Hola de nou a tothom!

Us adjuntem una fotografia de la serp verd i groga que va fotografiar en Florin Camara durant la seva estada al CdA Valls d’Àneu a finals del curs passat.

La vam poder guaitar tot el grup durant l’activitat d’orientació, just quan passavem més amunt de la colònia d’Esterri d’Àneu en direcció València d’Àneu.

És un ofidi del gènere Coluber que normalment assoleix els 150 cm de llargada.  Té un cap relativament petit i uns ulls grossos amb una pupila rodona i una petita cresta supraocular. En pràcticament tot el cos té un color verd-grogós que enfosqueix amb el pigment negre o verd fosc de les barres transversals que cobreixen la seva part anterior.

Aquesta serp es distribueix mundialment per la Península Italiana, bona part de França, el nord-est de la Península Ibèrica i algunes illes de la Mediterrània.  A casa nostra la trobem en àrees del Pirineu i el Pre-pirineu, essent una serp de muntanya mitjana i estatge muntà present fins als 1.500 metres d’alçada.

És una serp diürna i terrestre que es troba en diferents hàbitats, principalment secs i amb abundant vegetació com els vessants assoleiats i rocosos, marges de boscos o carreteres.

La serp verd i groga caça a la vista alimentant-se de llangardaixos, mamífers, ocells nidificants, gripaus  i inclús altres serps. És àgil i ràpida.

Juntament amb l’escurço pirinenc, la serp d’aigua i el vidriol, és la serp més abundant del Pirineu lleidatà.

Fins aquí teniu un petit recull de les característiques de la serp verd i groga. Us animem a que intenteu esbrinar quines són les serps més comunes presents a les vostres contrades.

Professores del CdA Valls d’Àneu

Des de fa uns dies podem escoltar dos nous sons al capvespre. Són dos animals completament diferents. Un es tracta d’un amfibi i l’altre d’una au rapinyaire. Què sabeu a qui ens referim?

Del primer ja us podeu fer una idea, no?

És el tòtil, un gripau terrestre i de mida petita, de pell fosca i rugosa. El seu dors és de coloració grisenca i hi destaquen nombroses berrugues d’un color ataronjat. El ventre és del color rosat i gairebé translúcid.

El seu nom científic, Alytes obstetricans, ens dóna informació sobre una de les seves curiositats referint-se al fet de que el mascle obre la cloaca de la femella per ajudar-la a fer la posta. Una altra curiositat reproductiva és el fet de que un cop la femella ha fet la posta, el mascle fecunda els ous i aquests queden enredats a les seves potes del darrera. A partir d’aquest moment serà el mascle l’encarregat de cuidar els ous i haurà d’anar a l’aigua de tant en tant per humitejar-los. Aquest és el motiu pel qual el mascle sigui l’únic adult que és relativament fàcil de veure. Així doncs ja podeu respondre a la pregunta: què és el tòtil de la fotografia? Un mascle o una femella?

I què és el que sentim?

Sentim una espècie de crit isolat “pu-pu-pu” que es repeteix cada 1 o 3 segons i que és fàil de confondre amb el crit del xot (Otus scops). I ens preguntarem també,

Perquè canten?

Canten els mascles des dels seus refugis per atreure les femelles. Aquestes a la vegada emeten sons de resposta. Els sons es començem a sentir a finals de l’hivern.

On viuen?

Estan actius bàsicament de nit. De dia es troben a sota les pedres, a esquerdes o refugis excavats. Els hàbitats són diversos, zones obertes, boscos, fins i tot zones urbanitzades. Està molt estès, llevat de les zones d’alta muntanya o les comarques àrides. Aquí al Pallars Sobirà el trobarem més aviat en cotes baixes.

Les larves viuen en tota mena d’aigües, preferentment de profunditat mitjanes. Són extremadament abundants, inclús en abeuradors dins de zones urbanitzades, i molt més fàcils de trobar que no pas els adults.

L’altre so de la nit! El duc (Bubo bubo).

És el rapinyaire nocturn més gran d’Europa. És un resident comú ben distribuït per tot el territori, tot i que és més comú en ambients mediterranis i més rar en ambients d’alta muntanya i boscos subalpins, als Prepirineus i Pirineus.  Així que aquí el Pallars Sobirà no és una espècie molt abundant, tot i que hi és present.

Què és el que sentim? Sentim generalment el seu so més típic i freqüent, “uuhu”, que és va repetint cada pocs segons durant un interval de temps. La majoria d’aquests sons de mascles i femelles es donen durant el període de pre-incubació (setembre- desembre/gener), és a dir abans de que la femella posi els ous.

