2010!

ANY INTERNACIONAL DE LA BIODIVERSITAT

L’ONU ha declarat l’Any 2010 com l’Any Internacional de la Biodiversitat (IYB):

El lema de la campanya, “La biodiversitat és la vida. La biodiversitat és la nostra vida”.

La campanya pretén celebrar la diversitat de la vida en la Terra i combatre la pèrdua de biodiversitat en el món. El ritme d’extincions és “alarmant”, segons l’ONU, mil vegades el ritme que seria normal.

Aquesta pèrdua és causada per l’activitat humana i s’estima que pugui ser agreujada per les alteracions climàtiques, afirma l’Organització.

Durant tot l’any s’organitzaran innombrables iniciatives per a difondre informació, promoure la protecció de la diversitat biològica i encoratjar a les organitzacions, institucions, empreses i públic en general a prendre mesures directes per a reduir la pèrdua constant de la diversitat biològica global.

Tenim però, poca confiança, després dels reiterats fracassos de les iniciatives governamentals, en què la declaració de bones intencions per a l’any 2010 pugui aturar realment la creixent llista d’espècies amenaçades per l’activitat humana i les evidències del clima climàtic.

Tot i els bons propòsits, la realitat no ens deixa de mostrar, com ara en la última Conferència del Clima de Copenhaguen, que els interessos i les intencions dels governs i grans empreses converteixen aquestes iniciatives en paraules buides.

Natura Bona!

Anna Mª

Zèfir: vent suau de l’oest que indica l’inici de la primavera.

El primer parc d’aerogeneradors marins s’instal·larà a la costa de l’Ebre.

Els fabricants d’aerogeneradors i components de la indústria eòlica volen recuperar-se dels efectes negatius (desinversió i deslocalització) que ha tingut per al sector el temps perdut. Aquí és on entra en joc el projecte Zèfir, que rep el nom del déu grec del vent de ponent.

“Encaixa en la voluntat d’implantar a les Terres de l’Ebre projectes de valor afegit vinculats a sectors de futur com les renovables”, va dir el delegat del Govern, Lluís Salvadó, en la presentació del Zèfir.
Es tracta d’una plataforma que l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC) posarà a disposició dels fabricants (Acciona, Alstom, Gamesa, Siemens, etc.) perquè desenvolupin la tecnologia de “la pròxima generació d’aerogeneradors per instal·lar en aigües profundes”, segons el director de l’IREC, Antoni Martínez.

Els projectes de centrals a l’Ametlla i a la Ràpita van ser rebutjats el 2006.“Tenim en compte què pensa la societat dels productes que desenvolupem, per això també fem recerca sociotècnica. Com a ens públic serem transparents en tot el procés”, va dir Martínez davant els dubtes que desperta el projecte entre els sectors pesquer i turístic. El conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, va destacar que el Zèfir comportarà 143 milions d’euros d’inversió (109 de les empreses del sector eòlic i 34 a través de l’IREC) i que és una oportunitat de crear “una nova indústria”. “I de reciclar la gent del mar”, va afegir Antoni Martínez. En aquest sentit, s’espera crear entre quatre i cinc llocs de treball per MW instal·lat durant la construcció i 1,2 llocs de treball per MW durant la fase de funcionament dels futurs parcs comercials. A més es desenvoluparà l’activitat logística, portuària – tot i que el port de referència sigui el de Tarragona se’n podran beneficiar l’Ametlla, la Ràpita i Alcanari – de serveis auxiliars: enginyeria civil i naval, assemblatge de components als ports, transportistes i instal·ladors al mar… També es farà recerca ambiental.
El futur parc eòlic marí va més enllà de la inversió, de 143 milions d’euros. En una primera fase s’instal·laran entre dos i quatre molins ancorats als fons marí (a 35 metres de profunditat) i situats a 3,5 quilòmetres de la costa, en un punt situat entre Salou i el Delta de l’Ebre que determinarà l’avaluació d’impacte ambiental. Es preveu que la instal·lació comenci a funcionar el 2012 i que doni peu a desenvolupar la segona fase, que el 2017 tindrà entre 6 i 8 turbines flotants instal·lades en una zona de cent metres de profunditat i a vint quilòmetres de la costa, des d’on ja no seran visibles i aprofitaran els vents més forts i regulars d’alta mar.

Font: Jordi Prades. La Vanguardia (09-04-10)