“Arran de pupitre” és un bloc amic que seguim fidelment ja que les aportacions que s’hi llegeixen ens complementen la nostra tasca diària o si més no ens alimenten en les nostres bones pràctiques.
He cregut convenient citar una de les últimes entrades ja que penso que és de bé comú en els temps que corren per a l’educació.
I tot i què aquests 12 consells van adreçats als docents, penso que qualsevol se’ls pot aplicar a la seva feina, tasca o treball, sigui gran o petit, alumne o docent, fill o pare.
Així comença…
“El curs que començarà el mes de setembre serà dur. Molt dur. I probablement acabarà recordant-se com el de les retallades i el de la precarietat. Com el de l’augment de les ràtios i el de la defenestració de l’estat del benestar. Però no fem, com a col.lectiu, que ho sigui pel de la renúncia a la dignitat i a la professionalitat dels seus ensenyants. Certament això serà molt complicat i la quantitat d’energies que hi haurem d’abocar serà monstruosa, però ho hem de fer. Perquè els nois i noies que tenim a les aules n’han de patir les menys conseqüències possibles. Ells són el nostre futur, l’esperança. Em permetyreu que faci una petita relació d’aspectes fonamentals que ens ajudin a obtenir aquests propòsits.
1. Sigues exigent amb tu mateix. Quan anem al metge sabem que li han retallat el sou i que les condicions en les que està treballant són penoses. Però també volem que ens atengui bé. I que ens curi. Quan veiem els boscos cremar, els bombers fan un esforç titànic i van per feina, i les seves condicions també han empitjorat. Doncs és per això que, més que mai, hem de donar-ho tot per als nostres alumnes. Fem un exercici d’empatia i posem-nos en el seu lloc, i en el dels pares.
2. Sigues exigent amb els demés. Començant amb els teus companys de claustre. No permetis que s’instal·li la cultura del passotisme en el claustre. Els companys que abans rondinaven sempre ara ho fan treient pit, certament tenen més arguments. Se’ls ha de demanar que ells donin el mateix del que exigeixen als mestres i professors dels seus germans, fills, nebots o néts. També hem de ser més exigents amb els pares, la situació és crítica i molts encara no s’han adonat de que l’educació és el principal valor de la societat del coneixement.
3. Obre’t. No et tanquis a la teva classe. El de l’escola és un treball en equip i si heu canviat de centre alguna vegada haureu vist que on es fa més pinya, els resultats són millors. Segur que tens unes habilitats que poden ser de gran utilitat als teus comanys. De la mateixa manera, no siguis prepotent, deixa’t ajudar i demana ajuda quan la necessitis.
4. Il·lusiona’t. No caiguis en la rutina, anant a l’institut el primer dia de setembre capficant-te únicament en els grups i les matèries que t’han tocat fer. Planteja’t reptes més enllà dels prescriptius. Parla amb els companys, a veure què podeu fer junts. Pregunta’t quin projecte farà aprendre i trempar millor els teus alumnes. En acabar mira’ls-hi els ulls. Si s’obren com taronges i s’il·luminen, ni rúbriques ni mandangues (que també cal fer, eh!), és el millor indicador de que la cosa ha anat bé.
5. Dosifica’t. La nostra professió és molt absorvent i tampoc es tracta de perdre’hi la salut compensant les retallades amb més dedicació (em refereixo a professors ja compromesos, no la dels ensenyants que no arriben als mínims en aquesta qüestió). Probablement haurem d’optimitzar feines que feiem per poder abocar més energies a donar suport a les tasques col·lectives. Treballar bé en grup és una estratègia que ens pot ajudar.
6. Forma’t. I no necessàriament fent cursos (de fet, tampoc hi haurà diners per això). No cal entrar en el concepte ‘formació al llarg de tota la vida’, segur que el tens clar. Però canvia el xip des del ‘que em formin’ al ‘formem-nos’. Obre, si no el tens ja, un compte a Twitter i crea la teva propia xarxa de contactes. Llegeix El que escriu Jordi Adell, Carme Barba, Montserrat del Pozo, Guida Al·lès, Jordi Jubany, Núria Alart, Sebastià Capella, Carles Caño, Fernando García Páez, Miguel Sola, Montserrat Vert i tants altres.
