LA LLUNA EN UN COVE
| LA LLUNA EN UN COVE |
La lluna es pentina mirant-se a la mar. Com n’és, de bonica! jo la vull tenir! a la meva cambra de dia i de nit. Em mira de l´aigua tot fent-me l´ullet. Me´n vaig a pescar-la amb un salabret. Em fuig, se m’escapa! no es deixa atrapar. Li tiro una xarxa, s´hi embolicarà. Ai, molt trapella, se´m torna a escapar! |
” No, que sóc prou bella, i em vull passejar per damunt les ones, per sobre ciutats, mirant les persones que de tot el món em fan poesies i em canten cançons.” Ja es fa de dia, me n´he de tornar, fent proa a la riba sense haver agafat ni un pèl de la Lluna ni un peix de la mar. Això és la fortuna del qui vol pescar la Lluna en un cove o el Sol amb un ham.
|