[youtube]http://youtu.be/qgs0SAZ5nNA[/youtube]
Ja feia uns dies que des d’Esterri anàvem veient com el cabal dels nostres rius i rierols anava augmentant poc a poc. Així ho hem anat constatant en l’activitat de l’Estudi d’un Riu que fem al CdA. En aquest estudi, que realitzem al riu de Son, hem pogut observar com el cabal durant aquest últim mes es trobava entre els 0,9 i 1 m3/s, quan habitualment, durant la tardor i hivern, es mou entre els 0,2 i 0,4 m3/s.
Les grans nevades d’aquest hivern han fet que a les nostres muntanyes encara s’hi acumulin uns grans gruixos de neu, que junt amb el període de desglaç i les fortes pluges que hi ha hagut al Pallars Sobirà durant aquests últims dies, han provocat el desbordament d’alguns dels nostres rius.
El cabdal màxim del riu Noguera Pallaresa l’any 2012, al seu pas per Escaló, va ser de 66 m3/s (el 13/05/2012), mentre que el passat dia 18 de Juny es va enregistrar un cabdal de 203 m3/s. Aquest increment també s’ha fet notar en altres rius de la comarca, com és el Noguera de Vallferrera, el Noguera de Cardós, l’Escrita… Aquests forts increments del cabal han provocat importants desperfectes a la nostra comarca, així com la inundació de prats de dall, la caiguda de ponts, la formació d’esvorancs en algunes carreteres, caiguda de murs…
Tot seguit podeu observar un gràfic que mostra clarament l’augment del nivell del riu Noguera Pallaresa al seu pas per Escaló durant els últims 15 dies.
En moments com aquest ens adonem de la força de la natura i dels riscos naturals que ens envolten, riscos que molts cops oblidem que hi són presents i que ens poden dur a veritables catàstrofes naturals. Un cop es desencadenen aquests fenòmens, sovint no hi ha forma d’aturar-los i l’únic que tenim a l’abast davant d’aquests fets és l’actuació en mesures de predicció i previsió. Això, inevitablement ens condueix al debat sobre zones inundables, plans urbanístics, neteja de les lleres dels rius… No hem d’oblidar mai que en qualsevol moment, els fenòmens naturals poden actuar.
Només cal viatjar una mica pel nostre país per adonar-se que la situació d’algunes àrees urbanitzades, càmpings, traçats de vies de comunicació… no respecta, en molts casos, les zones de risc: zones potencialment inundables pels nostres rius, zones amb riscos causats per fenòmens de vessant (lliscaments, caigua de blocs…), zones amb sòls expansius…
Ara, ens estem trobant també amb molts dels efectes secundaris del “boom immobiliari”, que va fer que ens construís també en molts llocs on s’hauria d’haver evitat. No és d’estranyar, doncs, que tots aquests temes surtin a debat.
El que si que està clar és que contra la natura no hi podem lluitar, que hem de deixar que segueixi el seu procés, i que voler-la modificar, a la llarga, ens pot portar greus conseqüències.