7. Experimenta. Sense por. Els errors també ens fan créixer. Webquest, caceres del tresor, treballs per tasques, flipped classroom … Segur que la primera vegada no surt del tot bé, però aniràs millorant.
8. Ojecta. Un dels efectes col·laterals de la crisi, i de la llastimosa aplicació del projecte Educat1x1 ha fet que molts centres retornin al llibre de text en paper. Negar el poder educatiu d’Internet i excloure’l de les aules és d’una irresponsabilitat extrema (l’excusa que ja s’utilitzarà via Pissarra Digital no cola). No caiguis en aquest parany. Els llibre de text són el paradigma de la vella escola, una eina que tots els experts coincideixen a assenyalar com a obsoleta. Busca a internet, hi ha molts companys que generosament han compartit cursos sencers a la xarxa, via moodle, bloc, etc. Defensa Moodle i altres Entorns Virtuals d’Aprenentatge.
9. Sigues generós. Sovint crees materials educatius molt valuosos. Comparteix-los. A Scribd si és un document de text imprimible, a Slideshare si és una presentació … Segur que en més d’una ocasió has utilitzat materials que has obtingut de la xarxa. D’aquesta manera correspons aquesta generositat aprortant-ne de teva. Aquest és l’esperit de la xarxa. Explica i difon les llicències Creative Commons als companys i alumnes, impulsa el respecte a la propietat intel·lectual referenciant l’autoria i els orígens dels materials que utilitzes.
10. Enxarxa’t. Hi ha una gran quantitat d’associacions de professors on trobaràs l’escalf de grans professionals, podràs compartir neguits, ideees i projectes: LaceNet, Webquestcat, Novadors, Espiral, ACTE… Segur que trobaràs la que encaixa amb les teves necessitats i expectatives. Probablement tens algun company al mateix centre o conegut que et podrà explicar la seva experiència. El nostre país té n teixit associatiu que es difícil de trobar en altres llocs, aprofita-ho!
11. Explica. El bon amic Jordi Adell sempre ens renya perquè no expliquem el què fem a les aules i centres educatius. I s’hi fan coses molt xules que segur inspirarien companys i companyes d’altres llocs. A vegades per vergonya (ens sembla que el que fem no és prou interessant), però la majoria de vegades per mandra (o no?). Actualment hi ha canals on publicar és molt fàcil: Twitter, blocs … però tampoc oblidis la revista de l’escola o de l’institut. De visions universitàries (majoritàriament teòriques) ja n’hem fet el ‘cupu’. Necessitem més coses explicades per mestres i professors. Bé, i per alumnes (poques vegades o mai els demanem que expliquin en veu alta com veuen l’educació que els estem oferint, i seria interessant de fer-ho).
12. Mobilitza’t. No en deixis passar ni una. Indigna’t, actua i sigues més crític que mai davant més retallades i pèrdues de drets (que arribaran, segur). L’educació no la millorarem deixant d’anar de colònies, sortides o altres activitats. Ni vestint samarretes grogues reivindicatives un dia per setmana, sinó actuant. I amb contundència. Però sobretot que això no afecti la qualitat de l’educació que estem oferint. Aliem-nos amb els pares i els sectors de la societat, amb els qui perseguim els mateixos objectius. No més retallades en educació ni en serveis bàsics !
Bé, a quests són només 12 punts, segur que vosaltres en podreu aportar més. Així que us convido a fer-ho en forma de comentaris a aquest mateix post. Que tot plegat ens ajudi a preparar-nos per apagar focs al llarg del curs (els bombers els han estat apagant amb molt de coratge aquest estiu, a nosaltres ens tocarà a partir de setembre) i per guarir una educació que ara mateix està a la UCI i que hem de reanimar.”
FONT: http://5centims5.blogspot.com.es/2012/08/12-consells-per-comencar-el-curs-amb.html?spref=fb
AM