Author Archives: Anna Mª

PRESIDENTS DE CATALUNYA: DEL GOVERN I DEL PARLAMENT

PRESIDENTS DE LA GENERALITAT

1. Francesc de Valls i Freixa 1704-1705
2. Josep Grau 1706-1707
3. Manuel de Copons i d’Esquerrer 1707-1710
4. Francesc Antoni de Solanell i de Montellà 1710-1713
5. Josep de Vilamala 1713-1714
6. Francesc Macià i Llussà (ERC) 1932-1933
7. Lluís Companys i Jover (ERC) 1933-1940
8. Josep Irla i Bosch (ERC) 1940-1954
9. Josep Tarradellas i Joan (ERC) 1954-1980
10. Jordi Pujol i Soley (CiU) 1980-2003
11. Pasqual Maragall i Mira (PSC) 2003-2006
12. José Montilla i Aguilera (PSC) 2006-2010
13. Artur Mas i Gavarró (CIU) 2010

PRESIDENTS DEL PARLAMENT

1. Lluís Companys i Jover (1932 – 1933)
2. Joan Casanovas i Maristany (1933 – 1938)
3. Josep Irla i Bosch (1938 – 1940)
4. Antoni Rovira i Virgili (1940 – 1949)
5. Manuel Serra i Moret (1949 – 1954)
6. Francesc Farreras i Duran (1954 – 1980)
7. Heribert Barrera i Costa (1980 – 1984)
8. Miquel Coll i Alentorn (1984 – 1988)
9. Joaquim Xicoy i Bassegoda (1988 – 1995)
10. Joan Reventós i Carner (1995 – 1999)
11. Joan Rigol i Roig (1999 – 2003)
12. Ernest Benach i Pascual (2003 – 2010)

Himme Nacional de Catalunya – Els Segadors

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/hFV993YEFvU" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

 

Himno de Catalunya (Els segadors)

Texto de Emili Guanyavents

Catalunya triomfant,

tornarà a ser rica i plena.

Endarrera aquesta gent,

tan ufana i tan superba.

Bon cop de falç!

Bon cop de falç,

defensors de la terra!.

Bon cop de falç!

Ara és hora, segadors!.

Ara és hora, d’estar alerta!.

Per quan vingui un altre juny,

esmolem ben bé les eines!

Bon cop de falç!.

Bon cop de falç,

defensors de la terra!.

Bon cop de falç!

Que tremoli l’enemic,

en veient la nostra ensenya

Com fem caure espigues d’or,

quan convé seguem cadenes!

Bon cop de falç!.

Bon cop de falç,

defensors de la terra!.

Bon cop de falç!

Himno de Catalunya (letra tradicional)

Catalunya, comtat gran

qui t’ha vist tan rica i plena!

Ara el rei nostre senyor

declarada ens té la guerra.

Bon cop de falç!

Bon cop de falç,

defensors de la terra!

Bon cop de falç!

El gran comte d’Olivar

sempre li burxa l’orella:

—Ara és hora, nostre rei,

ara és hora que fem guerra

contra tots els catalans.

Ja veieu quina n’han feta

seguiren viles i llocs

fins al lloc del Riu d’Arenes:

n’han cremat un sagrat lloc,

que Santa Coloma es deia;

cremen albes i casulles,

i corporales i patenes,

i el Santíssim Sagrament

alabat sia per sempre.

Mataren un sacerdot,

mentre que la missa deia;

mataren un cavaller,

a la porta de l’església,

En Lluís de Furrià,

i els àngels li fan gran festa.

El pa que no era blanc

deien que era massa negre;

el donaven als cavalls

sols per assolar la terra;

del vi que no era bo,

n’engegaven les aixetes,

el tiraven pels carrers

sols per regar la terra.

A presència dels seus pares

deshonraven les donzelles.

Donaven part al Virrei,

del mal que aquells soldats feien:

—Llicència els he donat jo,

molta més se’n poden prendre.

Sentint resposta semblant,

enarboren la bandera;

a la plaça de Sant Jaume

n’hi torxen les dependències.

A vista de tot això

s’és avalotat la terra;

comencen de llevar gent

i enarborar les banderes.

Entraren a Barcelona

mil persones forasteres;

entren com a segadors,

com érem en temps de sega.

De tres guardes que n’hi ha,

ja n’han morta la primera;

ne mataren el Virrei,

a l’entrant de la galera;

mataren els diputats

i els jutges de l’Audiència.

Aneu alerta, catalans;

catalans, aneu alerta;

mireu que aixís ho faran,

quan seran en vostres terres.

Anaren a la presó,

donen llibertat als presos.

El bisbe els va beneir

amb la mà dreta i l’esquerra;

—On és vostre capità?

—On és vostra bandera?

Varen treure el bon Jesús

tot cobert amb un vel negre:

—Aquí és nostre capità,

aquesta és nostra bandera.

A les armes, catalans,

Que ens han declarat la guerra!

Bon cop de falç,

defensors de la terra!

Bon cop de falç!