan som petits tenim somnis, inspiracions, passions, projectes…
Fer-se gran no vol dir pas abandonar tots aquests projectes, deixar-los córrer. Podem continuar amb les ganes de cumplir-los.

Opinió:
El llibre m’ha agradat perquè t’explica molt bé el que sentim quan som petits o grans. Fer-se gran és una gran alegria i també ho és per als petits a ajudar-los a fer-los grans. El recomano.

Alba Escolà Tilló

Títol: La paraula i el silenci
Escriptors: Brigitte Labbé i Micheal Puech
Col•leció Pensa-hi
Editorial: Cruïlla

Resum:
Les paraules són molt importants per a la nostra llengua perquè ens permeten comunicar-nos, pensar etc. Al món de les imatges i de les sensacions s’hi afegeix un món més complex: el món de les paraules, dels mots, de les idees.
Per pensar, fem servir paraules, mots que ens fan avançar i recular, mots que ens tornen a la memòria, que s’enbullen, que s’encaixen…
El cervell humà, per funcionar bé, necessita paraules.
Per reflexionar,fer projectes,dubtar, valorar etc fan falta les paraules.
El món dels humans, el gran món i tots els petits mons de la música, de la cuina, del futbol, de la fotografia, de la pintura, de les matemàtiques, de les ciències… s’organitzen gràcies a la paraula. Sigui escrita o pensada. Quan aprenem els mots, aprenem el món.
Si el cervell no fes servir massa mots, es quedaria entrabancat i ens costaria formular pensaments, explicar les coses, fer-nos entendre…
També hi ha paraules simples, que se’ns enduen de viatge, ens fan somniar, ens envoquen olors, gustos sons, sensacions…
La paraula pot ser molt millor que una foto. Com una imatge sonora que ens mostra tal com som.
A vegades ens costa parlar dels nostres problemes, però si callem els problemes també callaran i a força de silenci ens n’oblidarem.
A vegades els mots no poden dir-ho tot. Hi ha emocions que es viuen millor en silenci.

Opinió:
El llibre ha estat bé i m’ha agregat perquè és interessant, el tema que parla es molt curiós. Vet aquí l’autèntica saviesa: saber parlar… i saber callar.
El recomano.

Alba Escolà Tilló

Títol: John Lennon
Escriptors: Carmen Gil Martínez
Col•lecció: Em dic…
Editorial: Parramón

Resum:
John Lennon, en realitat, John Ono Lennon, va néixer el 29 d’octubre del 1940 enmig de les bombes, a Liverpool. El seu pare era mariner i no va passar molt temps amb ell, així que la seva mare el va haver de criar tota sola. Va ser molt important a la seva vida. Però per alguns problemes no va poder continuar ocupant-se d’ell i John va anar a viure amb la seva estimada tieta Mimí. La seva infància va ser molt dura i era un autèntic trapella.
Un dia escoltant la ràdio va sentir una cançó que li va semblar al•lucinant de l’Elvis Presley i des d’aquell moment va voler una guitarra. Finalment li van comprar i la va aprendre a tocar ell sol. I així comença el somni…
The Quarrymen va ser el seu primer grup musical format pels seus amics.
Anaven vestits hippys i amb un tupé com el del Tíntín.
El seu primer amor va ser Cynthia Powell, una companya de classe.
Al 1958 va morir la seva mare. Un cotxe la va atropellar. El John es va demprimir moltíssim.
Al grup hi va haver alguns canvis i al final van canviar el nom i tot. Un grup que admiraven molt es deien The Beetels i ells van canviar la segona e per la a i així va ser com va sortir el nom: The Beatles!
Van ser molt, molt famosos.. Als concerts les fans cridaven, saltaven com a boges i fins i tot es desmaiaven. Van treure molts CDs i entremig d’aquestes experiències el 8 d’abril del 1963 va néixer el seu primer fill, Julian. Les seves cançons es col•locaven al número u de les llistes d’èxit.
Al 1975 van tenir un altre fill.
La nit del 1980 un fan seu li va disparar set trets d’un cop.
Al Central Park de Nova York hi ha un homenatge dirigit a ell. Tot el món va fer 10 minuts de silenci. La última cançó que va treure va ser l’himne d’Imagine.

Opinió:
El llibre m’ha agradat molt. John Lennon pels pocs anys que va viure va ser una persona espectacular i va aprofitar al màxim tot el temps que havia recorregut. El recomano. Per cert, la cançó d’Imagine és molt bonica.

Alba Escolà Tilló

Títol: El coratge i la por
Escriptors: Brigitte Labbé i Micheal Puech
Col•lecció: Pensa-hi
Editorial: Cruïlla

Resum:
Tots tenim por d’alguna cosa al món. Hi ha gent més valenta i altra més poruga.
Història:
La senyora Pasqual i la seva filla van a comprar al centre comercial. La seva filla s’ha separat del carro, i la seva mare s’ha tornat boja buscant-la. Al final l’ha trobat però en lloc de consolar-la, se li ha ficat a cridar com una bruixa. La filla també ha tingut por, perquè s’ha sentit perduda. Però la senyora Pasqual s’ha deixat emportar per la por, ha expressat el que realment sentia. Quan tenim por a vegades, perdem el cap, el seny, fent ximpleries.

És molt fácil fer passar por a un nen petit. Com que no distingeix la veritat ni la mentida li diem el que volem.
En Gabriel és un nen de 5 anys i la seva germana li ha dit que ha sota el llit hi ha una serp. A en Gabriel li ha agafat molta por i la seva germana li diu que si li dóna 5 euros la farà fora. En Gabriel li dóna els 5 euros perquè està orgullós de què li salvi la vida.
La seva germana se n’està aprofitant i juga amb la por.
Quan coneixem les coses, tenim menys por. I ja no ens deixem dominar.

Fent exercicis de coratge, descobrim que podem controlar la nostra por, sentim el plaer de ser cada dia més valents.

Opinió:
El llibre m’ha agradat molt. És molt divertit. I t’explica molt bé, sense embolics etc… El recomano.

Alba Escolà Tilló

Títol: La justícia i la injustícia
Escriptors: Brigitte Labbé i Michel Puech
Col•lecció: Pensa-hi
Editorial: Cruïlla

Resum:
Aquest llibre parla de la justícia i de la injustícia. De coses justes i injustes que existeixen a la vida. Però, tot sovint, quan diem <>, més aviat volem dir <>.
La justícia, d’entrada és un repartiment. Quan el repartiment no es fa bé, llavors hi ha injustícia.
Cal buscar solucions per donar més als qui tenen menys, sense ser injustos amb els altres. Intentar fer el repartiment millor, és cosa dels governs, dels partits, de les associacions…
A la justícia també hi intervenen les lleis. Una llei inventada per repartir millor la riquesa, per intentar ser més justos. Però les lleis han de ser universals, justes per a tothom.
Història:
La Rut ha portat una consola al col•legi. I la senyoreta li pren i la castiga, perquè està prohibit portar consoles al col•legi. La Rut no havia sentit mai a parlar d’aquesta regla. Així doncs, la Rut no entén el seu càstig, i per a ella és injust.
Una altra:
En Rafa i en David es barallen, fent puntades, cops de puny…
Quan arriba la senyoreta només castiga al Rafa. Ara en Rafa està enfurismat, perquè segons ells ha començat en David i s’ha de endur el càstig ell. <>
La injustícia provoca violència. La revolta contra la injustícia pot donar una energia increïble.

Opinió:
El llibre està molt bé en general. Però es un tema que no em ve ni em va.
Ja que és important. Les lleis han de ser iguals per a tothom. Tothom hem de ser justos amb els altres i conviuríem millor. El llibre té raó.

Alba Escolà Tilló

Títol: Charles Chaplin
Escriptor: Luis Luque
Col•lecció: Em dic…
Editorial: Parramón

Resum:
Charles Chaplin va néixer a Londres ( Regne Unit), el 16 d’abril del 1886.
Al sector en què vivia llavors de Londres hi havia molta pobresa. No hi havia treball, era la misèria més gran d’Anglaterra.
Charles Chaplin tenia un germanastre: Sidney. Tenien molt bona relació entre ells.
Com que la seva família no anava bé de diners, Chaplin es va ficar a ballar i a fer teatre al carrer, així aconseguien unes quantes monedes. El seu germanastre feia sovint llargs viatges cap a altres terres, i tornava amb bastants diners per sobreviure.
Però en un tancar i obrir d’ulls, Charles es va convertir amb l’actor més ben pagat de l’època.
Va començar tot el 1907, va ser admés per l’empori de music-hall i els espectacles de fira. En aquell moment se li va obrir el camí cap al futur i el cinema.
Fred Karno tenia els millors artistes d’aquells anys i va haver de triar entre enviar a Charles Chaplin o bé a Sidney a Estats Units. I va enviar al Charles.
Quan va arribar a Nova York, va sentir una animació inexplicable. Va dir: << Vigila, Amèrica, que vinc a conquerir-te!
Va passar molts i molts anys als Estats Units, fent els rodatges de moltes pel•lícules importants. El seu personatge que interpretava, Charlot, un rodamón inconfusible, pel seu bigoti,el barret, i el bastó… i les seves peripècies han emocionat a unes quantes generacions.

