El clima és el conjunt de condicions atmosfèriques que caracteritzen una regió. Segons es refereix al món, a una regió o a una localitat concreta es parla de clima global, clima local o microclima respectivament.

Elements i factors del clima

Per a l’estudi del clima cal analitzar els elements del temps: la temperatura, la humitat, la pressió, els vents, les precipitacions, etc. Hi ha una sèrie de factors que poden influir sobre aquests elements: la latitud geogràfica, l’altitud del lloc o la distància que el separa de l’oceà o del mar.

La latitud determina el grau d’inclinació dels rajos del Sol i la diferència de la duració del dia i la nit. Com més directament incideix la radiació solar, més s’escalfa el sòl.

L’altitud del lloc determina la temperatura i la humitat. Es calcula un descens al voltant de 0’6 °C per cada 100 metres que s’incrementi l’alçada.

La proximitat del mar influïx sobre les temperatures i dóna més humitat. Les brises que s’originen en les regions costaneres atenuen la temperatura de les diferents estacions.

La classificació climàtica descriu els climes del món en funció del seu règim de temperatures i de precipitacions.

Clima àrid

El clima àrid és una expressió utilitzada per designar el clima d’una regió del planeta on les pluges anuals són menors als 200 mm, i es caracteritza per les seves escasses precipitacions. El medi natural desèrtic es localitza en les proximitats dels tròpics de cada hemisferi, entre els 15 i 35 graus de latitud aproximadament.

Clima tropical

Un clima tropical és un tipus de clima típic dels tròpics. En aquest tipus de clima es veuen pluges no molt regulars les quals no superen els 2.000 mm anuals. Això dóna la possibilitat que es creïn les sabanes i també la possibilitat d’una varietat d’espècies de fauna i flora.

Clima mediterrani

El clima mediterrani és una varietat del clima subtropical o del clima temperat que es caracteritza pels seus hiverns temperats; i els estius secs i calorosos. El nom ho rep de la Conca del Mediterrani, àrea on és típic aquest clima. Es caracteritza per tenir una pluviositat irregular durant tot l’any (de 200 a 1.000 mm), amb temperatures suaus a l’estiu i un període més o menys llarg de gelades a l’hivern.
La vegetació resultant és arbòria de tipus perennifoli principalment amb arbres relativament baixos i estrats herbacis i arbustius.

El clima mediterrani també és un clima amb pluges estacionals. No plou gaire a l’estiu. D’altra banda, als mesos d’hivern hi pot arribar a gelar. Les precipitacions anuals són intermèdies.

Clima alpí

El clima alpí correspon a les característiques climàtiques dels territoris situats per sobre de la línia superior de vegetació arbòria.

En general disminueix la seva temperatura amb l’increment de l’altitud, i això explica la baixada de les temperatures.

A latituds mitjanes es consideran alta muntanya a partir d’una altitud entre 1.200 i 2000 m. En general l’alta muntanya comença allà on ja no es pot practicar l’agricultura.

Clima continental

El Clima continental és conegut així al clima rigorós on les diferències de temperatures entre l’hivern i estiu són enormes, així mateix amb el dia i la nit, els estius són calents i els hiverns molt freds, sempre hi ha gelades a l’hivern (per assolir temperatures sota 0 °C) i en general pluges escasses, aquestes característiques es produeixen per localitzar-se en l’interior dels continents o per regions aïllades per cadenes muntanyes que impedeix la influència marítima.

Clima atlàntic

Les regions amb un clima oceànic es caracteritzen per una homotèrmia al llarg de tot l’any.

El clima atlàntic o clima oceànic es caracteritza per unes temperatures suaus i abundants pluges a causa de la proximitat a l’oceà, a les costes occidentals dels continents. Els hiverns són suaus i els estius frescos, amb una oscil·lació tèrmica anual petita (10 °C de mitjana). Les precipitacions són abundants i estan ben distribuïdes encara que amb un màxim hivernal.

Clima polar

El clima polar es caracteritza per tenir gairebé de manera permanent temperatures per sota de 0°C. Les precipitacions són molt escasses, la humitat relativa de l’aire és molt baixa i habitualment amb forts vents, la qual cosa fa encara més hostils les condicions de vida en aquest clima.

El clima polar es dóna principalment als dos pols terrestres, el de l’hemisferi nord, al nord del cercle polar àrtic, i el de l’hemisferi sud, al sud del cercle polar antàrtic. Als pols les temperatures són molt baixes perquè els raigs solars arriben molt inclinats respecte a la superfície terrestre.

El clima de les zones més altes de les principals serralades del planeta s’assemblen molt al polar, podent donar en les cimeres del Himàlaia, dels Andes o de les muntanyes d’Alaska.

 

 

 

 

 

 

 

 

La temperatura és una magnitud física de la matèria que expressa quantitativament les nocions comunes de calor i fred. Els objectes de baixa temperatura són freds, mentre que els nivells de temperatures més altes es coneixen amb els noms de tebi o calent. La temperatura es mesura quantitativament amb termòmetres, que poden ser calibrats respecte a diferents escales de temperatura.

A gairebé tot el món s’utilitza l’escala Celsius (°C) o Centígrada per a la mesura de la majoria de les temperatures.

Curiositats

• La temperatura més alta registrada en el nostre planeta fou mesurada en el desert “El Azizia” de Líbia. Allà, el 13 de setembre de 1922, el termòmetre va marcar una temperatura de 57,8 °C.
  
• La temperatura més alta registrada en el Pol Sud va ser de -13,6 °C el 1978.
  
• La temperatura més baixa que s’ha registrat oficialment va ser a l’Antàrtida; aquesta va ser de -89,2 °C, a prop de l’estació de Vostok, el 21 de juliol de 1983, a 3420 m d’altitud.
• La temperatura més baixa registrada en una zona habitada fou a Oymyakon, a Sibèria, on el 26 de gener del 1926 es va registrar una temperatura de -71,2 °C.
  
• El termòmetre va ser inventat el 1607 per Galileo Galilei.