Lletrejar la ciutat
Un acròstic és un text en què la suma de les lletres que ocupen un cert lloc (normalment, les
inicials) crea una nova paraula o una frase que pot llegir-se independentment de l’original… I
quina mena d’acròstic devem poder formar amb la paraula Barcelona? Què voldria dir
cadascuna de les seves lletres si poséssim dret el nom de la ciutat i esdevinguessin, així, les
inicials de nou noves paraules? Aquest joc més o menys innocent es carrega de sentit si
acceptem ni que sigui com a hipòtesi de creença -difusa però també difosa- que els noms tenen a
veure amb les coses (o, si voleu, les coses amb el seu nom)… I si les lletres que formen
BARCELONA continguessin ja l’essència de la ciutat? Quina és, aquesta essència?
Barcelona és sobretot la gent que hi viu, els barcelonins i les barcelonines: per començar, tenim
doncs una B. A més, aquesta ciutat ha estat i continua essent espai de trànsit, d’arribada i de
partença, d’acollida: d’aquí la primera A. Romana, visigoda, àrab, comtal,…:dos mil anys
d’història hi són presents d’una manera permanent, la carreguen de record, per això la R.
Caldrà, a més, no oblidar-hi la cultura, en el sentit més ampli del terme, del llibre a la
gastronomia, de la música a l’esport, de les tradicions a les associacions: tot plegat resumit en la
lletra C. Envoltada per rius, muntanya i mar, l’urbs viu a més un delicat equilibri territorial que
intenta mantenir d’una manera sostenible: heus ací la E. La història d’aquesta ciutat i la seva gent
és també una suma de revoltes, de setges, de morts, de moviments contra l’opressió o la
injustícia, de lluita: per això la L. Oberta geogràficament al mar i als camins, oberta a nous
costums, oberta a noves idees, a altres persones: sempre oberta, amb una gran O. Naturalment,
una cruïlla de camins és també lloc de mercat, i la nostra ciutat ha fet de l’activitat , de la
laboriositat, dels negocis un altre tret distintiu: la seva N. A tot això ja només ens falta afegir-hi
l’art, del romànic i el gòtic al Modernisme, de les galeries als museus o a les escultures al carrer
com aquella de Joan Brossa al Velòdrom que diu, simplement: A
Hem encarregat a nou autors i a nou fotògrafs (onze, de fet, perquè hi ha hagut dues parelles
treballant juntes) barcelonins de naixença o d’adopció que es moguin per la nostra ciutat i en
l’expliquin, que ens la mostrin, amb l’únic requisit d’haver de cenyir-se al concepte relacionat
amb cada una de les lletres que componen el nom de la ciutat: així, tenim els barcelonins,
l’acollida, el record, la cultura, l’equilibri, la lluita, l’obertura, els negocis i l’art de Barcelona
escrits i retratats amb la més gran llibertat per un grapat d’excel·lents creadors contemporanis, i
convertits en un llibre objecte alhora fragmentari i unitari, com la ciutat objecte de què es parla.
De la mateixa manera que a La ciutat de vidre, de Paul Auster, un personatge camina cada dia
durant dues hores per Nova York dibuixant sobre el plànol un itinerari en forma de lletra
gegantina, i de la suma de dies i de lletres en neix un missatge amb sentit, volem creure que la
suma de totes aquestes lletres, de totes aquestes imatges que teniu a les mans traça ja des d’ara el
territori de les nostres imaginacions, de les nostres explicacions, del que diem que és i el que
volem que sigui Barcelona, una imatge nova feta amb molts fragments, amb moltes miques, amb
cada frase, amb cada punt de vista: amb totes les peces de l’acròstic.
Jaume Subirana, director de Barcelona acròstic
Font: http://www.fotopublica.net/02obertura/Lletrejar%20la%20ciutat.pdf

Panellets
Petits i gustosos,
A tots ens agraden,
Nevats de coco,
Envoltats de pinyons,
Llaminers i dolços,
Enfornats i daurats,
Tasta’ls sense presses,
Són el gust de la tardor.
(Lola Casas)

Altres acròstics interessants:
http://www.calameo.com/read/0007153244c3af0791109
LA ROSA

Rodona i vermella fa molta

olor, molta olor;

si tu la plantes

a la primavera la tindràs a la teva jardinera

Cristina Codina Banús

L’ÀLBER

Ai, la lluna, ai la lluna,

la roca és més fosca;

brilla, lluna, que maca que ets,

ets la que brilla més;

roca, no brillis queda’t així.

Alba Hurtado Armero

PATRÍCIA

Pinta, pintaràs

Amb els colors

Taronja, groc,

Rosa i …

I vermell i verd.

Cinc colors hauràs pintat,

I tindràs…

Aquest dibuix!

Lídia Lopez Aguilar

PARE

Per sant Jordi

a regalar roses,

roses vermelles,

el llibre i l´ordi!

David Ollé Corominas

MARE

Mira la rosa,

aquella tan vermella

regalada per la teva filla

estimada i amorosa.

Patrícia Ortiz Trilla
Font: http://blocs.xtec.cat/cmceipgurri/2008/04/30/poemes-acrostics-de-sant-jordi/

http://www.calameo.com/read/0007153244c3af0791109