Torna anticicló!

15 02 2013

Hola a tots!

L’anticicló sembla que s’ha establert així que descansarem uns dies de neu.

Volíem compartir amb vosaltres algunes imatges de la neu d’aquests dies.

Escola Les Eres fent un iglú

Iglú finalitzat Escola Les Eres

 

 

 

 

 

 

 

 

excursió amb raquetes. Escola Misericòrdia

 

explicant llegenda. Escola Misericòrdia

Doncs per aquells que encara heu de venir, ja sabeu que trobareu molta neu!
Professores del CdA Valls d’Àneu


Primera nevada al CdA!

8 12 2012

Hola a tots!

Volíem compartir aquesta fotografia amb vosaltres. Dimecres passat va ser la primera nevada al CdA. Ja podem donar per inaugurada la temporada de neu al camp! Així que els que vingueu al gener ja començarem a fer les excursions al Parc Nacional amb raquetes de neu. Veniu ben abrigats!

Professores del Camp d’Aprenentatge Valls d’Àneu



Estació d’anellament a la Mollera d’Escalarre

26 11 2012

Enguany els alumnes de la comarca que han vingut a fer l’activitat de conèixer la Mollera d’Escalarre han pogut gaudir d’una activitat específica que duu a terme l’anelldor Juan Fernández (tècnic del Parc Natural de l’Alt Pirineu) en col·laboració amb l’Institut Català d’Ornitologia (ICO).

Es tracta del programa Sylvia, un programa de l’ICO que utilitza lanellament científic per obtenir informació, a llarg termini, sobre les tendències de les poblacions d’ocells terrestres de Catalunya.

L’anellament científic d’ocells és un mètode d’estudi basat en el marcatge individualitzat dels ocells.  L’anellament permet descobrir coses de les espècies com el temps que viuen, on van quan migren i quan marxen o arriben als llocs on es desplacen.

Per poder anellar els ocells primer s’han de capturar en unes xarxes especialitzades. Es realitzen vàries passades durant un matí per tal de realitzar vàries captures. És important no fer soroll quan l’anellador treu els ocells de la xarxa.

Un cop capturats els ocells és el moment d’agafar les dades. S’identifica l’espècie i a partir de les característiques del seu plomatge s’intenta esbrinar si és mascle o femella, o inclús, en algunes espècies, aproximar-nos a l’edat de l’individu. També es medeix la llargada de les ales, es pesa, es mira el to muscular i si té reserves de greix al cos o no. Aquesta última dada té a veure amb si l’ocell es troba o no en migració.

Els ocells recapturats, és a dir els que ja tenen anella, aporten molta informació sobretot pel que fa a l’esperança de vida de l’espècie i en cas de ser espècies migradores, sobre les seves rutes migratòries i les seves àrees de descans.

Clicant als enllaços que teniu al començament de l’article podreu obtenir més informació sobre aquest projecte tant interessant.

Les espècies anellades el passat 30 d’octubre amb els alumnes de cicle mitjà de la Zer Alt Pallars van ser: mallerenga carbonera (Parus ater), mallerenga blava (Parus caeruleus), mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus), merla (Turdus merula), tord comú (Turdus philomelos), tallarol de casquet (Sylvia atricapilla), raspinell comú (Certhia brachydactyla) i pit roig (Eritacus rubecula).

La veritat és que va ser una jornada molt interessant on els alumnes van poder guaitar de ben a prop aquells moixons que a diari ens passen desaparcebuts en el nostre entorn.

Us deixem amb algunes fotografies de les espècies anellades durant la jornada.

Moltes gràcies Juan!

mallerenga cuallarga

mallerenga cuallarga

mallerenga blava

mallerenga blava

raspinell comú

pit roig

merla

Professores del Camp d’Aprenentage de les Valls d’Àneu



Coluber viridiflavus. Serp verd-groga

3 09 2012

Hola de nou a tothom!

Us adjuntem una fotografia de la serp verd i groga que va fotografiar en Florin Camara durant la seva estada al CdA Valls d’Àneu a finals del curs passat.

La vam poder guaitar tot el grup durant l’activitat d’orientació, just quan passavem més amunt de la colònia d’Esterri d’Àneu en direcció València d’Àneu.

serp verd i groga

És un ofidi del gènere Coluber que normalment assoleix els 150 cm de llargada.  Té un cap relativament petit i uns ulls grossos amb una pupila rodona i una petita cresta supraocular. En pràcticament tot el cos té un color verd-grogós que enfosqueix amb el pigment negre o verd fosc de les barres transversals que cobreixen la seva part anterior.

Aquesta serp es distribueix mundialment per la Península Italiana, bona part de França, el nord-est de la Península Ibèrica i algunes illes de la Mediterrània.  A casa nostra la trobem en àrees del Pirineu i el Pre-pirineu, essent una serp de muntanya mitjana i estatge muntà present fins als 1.500 metres d’alçada.

És una serp diürna i terrestre que es troba en diferents hàbitats, principalment secs i amb abundant vegetació com els vessants assoleiats i rocosos, marges de boscos o carreteres.

La serp verd i groga caça a la vista alimentant-se de llangardaixos, mamífers, ocells nidificants, gripaus  i inclús altres serps. És àgil i ràpida.

Juntament amb l’escurço pirinenc, la serp d’aigua i el vidriol, és la serp més abundant del Pirineu lleidatà.

Fins aquí teniu un petit recull de les característiques de la serp verd i groga. Us animem a que intenteu esbrinar quines són les serps més comunes presents a les vostres contrades.

Professores del CdA Valls d’Àneu



Què fareu a l’estiu?

21 06 2012

Hola amics i amigues del Cda de les Valls d’Àneu. Sou molts els que durant aquest curs 2011-12 ens heu visitat i ara ja es hora de fer vacances. Què fareu, on anireu?

Potser alguns de vosaltres esteu pensant en ensenyar als vostres familiars aquestes terres del Pirineu que heu conegut durant la vostra estada al Cda. Doncs si es així, us donem unes quantes recomanacions per poder aprendre més sobre les Valls d’Àneu.

Tot aprofitant la recent inauguració del centre d’interpretació de la vila closa d’Escaló podeu fer-hi una visita i pujar fins la Torre de guaita, seguidament fer una petita caminadeta per arribar al monestir de St. Pere del Burgal, on hi ha unes pintures romàniques molt especials.

St Pere del Burgal                                                               

Estany de Ratera

Segurament vam visitar plegats el Parc Nacional d’Aigüestortes i estany de st. Maurici, doncs sapigueu que també podeu anar-hi a l’estiu i de ben segur trobareu força rastres i molta més vegetació. Alguns també vam visitar la zona perifèrica del Parc, el bosc de la Mata de València, Recordeu que es una les avetoses més grans del país, no?

Bosc de Gerdar

Recordeu que aquí al costat hi ha un altre parc, el Parc Natural de l’Alt Pirineu. Ben a prop d’Esterri hi ha la  Mollera d’Escalarre on podreu observar força aus, plantes aquàtiques i un bonic bosc de ribera. Ara a l’estiu, a més s’hi poden fer activitats nàutiques.

Mollera d’Escalarre

Ja sabem que el poble d’Esterri el coneixeu prou bé, us sona la creu del terme, el pont romànic i l’Ecomuseu? Doncs, ara podeu visitar altres pobles d’aquí a prop i força interessants, com Isil on fan una espectacular revetlla de St Joan on s’omple la muntanya de falles, el poble de Son on hi ha el conjunt romànic…

Ah! i per si algú de vosaltres és aficionat al Geocaching, sapigueu que per les Valls d’Àneu teniu uns quants tresors per descobrir.

En fi, això és un no acabar….adjuntem un parell de webs que us seran molt útil per preparar les vostres vacances……

http://turisme.pallarssobira.cat/index.php

http://www.vallsdaneu.org/

Bon estiu i fins aviat.

