Cada llibre té un secret
disfressat de blanc i negre;
tot allò que et diu a tu
un altre no ho pot entendre;
sent el tacte dels teus dits
i creu que l’acaricies
i que el batec del teu pols
vol dir que, llegint, l’estimes.

Tot allò que te donarà,
que no ocupa lloc, ni pesa,
t’abrigarà contra el fred
d’ignorància i de tristesa.

Amb els llibres per amics
no et faltarà companyia.
Cada pàgina pot ser
un estel que et fa de guia.

Joana Raspall

És quan plou que ballo sol
Vestit d’algues, or i escata,
Hi ha un pany de mar al revolt
I un tros de cel escarlata,
Un ocell fa un giravolt
I treu branques una mata,
El casalot del pirata
És un ample gira-sol.
És quan plou que ballo sol
Vestit d’algues , or i escata .
És quan ric que em veig gepic .
Al bassal de sota l’era ,
Em vesteixo d’home antic
I empaito la masovera .
I entre pineda i garric .
Planto la meva bandera .
Amb una agulla saquera .
Mato el monstre que no dic . .
És quan ric que hem veig gepic .
Al bassal de sota l`era .
És quan dormo que hi veig clar.
Foll d’una dolça metzina.
Amb perles de cada mà.
Visc al cor d’una petxina.
Só la font del comellar.
I el jac de la salvatgina.
-O la lluna que s’afina.
En morir carena enllà .
És quan dormo que hi veig clar.
Foll d’una dolça metzina.
J. V. Foix