El dijous anterior al Dimecres de Cendra -dia d’inici de la Quaresma- és conegut, popularment, com a Dijous Gras, Jarder o Llarder. És el dia que dóna inici a les festes de Carnaval, un temps d’excessos i disbauxa just abans de començar les set setmanes d’abstinència pròpies de la Quaresma.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=nH3d7j18NoU[/youtube]

La tradició mana que, avui en dia, es mengi botifarra d’ou i coca de llardons, una reminiscència dels greixosos àpats que tenien lloc anteriorment, quan la Quaresma era realment Quaresma i l’abstinència de carn era obligada per a tothom. Des d’avui fins a dimecres, tothom menjava tanta carn com podia. Tot aquest desfici carnal comença amb un àpat extraordinari, a base de carn de porc, ous, llom, orella, cansalada, ventre i botifarra. La farsa dels funerals del porc, habitual de recitar el Dijous Gras, escarneix el sacrifici del porc per fer-ne vianda:

De vianda en queda prou
per les Carnestoltes;
us deixo tot el meu cos,
botifarres moltes;
també us deixo lo poltruc,
menjau’s el que jo no puc:
procureu viure amb salut,
després feu-me absoltes.

Era tradició que els escolars, des de Cap d’Any fins el Dijous Llarder, recollissin tots els diners que podien. Avui trencaven la guardiola i anaven a fer un bon berenar amb els companys, a base de truita amb botifarra i formatge per postres. Actualment, les escoles de tot el país continuen amb aquesta tradició, realitzant petites excursions a parcs o jardins propers al centre educatiu i fent-hi un bon àpat en comú. Així mateix, també és habitual que se celebrin concursos de truites entre els alumnes, premiant la que té millor gust, millor presència, major originalitat…

Joan Amades comenta que, a finals del segle XVIII, pel Dijous Llarder, era habitual que els venedors del mercat simulessin batusses alineats en dos grans grups. D’una banda, els carnissers, budellers, tripaires, cansaladers, pollaters i ouaires, aquells qui venien les menges prohibides durant la Quaresma; de l’altra, els venedors de carn magra, peixaters, marmanyeres, verdulaires i fruitaires. Els dos grups de comerciants s’esbatussaven simbòlicament en el que era una fidel plasmació de la tensió existent entre el Rei Carnestoltes i la Vella Quaresma.

A Mallorca és costum menjar ensaïmades casolanes el Dijous Gras, fetes amb molt de llard i farcides amb carn de porc. A l’Alguer, per contra, el dia d’avui s’anomena Dijous Raiolu (una evolució de lardiolu, és a dir, llard), en què és habitual menjar la típica olla podrida, un plat que en l’actualitat s’ha convertit en un dels símbols gastronòmics de la ciutat catalana de Sardenya.

El Rei arriba dissabte

Per bé que avui és el dia indicat per iniciar les celebracions carnestolelenques, el Rei Carnestoltes, l’Abat dels Foll, no arriba fins dissabte, quan pronuncia el seu discurs incitant a la gresca i la gatzara. Tanta xerinola, però, l’acaba fent emmalaltir, dimarts. Una munió de metges el visiten, però, davant la imminència de la mort, l’Abat dels Folls redacta el seu testament i acaba fent un pet com una gla. L’endemà, Dimecres de Cendra, el poble en massa acudeix al seu enterrament, l’Enterrament de la Sardina.

Aquest regnat efímer que avui comença, tot i tractar-se d’una burla del poder establert, lluny de deslegitimar-lo, el reafirma entre el populatxo. De fet, sempre és millor que la plebs es burli d’una representació dels poderosos durant una setmana a l’any, que no pas que es burli dels qui realment manen durant els 358 dies restants.

El període festiu que comença amb el Dijous Llarder trenca totalment amb les rutines de la vida quotidiana, subvertint l’ordre establert fins el moment, tant en l’àmbit gastronòmic com el social o el sexual. El revers de la moneda, però, ja l’apunta la saviesa popular: “rialles de Carnestoltes, ploralles de Tots Sants”. Tanta disbauxa sexual pot provocar que, al cap de nou mesos, cap al novembre, els instints libidinosos de Carnestoltes s’hagin convertit en els plors del nounat, gestat durant tot aquest període.

Ni restriccions ni excessos

A banda d’aquest avís, d’altra banda molt savi, s’ha de remarcar que, en tant que les prohibicions que la societat imposa actualment són molt més laxes que abans, el període de distensió social que suposava el Carnestoltes tampoc no és tant transgressor. L’etnòleg Julio Caro Baroja sosté que el Carnaval, tal com el coneixem actualment, no hauria existit mai sense la pressió repressiva del de la Quaresma cristiana. Des d’aquest punt de vista, el Carnestoltes no s’entén sinó com a un període d’oposició al de les restriccions religioses. No en va, a Mallorca es coneix el període comprès entre el Dijous Gras i el Dimecres de Cendra com Es Darrers Dies, l’última setmana en què tot està permès per tal d’agafar forces pels 40 dies d’abstinència, penitència, austeritat, dejuni i oració que vindran, en record als 40 dies que Jesús va passar al desert, just abans de la seva entrada a Jerusalem.

Recepta

En vista d’aquest panorama tant sever, una bona manera d’agafar forces era atipar-se amb coques de llardons. Qui s’hi vulgui posar, aquí en té els ingredients:

400 g de farina de força 60 (especial per a pasta de full)
250 g de mantega o llard
250 g de llardons
1 ou
pinyons
sucre
aigua
sal
Preparació:

Es prepara la pasta barrejant la farina amb aigua i un pessic de sal. Es treballa la massa i, al cap d’una estona, s’hi afegeix la mantega o el llard. Quan els ingredients ja formin una sola massa, s’hi afegeixen els llardons i s’estira amb l’ajuda d’un corró. Es posa en una plata d’anar al forn, s’unta amb l’ou batut i s’hi escampen els pinyons pel damunt, cobrint-ho tot amb una mica de sucre. Es deixa coure al forn a 200 graus durant uns vint minuts i ja està a punt per menjar.

FONT: http://www.lamalla.cat/cultura/festes_populars