Ja us podeu inscriure

 Curs aproximació 2016-2017 : Recursos geològics

Aproximacio1516-Sessio1-11

 

 

 

 

 

Enguany la temàtica del curs d’aproximació multidisciplinar tractarà sobre els recursos geològics. Les sessions es realitzaran en dissabte durant la tardor del 2016.

Sessió 1 d’octubre: El vulcanisme a la Garrotxa. Sortida al Parc Natural de la Garrotxa per conèixer el vulcanisme i els recursos geològics que se’n generen. La sessió la faran professionals del Camp d’Aprenentatge de la Garrotxa. Sector: Garrotxa

Sessió 22 d’octubre: L’aigua com a recurs a la Vall de Boí. Durant aquesta sessió treballarem l’aigua com a recurs energètic, l’aigua per beure i el termalisme. Sector: Alta Ribagorça.
Sessió 5 de novembre: La geologia com a recurs turístic al Pallars Jussà. Durant la sortida coneixerem l’edifici de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, coneixerem el projecte de Geoparc i visitarem els jaciments d’icnites de la Posa. La sortida serà guiada pels professionals de l’Entorn d’Aprenentatge de Tremp. Sector: Pallars Jussà.
Sessió 19 de novembre: La mineria al Berguedà. Sortida al Berguedà per conèixer els recursos que s’obtenen de la mineria, com els minerals energètics o els materials utilitzats en la construcció. Sector: Berguedà.

6150201615 Aproximació al coneixement del territori: Recursos geològics 

Inscripció al curs

Què és el Geolodia?

És una festa de divulgació de la geologia en que es realitzen excursions al camp, en totes les províncies del país i el mateix dia, el diumenge 6 de maig.

Les excursions permeten veure llocs interessants des del punt de vista geològic i així aprendre alguns aspectes del funcionament de la Terra i dels recursos de la qual en depenem totalment. Aquestes activitats són gratuïtes, estan guiades per un geòleg i destinades a tots els públic.

Imatge del volcà Vulcano

L’origen d’aquesta iniciativa va ser l’any 2005 a la província de Terol, i al 2012  ja es celebra a totes les províncies d’Espanya, sota la coordinació de la SGE (Sociedad Geológica de España), AEPECT (Asociación Española para la Enseñanza de las Ciencias de la Tierra) i IGME (Instituto Geológico y Minero de España)

Entre les activitats previstes pel Geolodia 12 hi ha l’activitat “Aigua i roca en unes muntanyes màgiques”, que es realitza al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Just al costa de casa nostra!!

Si esteu interessats aquí en teniu el programa, la descripció i el contacte.

Programa: 10h 00’  Trobada dels participants a la Casa del Parc d’Espot (Lleida- Pallars Sobirà). Sortida cap el Parc amb transport públic.10h 30’   Itinerari geològic:  Estany de Sant Maurici- Mirador de l’Estany –Estanyola de Ratera – Estany i cascada de Ratera –  Estany de SantMaurici. 16h 00’   Tornada amb transport públic a Espot.

Descripció: L’itinerari s’inicia al punt d’informació situat al costat de l’estany de Sant Maurici i  transcorre per un dels  paratges més espectaculars del Parc. Durant el recorregut podrem observar els diferents tipus de roques presents i  parlarem del seu origen, així com de la formació de la serralada dels Pirineus. Veurem de primera mà les transformacions que van ocasionar en el paisatge les geleres del quaternari i parlarem de l’origen dels estanys, de les geleres rocalloses, de les valls penjades i de les aigüestortes. Tot un món per descobrir!

Informacions pràctiques: Cal realitzar reserva prèvia a la Casa del Parc d’Espot  (per telèfon 973624036 o per e-mail: jcomas@gencat.cat).

Si per altra banda, us interessa anar al Geolodia 12 d’altres províncies en trobareu informació a la següent web.

http://www.sociedadgeologica.es/divulgacion_geolodia.html

Aprofiteu el dia 6 de maig per gaudir del Geolodia 12.

Cda de les Valls d’Àneu

Roques volcàniques al Pallars

Volcans, fòssils i carbó

Al sud de la comarca del Pallars Sobirà i molt a prop del poble d’Estac, trobem uns materials força diferents dels que es troben a la resta de la comarca, això es degut a que són d’origen volcànic.

De volcans no se’n troben però el fet de trobar aquestes laves blanques i morades, a més de nivells de cendres volcàniques al costat de capes de carbó ens fa pensar en una regió amb estanys i boscos, envoltada per volcans actius que explotaven de forma molt violenta originant núvols roents i colades de lava.

Tot això passava fa uns 300 milions d’anys en el període Carbonífer. En aquesta època el clima d’aquesta regió era tropical, molt humit i plujós i per tant, ple de boscos de falgueres, estanys i rius.

Aquí el carbó es va formar degut a que els boscos quedaven arrasats i coberts per les cendres dels volcans i un cop enterrats i gràcies al clima molt humit els vegetals es transformaven en carbó. Si ara ens fixem bé en les capes de carbó encara podrem trobar algun fòssil que ens recordi el bosc exuberant.

Equip docent del Cda de les Valls d’Àneu

Petits moviments sísmics

Mapa sísmic dels últims 30 dies

El passat 1 d’abril va tenir lloc al Pirineu francès un sisme de magnitud 4,2 a l’escala de Ritcher. Es va poder sentir inclús en alguns punts de les comarques pirinenques lleidatanes. Algú de vosaltres el vàreu notar?

I aquest no és únicament un sisme aïllat, guaiteu el mapa de sismes dels últims 30 dies en territori català. El Pirineu és una zona d’activitat sísmica. Sort que la magnitud dels terratrèmols no sol ser molt elevada! Si cliqueu sobre la imatge anireu a parar a la web de l’Institut Geològic de Catalunya i obtindreu el mapa actualitzat.

I per què es produeixen terratrèmols?

Plaques tectòniques més importants

L’escorça terrestre està formada per 7 grans plaques i altres més petites. Aquestes plaques, conegudes com plaques tectòniques, no estan quietes, es van desplaçant a velocitats d’entre 1-7 cm/any i a més a més no es mouen totes en el mateix sentit, sinó que es poden moure en sentits oposats. Aquest moviment provoca tensions que poden superar la resistència del material fins a trencar-lo. Al trencar-se, l’energia acumulada fins al moment s’allibera en forma d’ones que es propaguen en totes direccions i que produeixen una gran sacsejada del terreny, que és el que coneixem com a sisme o terratrèmol. El trencament o discontinuïtat que es produeix al material (roca) es coneix amb el nom de falla, i el punt on es produeix l’alliberament de l’energia és l’hipocentre, i la seva projecció sobre la superfície terrestre és l’epicentre.

Amb tot el que hem explicat, deduïm que les zones de la Terra amb més probabilitat de patir terratrèmols són precisament les zones situades en els límits d’aquestes plaques tectòniques. Si observeu la imatge 2 us fareu una idea de les zones amb més risc sísmic.  Hi reconeixeu els últims terratrèmols que han sacsejat la Terra? En el que portem del 2010 s’han enregistrat sis terratrèmols de més de 5 graus de magnitud a l’escala de Ritcher: Haití (7.0), Xile (8.8 ), Turquia (5.9 ) o Mèxic (7.2) en són algun dels exemples.

I a casa nostra? Hi ha molts terratrèmols?

Mapa de sismicitat zona Mediterrània Occidental

La zona de la Mediterrània occidental està situada en una zona de col·lisió entre les plaques tectòniques d’Europa i Àfrica. La taxa de convergència és moderada i per això la freqüència en que es produeixen els terratrèmols no és gaire elevada.

I per últim fem una mica d’incidència entre la diferència entre la magnitud i la intensitat d’un terratrèmol. Malauradament hem començat l’any amb moltes notícies relacionades amb els sismes ocorreguts i no sempre els mitjans de comunicació utilitzen bé aquesta terminologia.

efectes terratrèmol

La magnitud d’un terratrèmol indica l’energia que ha alliberat. L’escala de magnitud és logarítmica i no té límit superior, tot i que no es coneixen terratrèmols de grandària major que 9.5 a causa de la resistència física de l’escorça.

La intensitat, per contra, mesura els efectes que produeix el terratrèmol sobre les persones, els objectes, les construccions i el terreny. La intensitat és diferent a cada lloc ja que varia amb la distància a l’epicentre del terratrèmol. Així un terratrèmol tindrà una magnitud única (enregistrada en qualsevol sismògraf del món) i en canvi tindrà diferents intensitats depenent de la distància de cada localitat a l’epicentre.

Finalment afegim un llistat dels terratrèmols més grans des del 1900. Està extret del Centre de Recerca en Ciències de la Terra (CRECIT), i està actualitzat fins a 2005 amb el sisme de Sumatra.

Magnitud Data Localització
9.5 22/05/1960 Xile
9.4 28/03/1964 Prince Willian Sound, Alaska
9.3 26/12/2004 Sumatra
9.0 04/11/1952 Kamchatka
8.8 31/01/1906 Costa d’Equador
8.7 28/03/2005 Nord de Sumatra, Indonèsia
8.7 04/02/1965 Illes Rat, Alaska
8.6 09/03/1957 Illes Andreanof, Alaska
8.6 15/08/1950 Assam-Tibet
8.5 13/10/1963 Illes Kuril
8.5 01/02/1938 Banda Sea, Indonèsia
8.5 11/11/1922 Frontera Xile-Argentina

Si voleu conèixer els sismes que van esdevenint a Catalunya fins a dia d’avui podeu clicar el següent enllaç de l’Institut Geològic de Catalunya. Aquí us deixem un petit resum dels sismes ocorreguts en el que portem d’abril:

Data Hora Magnitud Regió
01/04/2010 01:36 4.2 Haytes Pyrénées
01/04/2010 12:27 1.4 Haytes Pyrénées
02/04/2010 00:03 1.2 Costa Garraf
02/04/2010 20:52 0.3 Cerdanya
04/04/2010 19:06 1.5 Selva
06/04/2010 19:42 1.3 Montsià

Doncs fins aquí una mica d’informació sísmica … i tot el que ens deixem per explicar!

Equip del Camp d’Aprenentatge de les Valls d’Àneu