Opinió:
El llibre m’ha agradat molt. Pel que explica aquest llibre, crec que Charles Chaplin va ser un gran actor i un artista de cap a peus.
El recomano perquè encara que no sigui un artista actual, entre altres, es important saber els artistes que hi havia fa 100 anys enrere.

Alba Escolà Tilló

Títol: La guerra i la pau
Escriptors: Brigitte Labbé i Micheal Puech
Col•lecció: Pensa-hi
Editorial: Cruïlla

Resum:
Al món hi ha gent que vol la guerra, i altra que vol la pau. Segurament n’hi haurà sempre de gent així. Però el que em de fer és que regni la pau a tot el món, i de la guerra oblidar-nos-en per sempre.
Creant normes , lleis, i una força per fer-les respectar, les persones construim la pau. Però a vegades el problema és complir-les.
Però això es molt important. Si els humans creiem que la pau es natural, llavors s’obliden de construir-la, hi ha el perill de què torni la guerra.
(Història):
Un pagès va de vacances durant sis mesos. Quan arriba, es queda ben parat. Al seu hort no hi ha crescut res! Evidentment que no, perquè no l’ha regat, no ha tret les males herbes…
I a vegades és el que ens passa a nosaltres. Creiem que la pau neix tota sola i ens quedem ben parats quan arriba la guerra.
Un país no fa guerra si la pau li va bé.
Per destruir la guerra primer de tot, s’hauria de fer fora del món totes aquestes armes tan perilloses.

Opinió:
Aquest llibre m’ha agradat pel tema que parla. Perquè la pau és molt important. La pau hauria d’aconseguir regnar a tot el món.
I la guerra que ja no existeixi. Perqùe amb la guerra no aconseguim res. I si aconseguim quelcom són les morts.

Alba Escolà Tilló

Títol: Miguel de Cervantes
Escriptor: Antonio Tello
Col•lecció: Em dic…
Editorial: Parramón

Resum:
Miguel de Cervantes va néixer a Alcalà d’Henares ( Madrid) el 1547, el 29 de desembre, el dia de San Miquel.
Al seu pare de petit no li anava molt bé la feina, així que el 1551 es van haver de mudar a Valladolid. Tot i això, malgrat la seva pobresa, va tenir la sort d’anar a col•legis.
Va tenir un professor que li tenia molt d’afecte, li aconsellava en les lectures i va ser ell qui el va animar a escriure.
Va agafar tanta afició a la lectura que per llegir molt i dormir poc, se li va omplir el cap de pardals.
El 1569 va viatjar a Roma. Conèixer Itàlia per a ell va ser una gran experiència.
El 1571 va començar a escriure El Quixot. <>
Va tindre una relació amorosa amb Ana Franca. Fruit d’això el 1584 va néixer una nena, anomenada Isabel.
El 12 de Desembre de 1584 es va casar amb Catalina de Palacios, aquesta relació no va anar molt bé, però s’ha de dir que amb Catalina va poder tenir una llar pròpia.
Va viatjar també a Esquivias però sovint venia a Madrid.
El 1587 vivia a Sevilla, i per requisar blat i oli, va tenir seriosos problemes més d’una vegada.
Va passar tres anys a la presó per un robatori de diners d’un banc, i se’l va emportar cap a les Índies.
El 1604 ja duia acabada la primera part del “Ingenioso hidalgo don Quijote de la Mancha.”
Aquest va ser el llibre que el portà a la fama. Cada vegada s’anaven venent més llibres per les diferents parts d’Espanya.
La seva vida va acabar el 22 d’abril de 1616.
Opinió:
Aquest llibre no és que no m’hagi agradat però tampoc m’ha agradat molt.
La seva vida de ha estat plena d’aventures, d’incidents d’ensurts… El recomano, sobretot per als grans aficionats de Miguel de Cervantes

Alba Escolà Tilló

Les rialles són com endevinalles,
no saps què volen dir,
però les pots sentir.

Una rialla tindré
quan et veuré
espero que sigui aviat
perquè sempre ho he somniat.

La meva rialla,
és sincera,
i la teva
una meravella!

Alba Escolà Tilló