La radioactivitat és un fenomen pel qual alguns elements químics emeten diverses radiacions no detectables pels sentits humans.
Quan el nucli d’aquests elements es fa inestable, emet radiacions formades per partícules nuclears: radiació alfa, beta, neutrons…o per ones electromagnètiques: radiació gamma, fotons, etc.
L’home sempre ha estat exposat a aquestes radiacions, ja que la radioactivitat és un fenomem natural.
Les radiacions naturals ens venen del Sol i de les estrelles, dels elements radiactius (urani, tori, radi…) que es troben a la terra de manera natural i els podem trobar a l’aire, a l’aigua, a terra, en els aliments i, fins i tot, en el nostre propi cos.
La radiació natural que podem rebre en un any pot quantificar-se com unes 100 unitats anomenades “milirem”.
L’home ha creat una sèrie d’aparells i hàbits socials que fa augmentar aquest nivell de radiació: aparells de televisió (per això és convenient substituir els monitors tradicionals del PC per pantalles TFT o LED’s), rellotges que donen llum verda a les fosques, deterninats aparells clínics (radiografies, radioscòpies…). L’alpinisme, l’esquí, els viatges en avió també provoquen un augment de les radiacions rebudes, ja què, a mesura que pujem, les capes de protecció de l’atmosfera són menors.
Les radiacions artificials rebudes al llarg de l’any poden situar-se, com a mitjana, en els 50 milirem.
Els éssers vius podem rebre durant un any una mitjana d’uns 150 a 170 milirem, a més d’uns 25 milirem generats pel nostre propi cos. De tota aquesta dosi, les centrals són responsables, com a mitjana, d’1 milirem/any. Tot i així, el perill continu que representa una central nuclear per a la població i l’entorn natural és prou important com per insistir, un cop més, amb la seva retirada com a sistema de producció d’electricitat.
Un apunt històric: Els raigs X foren descoberts per Roentgen en 1985. La radiactivitat natural fou descoberta en 1896 accidentalment, va deixar urani a sobre d’una placa fotogràfica i la va impressionar deixant una taca blanca, per Becquerel quan investigava amb sals d’urani. Més tard van continuar els estudis el matrimoni Curie (ell va morir a conseqüencia de la llarga exposició que va patir deles radiacions), Rutherford i d’altres investigadors.
Com pot afectar la radiació al nostre organisme? Els efectes de les radiacions es produeixen en quedar afectat l’equilibri químic del nucli de les cèl.lules i depenent, sobretot, del temps d’exposició i la dosi rebuda.
Les radiacions nuclears poden provocar malalties de gravetat diversa segons el grau d’exposició, com cataractes, hemorràgies, càncer o problemes cardiovasculars o inmunitaris.
Els efectes biològics segons els òrgans afectats (ovaris o testicles són consoderats 20 vegades més sensibles que la pell) per al càncer, o segons la susceptibilitat individual (capacitat a reparar el seu ADN).
Continuar llegint l’article a yahoo noticias.
Clica’m—>
El balanç de morts del desastre nuclear de Txernòbyl podria ser notablement superior al de les estimacions oficials que es van fer en el seu moment, ara ja fa 25 anys, amb fins a 93.000 morts més per càncer en tot el món, va dir Greenpeace.