Category Archives: Llengua
Fan monòlegs!
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/a0PkVGca_pE" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Una de les bessones “monologueja”
Ja hi tornem a ser!
Fóra normal, si bé tothom ho ha passat, o com a mínim qui s’hagi vacunat quan fou petit.
Ara no em digueu quina ha estat perquè no ho recordo, sols sé que la punxada m’ha dolgut i he plorat.
Ja quan l’he vist avenir, he trencat en plors i ma mare sols em deia:-“jasta, filleta meva, jasta!!”
Però era fals!!! No estava!!!! Tot just allò havia acabat de començar!
Aquella dona aferrant-me el cul, amb el vestit nou vermell que jo duia; on els hi hagi, amb volants i bigudins, segons la iaia, que ella en sap de cosir…; enlaire, ben amunt, ensenyant les meves virtuts, és a dir, el cul, les natxes o les galtes a aquell metge calb i prim, amb samarretes d’ AC/DC, negres i vermelles espectaculars, plenes de calaveres, ossos creuats, cranis i ulls sense ulls, de vitrina diria jo ( qui no en tindria por d’un metge així???) i amb aquella xeringa a la mà, dient-me:-” Jasta, jasta!”
Però com què “jasta”???
Si encara ni ha punxat, el molt beneit!!! I el meu cul pendent de ser clavat, i jo tremolant i plorant per una finíssima agulla que vol interceptar la meva pell, que és com la d’un bebé, és clar!! Vull dir que és la d’un bebé!
Aiiii!!! Finalment, Plafff! i un aiiiii!!! auuuuu!!! buaaaaaaaaaaaa!!! surt de la més profunda de la meva gola!
Ara sí que es pot dir que “jasta”, però a la teoria, perquè a la pràctica la cosa s’ha convertit en una febrada de mil dimonis! 38.8º, Déu-n’hi-do, ehhhh!!!
No m’hi veia de cap ull, i vinga donar-me un xeringasso a la boca d’un líquid pastos i dolç, de color taronja i dolç! i pastós, i dolç!
Us he dit que era dolç? Dolç és poc, dolcíssim!!!! Ufffff!!!
Se m’enganxava a la gola i la llengua se soldava al paladar inferior. No és que volgués articular paraula, ja que com sabeu la meva prompta edat m’ho impedeix, així que allò no hi havia qui s’ho empassés, vaja que em feia venir basques i tot, és a dir, ganes de vomitar, com diria aquell de ” gomitar” i un dels cops ho he fet!!!
“Malaguanyatdinar”! Tot el dinar… amb tanta feina com m’ha costat menjar-me’l! Sí! Què passa? Sóc allò que en diuen una llepafils. No em demaneu que coi és ser llepafils. De llepar en sé molt, tot m’ho poso a la boca, ara això dels fils, ni idea. Així que si ho voleu saber, ho pregunteu vosaltres, no fos cas que m’engaltessin una altra xeringa a l’altra galta del cul!
La mare m’ha dit que no és dolç que és amarg. Què sabrà ella si a la seva edat no n’hi havia, de “Dalsy”, i és clar per això es veu que no m’ha agradat perquè diu que el dolç és boníssim, i l’amarg és dolentíssim!
Ja deia jo que no em podia haver tocat el xarop dolç, au! m’ha hagut de tocar el xarop dolent, mala pata que tinc, renoi!
Ara la meva germana està igual que jo.
La gola vermella ens ha dit el metge. L’antitèrmic sobretot que no deixem de prendre-nos-el.
La tosseta que no frena i que ens fa venir ganes de vomitar, la febre i la sensació de mal d’óssos, en fi, un refredat de vies altes ens ha dit, i clar jo això de les vies altes no ho he entès massa bé, jo conec una via per on passa un “xu-xuuu” però no és això al que es refeia el doctor, es referia a una altra cosa que la mama m’ha explicat que quan faci la carrera de metge, dins de poquet, ja sabré que no es pas cosa bona.
La mare ens ha dit que quan ens posem bones anirem a la platja i a la piscina que ja ens toca anar-hi però que amb aquest quadre no pot pas ser.
I… dic jo… quin quadre? A casa n’hi ha un… però penjat a la paret del menjador i un altre al rebedor. De fet el del rebedor es veu una “Marina”, però no s’hi assembla pas a la meva germana… més aviat fa aigües!
L’única cosa bona de tot plegat és que cada dia ens banyen d’una a 4 vegades, fer xip-xipi-xap ens agrada molt i com a mínim ens remullem una mica.
Li he demanat a la mama si això era fer-se el “quadre”, però crec que l’únic quadre que hi havia al bany era el mirall esquitxat pel sotsobreig de les aigües de la banyera. La mama quan ho ha vist ha fet un crit, en fa tants!!! Que ens hem rigut i tot!
La Marina no parava d’esquitxar-me, que pesada la tia!
Tot, finalment, ha estat per abaixar-nos la temperatura del nostre cos.
Esperem una prompte recuperació, per part de les dues bessones, ja us anirem informant, però està clar que les vacunes no ens agraden pas!
Dia Nacional de la Poesia.
Avui 21 de març se celebra el dia Nacional de la Poesia. S’han fet molts actes arreu de l’Estat, tals com llegir, recitar i recordar a grans poetes i a d’altres que sense nomenada també han deixat el seu gra de sorra en aquesta bonica singladura de l’art de la manipulació dels mots creatius.
aquí en teniu un exemple:
“Victòria. El pèndol de petites oscil·lacions.
La mar fa arribar peixos morts
La mar fa arribar peixos
morts
damunt la platja,
atupats per les roques,
esventrats.
La pell com la d’un saure,
dibuixada a tinta xinesa,
serpejant.
Viatge transgressor,
de vida amfíbia, rendre un risc,
nedar,
reptar, volar.”
Preciós poema, oi?
Font: vilaweb.cat
Anna Mª
Monòlegs humorístics.
El monòleg, o escena unipersonal, és el gènere dramàtic en el qual una persona reflexiona en veu alta expressant els seus pensaments o emocions al públic.
Constitueix la part d'una peça dramàtica o humorísica que caracteritza els personatges; per tant té una gran importància psicològica, al ser una de les millors introspeccions en la naturalesa d'un personatge.
Pel proper divendres dia: 25 de març cal que presentis el teu monòleg, intenta acomplir un dels dos objectius o bé que sigui un dramàtic o bé un humorístic.
Font: Viquipèdia
L’hora del conte…
A la Biblioteca Pompeu Fabra de Mataró, com en tantes d'altres, fan l'hora del conte els dimarts a les 18h.
Avui hem pogut gaudir de la biografia del Charly Rivel en forma de conte. Ha estat meravellós i molt emocionant. Allà ens hem trobat a la Mar, alumne de P-4 de l'escola Cirera acompanyada d ela seva mare Cristina que tots molt bé coneixeu, ja que l'any passat era mestra dels grans de l'escola. Després del conte, hem estat llegint totes una bona estona.
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/OPhgD-fqF4s" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Us convidem a què vingueu el proper dimarts, serà en Pep Duran contaire de contes qui ens amenitzarà la vetllada.
Rapsode
Recitador professional de la Grècia Antiga que recitava oralment i davant del públic els poemes compostos pels poetes del moment, o les cançons populars. El terme va sorgir el s. V aC. És un terme que es segueix utilitzant actualment per denominar les persones especialitzades en recitar poemes
El meu poble
Bofill – Puig – Serrat
El meu poble té una plaça,
plena d’arbres i de sol
s’hi passeja el Sr. Alcalde
i també tothom qui vol.
El meu poble té una escola,
una ermita i un mercat
tot de cases rielleres
amb flors blanques al terrat.
El meu poble té tavernes
on s’hi beu tant vi com cal
si la gent fa massa gresca
també hi ha un municipal.
Les Corrandes es canten així…
Els Pets
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/Y2AGilz-2oY" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Dia de los enamorados.
“El “Día de los Enamorados”. Un dia bonic perquè la paraula amor té permís per a sortir de festa, per posar-se el seu vestit de gala i anar junts agafadets de la mà…? No, és bonic perquè sentim per dins i per fora, perquè estimem: si estimes, plores, rius, cantes, saltes…i també pateixes, perquè vius, perquè sents, perquè has sentit, perquè has estimat o simplement estimes sense demanar res, en silenci, amb paraules silencioses; potser crides i ningú t’escolta, potser esperas…però ESTIMES, i el més important , formes part de la vida !!!! Viva.”
El Día de San Valentín es una celebración tradicional de países anglosajones que se ha ido implantando en otros países a lo largo del siglo XX principalmente en la que los enamorados, novios o esposos expresan su amor y cariño mutuamente. Se celebra el 14 de febrero, onomástico de San Valentín. En algunos países se conoce como Día de los Enamorados y en otros como Día del Amor y la Amistad.
Erena Pirt Soaz:
“La rosa con espinas
regalas a quien quieres,
con un nuevo día de sant Jordi
tu un libro recibes.
Esperas a la noche
cenar con velas
Porque sant Jordi
es el día de los enamorados
en Cataluña y por eso lo celebramos.
Comprando siempre
un libro y una rosa.
El día 23 de abril
todos los años los catalanes,
celebramos la victoria
de Sant Jordi matando al dragón
porque es nuestra tradición.”