 

 

 



Visitants del CdA!

14 05 2012

Hola!

Només volíem compartir amb vosaltres aquestes fotografies que hem fet dels usuaris del nostre racó d’ornitologia.

Per una banda la mallerenga blava (parus caeruleus), que és l’ocell que posa el cap dins la caixa niu. Fa unes setmanes que vam fer aquesta fotografia i en aquell moment hi havia un mascle i una femella circulant i mirant la caixa. Ja fa també uns dies que no viem gaire moviment. En sortiran pollets?

mallerenga blava

 

 

 

 

 

 

 

 

Els següents protagonistes són un picot garser gros (Dendrocopos major) i una parella de mallerengues carboneres (Parus major) abonades durant uns dies a menjar cacahuets de la nostra menjadora. Suposo que ho deu fer la mida, però primer menjava el picot i quan aquest alertat marxava, ràpidament avançaven posicions les mallerengues fins que tornava el picot.

 

 

 

 

 

 

 

 

Doncs aquí teniu un petit tastet dels ocells que ens han vingut a visitar, encara que cada matí des de que és primavera sentim un munt de cants d’ocells diferents, merla, rossinyol, tallarol de casquet, pit roig, i fins i tot l’altre matí hi havia la puput clavant el seu llarg bec al jardí del camp d’aprenentatge buscant algun cuc o insecte per menjar.

Finalment també us adjuntem una fotografia d’un grup de quatre cigonyes blanques que hi havia a finals d’abril en un camp a l’entrada d’Esterri. Estaven en migració anant a niar en algun racó més al nord dels Pirineus i a no tanta alçada! També hem pogut gaudir d’un grup de cigonyes negres que volaven per sobre el camp d’aprenentage però que no vam ser a temps de poder fotografiar!

Doncs això és tot!

Camp d’Aprenentatge de les Valls d’Àneu

 



Què és el Geolodia?

23 04 2012

És una festa de divulgació de la geologia en que es realitzen excursions al camp, en totes les províncies del país i el mateix dia, el diumenge 6 de maig.

Les excursions permeten veure llocs interessants des del punt de vista geològic i així aprendre alguns aspectes del funcionament de la Terra i dels recursos de la qual en depenem totalment. Aquestes activitats són gratuïtes, estan guiades per un geòleg i destinades a tots els públic.

Imatge del volcà Vulcano

L’origen d’aquesta iniciativa va ser l’any 2005 a la província de Terol, i al 2012  ja es celebra a totes les províncies d’Espanya, sota la coordinació de la SGE (Sociedad Geológica de España), AEPECT (Asociación Española para la Enseñanza de las Ciencias de la Tierra) i IGME (Instituto Geológico y Minero de España)

Entre les activitats previstes pel Geolodia 12 hi ha l’activitat “Aigua i roca en unes muntanyes màgiques”, que es realitza al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Just al costa de casa nostra!!

Si esteu interessats aquí en teniu el programa, la descripció i el contacte.

Programa: 10h 00’  Trobada dels participants a la Casa del Parc d’Espot (Lleida- Pallars Sobirà). Sortida cap el Parc amb transport públic.10h 30’   Itinerari geològic:  Estany de Sant Maurici- Mirador de l’Estany –Estanyola de Ratera – Estany i cascada de Ratera –  Estany de SantMaurici. 16h 00’   Tornada amb transport públic a Espot.

Descripció: L’itinerari s’inicia al punt d’informació situat al costat de l’estany de Sant Maurici i  transcorre per un dels  paratges més espectaculars del Parc. Durant el recorregut podrem observar els diferents tipus de roques presents i  parlarem del seu origen, així com de la formació de la serralada dels Pirineus. Veurem de primera mà les transformacions que van ocasionar en el paisatge les geleres del quaternari i parlarem de l’origen dels estanys, de les geleres rocalloses, de les valls penjades i de les aigüestortes. Tot un món per descobrir!

Informacions pràctiques: Cal realitzar reserva prèvia a la Casa del Parc d’Espot  (per telèfon 973624036 o per e-mail: jcomas@gencat.cat).

Si per altra banda, us interessa anar al Geolodia 12 d’altres províncies en trobareu informació a la següent web.

http://www.sociedadgeologica.es/divulgacion_geolodia.html

Aprofiteu el dia 6 de maig per gaudir del Geolodia 12.

Cda de les Valls d’Àneu



Roques volcàniques al Pallars

26 03 2012

Volcans, fòssils i carbó

Al sud de la comarca del Pallars Sobirà i molt a prop del poble d’Estac, trobem uns materials força diferents dels que es troben a la resta de la comarca, això es degut a que són d’origen volcànic.

De volcans no se’n troben però el fet de trobar aquestes laves blanques i morades, a més de nivells de cendres volcàniques al costat de capes de carbó ens fa pensar en una regió amb estanys i boscos, envoltada per volcans actius que explotaven de forma molt violenta originant núvols roents i colades de lava.

Tot això passava fa uns 300 milions d’anys en el període Carbonífer. En aquesta època el clima d’aquesta regió era tropical, molt humit i plujós i per tant, ple de boscos de falgueres, estanys i rius.

Aquí el carbó es va formar degut a que els boscos quedaven arrasats i coberts per les cendres dels volcans i un cop enterrats i gràcies al clima molt humit els vegetals es transformaven en carbó. Si ara ens fixem bé en les capes de carbó encara podrem trobar algun fòssil que ens recordi el bosc exuberant.

Equip docent del Cda de les Valls d’Àneu



La nit s’omple de nous sons

28 02 2012

Des de fa uns dies podem escoltar dos nous sons al capvespre. Són dos animals completament diferents. Un es tracta d’un amfibi i l’altre d’una au rapinyaire. Què sabeu a qui ens referim?

tòtil

 

 

 

 

 

 

Del primer ja us podeu fer una idea, no?

És el tòtil, un gripau terrestre i de mida petita, de pell fosca i rugosa. El seu dors és de coloració grisenca i hi destaquen nombroses berrugues d’un color ataronjat. El ventre és del color rosat i gairebé translúcid.

El seu nom científic, Alytes obstetricans, ens dóna informació sobre una de les seves curiositats referint-se al fet de que el mascle obre la cloaca de la femella per ajudar-la a fer la posta. Una altra curiositat reproductiva és el fet de que un cop la femella ha fet la posta, el mascle fecunda els ous i aquests queden enredats a les seves potes del darrera. A partir d’aquest moment serà el mascle l’encarregat de cuidar els ous i haurà d’anar a l’aigua de tant en tant per humitejar-los. Aquest és el motiu pel qual el mascle sigui l’únic adult que és relativament fàcil de veure. Així doncs ja podeu respondre a la pregunta: què és el tòtil de la fotografia? Un mascle o una femella?

I què és el que sentim?

Sentim una espècie de crit isolat “pu-pu-pu” que es repeteix cada 1 o 3 segons i que és fàil de confondre amb el crit del xot (Otus scops). I ens preguntarem també,

Perquè canten?

Canten els mascles des dels seus refugis per atreure les femelles. Aquestes a la vegada emeten sons de resposta. Els sons es començem a sentir a finals de l’hivern.

On viuen?

Estan actius bàsicament de nit. De dia es troben a sota les pedres, a esquerdes o refugis excavats. Els hàbitats són diversos, zones obertes, boscos, fins i tot zones urbanitzades. Està molt estès, llevat de les zones d’alta muntanya o les comarques àrides. Aquí al Pallars Sobirà el trobarem més aviat en cotes baixes.

Les larves viuen en tota mena d’aigües, preferentment de profunditat mitjanes. Són extremadament abundants, inclús en abeuradors dins de zones urbanitzades, i molt més fàcils de trobar que no pas els adults.

duc

 

 

 

 

 

 

L’altre so de la nit! El duc (Bubo bubo).

És el rapinyaire nocturn més gran d’Europa. És un resident comú ben distribuït per tot el territori, tot i que és més comú en ambients mediterranis i més rar en ambients d’alta muntanya i boscos subalpins, als Prepirineus i Pirineus.  Així que aquí el Pallars Sobirà no és una espècie molt abundant, tot i que hi és present.

Què és el que sentim? Sentim generalment el seu so més típic i freqüent, “uuhu”, que és va repetint cada pocs segons durant un interval de temps. La majoria d’aquests sons de mascles i femelles es donen durant el període de pre-incubació (setembre- desembre/gener), és a dir abans de que la femella posi els ous.

On viu?

Els territoris dels ducs solen anar lligats gairebé sempre a ambients rocosos. Qualsevol esquerda i cova és utilitzada per a fer-hi el niu, tot i que també pot fer-ho sota un arbust o sobre un arbre.

La posta d’ous té lloc entre començaments de gener i mitjans d’abril. Després d’uns 33 dies té lloc l’eclosió del primer ou, poll que es veurà acompanyat pels seus germans en intervals d’un o dos dies. La mitja d’ous de cada posta és de 2 a 4.

Què menja?

Té preferència per mamífers petits i mitjans com conills, ratolins o lirons, però també pot menjar coleòpters, petits ocells o rèptils, fins altres aus rapinyaires nocturnes o diürnes.

La disponibilitat d’aliment és un factor decidiu per assegurar-se un bon èxit reproductor, així que serà un factor clau a l’hora de seleccionar la ubicació del seu niu. I

Doncs aquests són els dos nous sons que podem sentir quan es fa fosc, juntament amb d’altres que com el valandreu (Strix aluco) conegut també com gamarús o cabrota no han deixat d’acompanyar-nos.

Esperem al bon temps per sentir nous sons com el del xot (Otus scops) amb el seu característic “xut, xut, xut, …” , l’enganyapastors (Caprimulgus europaeus o el rossinyol (Luscinia megarhynchos).

Equip docent del Camp d’Aprenentatge de les Valls d’Àneu

Imatges extretes de:

flickrhivemind.net (alytes obstetricians)

lasantabiologia.blogspot.com (bubo bubo)

 

 

 

 



La neu s’omple de petjades!

31 01 2012

Fèia dies que esperàvem la neu! Finalment dissabte va nevar i dilluns quan vam venir a treballar al Camp vam trobar un reguitzell de petjades!

 

 

 

 

Aquí teniu les petjades d’un esquirol! Les de dalt  són els peus de darrera i les de sota són els peus del davant

 

 

I aquestes? Què sabeu qui les pot haver deixat? Com que no podeu veure el detall del regle us ho acabarem explicant! Doncs sembla ser que una guineu també es va passejar pel pati del Camp. Aquest grup de petjades de dos en dos és típic de quan la guineu va al trot. Cada parell de petjtades consta d’una petjada de peu anterior (la del davant) i d’una petjada de peu posterior (la del darrera).

 

 

 

Aquestes són de gat domèstic. S’aprecien molt bé els quatre coixinets digitals (dels dits) i el coixinet principal o interdigital. Sobre la neu  el peu del darrera coincideix amb la pejtada del peu del davant.

 

 

 

Les veieu molt diferents? Són petjades d’una au. Pels gairebé 8 cm de llargada i per les espècies comunes del pati del camp d’aprenentatge, són d’un ocell que anomenem gaig. Aquí us deixem una foto per a que el conegeu.

 

 

 

 

 

Doncs fins aquí les petjades trobades al pati del CdA Valls d’Àneu! Abrigueu-vos bé que dijous entra una massa d’aire molt i molt fred!

Docents del Camp d’Aprenentatge de les Valls d’Àneu