On viu?

Els territoris dels ducs solen anar lligats gairebé sempre a ambients rocosos. Qualsevol esquerda i cova és utilitzada per a fer-hi el niu, tot i que també pot fer-ho sota un arbust o sobre un arbre.

La posta d’ous té lloc entre començaments de gener i mitjans d’abril. Després d’uns 33 dies té lloc l’eclosió del primer ou, poll que es veurà acompanyat pels seus germans en intervals d’un o dos dies. La mitja d’ous de cada posta és de 2 a 4.

Què menja?

Té preferència per mamífers petits i mitjans com conills, ratolins o lirons, però també pot menjar coleòpters, petits ocells o rèptils, fins altres aus rapinyaires nocturnes o diürnes.

La disponibilitat d’aliment és un factor decidiu per assegurar-se un bon èxit reproductor, així que serà un factor clau a l’hora de seleccionar la ubicació del seu niu. I

Doncs aquests són els dos nous sons que podem sentir quan es fa fosc, juntament amb d’altres que com el valandreu (Strix aluco) conegut també com gamarús o cabrota no han deixat d’acompanyar-nos.

Esperem al bon temps per sentir nous sons com el del xot (Otus scops) amb el seu característic “xut, xut, xut, …” , l’enganyapastors (Caprimulgus europaeus)  o el rossinyol (Luscinia megarhynchos).

Equip docent del Camp d’Aprenentatge de les Valls d’Àneu

Imatges extretes de:

flickrhivemind.net (alytes obstetricians)

lasantabiologia.blogspot.com (bubo bubo)

Fèia dies que esperàvem la neu! Finalment dissabte va nevar i dilluns quan vam venir a treballar al Camp vam trobar un reguitzell de petjades!

Aquí teniu les petjades d’un esquirol! Les de dalt  són els peus de darrera i les de sota són els peus del davant

I aquestes? Què sabeu qui les pot haver deixat? Com que no podeu veure el detall del regle us ho acabarem explicant! Doncs sembla ser que una guineu també es va passejar pel pati del Camp. Aquest grup de petjades de dos en dos és típic de quan la guineu va al trot. Cada parell de petjtades consta d’una petjada de peu anterior (la del davant) i d’una petjada de peu posterior (la del darrera).

Aquestes són de gat domèstic. S’aprecien molt bé els quatre coixinets digitals (dels dits) i el coixinet principal o interdigital. Sobre la neu  el peu del darrera coincideix amb la pejtada del peu del davant.

Les veieu molt diferents? Són petjades d’una au. Pels gairebé 8 cm de llargada i per les espècies comunes del pati del camp d’aprenentatge, són d’un ocell que anomenem gaig. Aquí us deixem una foto per a que el conegeu.

Doncs fins aquí les petjades trobades al pati del CdA Valls d’Àneu! Abrigueu-vos bé que dijous entra una massa d’aire molt i molt fred!

Docents del Camp d’Aprenentatge de les Valls d’Àneu

Des de mitjans de setembre i fins pràcticament un mes podeu sentir un dels sons més fascinants de la natura, la brama dels cérvols!

I us preguntareu … per què bramen els cérvols durant un mes?

Doncs només ho fan els mascles i ho fan per  aconseguir aparellar-se amb un grup de femelles d’un territori determinat.  I no només bramen sinó que fins i tot fan lluites de força on utilitzen les seves grans banyes per decidir qui és el més fort! El més fort és el que aconseguirà perpetuar-se deixant els seus gens a les generacions futures!A on els podeu escoltar? A prop de casa nostra, a la vall de Bonabé o a la Serra de Boumort. Sabíeu que si anéssiu als dos llocs escoltaríeu dues subespècies de cérvol diferents? Els del nord del Pallars Sobirà i Vall d’Aran són cérvols europeus, una mica més grans que els cérvols ibèrics que són els que podeu escoltar a Boumort.

A quina hora? Es millor fer-ho quan cau la llum del sol i comença a fosquejar, o just quan despunta el dia i comença a clarejar!

Us proposem un parell d’activitats organitzades, sempre és millor anar acompanyat tant pel fet d’aprendre com pel fet de no destorbar la fauna i la natura!

* sortida Parc Natural de l’Alt Pirineu

* refugi de Cuberes (serra de Boumort)

Ja ens direu si l’heu sentit o no! Els habitants d’Alòs d’Isil diuen que el senten des de casa!

Equip docent CdA Valls d’Àneu

Les fotos de l’article són de la pàgina naturephoto (http://www.naturephoto-cz.com)