Poesies1

LA LLUNA EN UN COVE
LA LLUNA EN UN COVE
La lluna es pentina
mirant-se a la mar.
Com n’és, de bonica!
jo la vull tenir!
a la meva cambra
de dia i de nit.
Em mira de l´aigua
tot fent-me l´ullet.
Me´n vaig a pescar-la
amb un salabret.
Em fuig, se m’escapa!
no es deixa atrapar.
Li tiro una xarxa,
s´hi embolicarà.
Ai, molt trapella,
se´m torna a escapar!
 

” No, que sóc prou bella,
i em vull passejar
per damunt les ones,
per sobre ciutats,
mirant les persones
que de tot el món
em fan poesies
i em canten cançons.”
Ja es fa de dia,
me n´he de tornar,
fent proa a la riba
sense haver agafat
ni un pèl de la Lluna
ni un peix de la mar.
Això és la fortuna
del qui vol pescar
la Lluna en un cove
o el Sol amb un ham.
 


Cèlia Riba

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà