Arxiu d'etiquetes: CdA

Quines temperatures ens ha deixat la onada de fred?

Publicat el per
Respon

Aquesta setmana la nostra estació DAVIS ha enregistrat les temperatures més baixes des de que la vam instal·lar a l’any 2007. Tant mateix, en el nostre registre de dades anteriors (des de 1984), dades de l’estació del parc de bombers d’Esterri d’Àneu, també són les temperatures més baixes enregistrades fins al moment.

Registre de temperatures (1984-2016)

Aquest dimarts passat va arribar l’esperada onada d’aire fred que havia de deixar Catalunya temperatures més baixes del que és habitual. Les temperatures enregistrades a la nostra estació des de dimarts han estat les següents:

Data Tª mitjanaº Tª màxima Tª mínima
17/01/2017 -3.2 ºC 0.6ºC (a les 01:30h) -5.3ºC (a les 23:00h)
18/01/2017 -6.7 ºC 4.2ºC (a les 16:00h) -15.1ºC (a les 09:00h)
19/01/2017 -7.6 ºC 4.6ºC (a les 15:30h) -13.8ºC (a les 08:30h)
20/01/2017 -5.7 ºC 7.3ºC (a les 15:00h) -12.2ºC (a les 03:30h)
21/01/2017 -2.4 ºC 5.3 ºC (a les 23:30h) -11.30ºC (a les 07:30h)
22/01/2017 4.8 ºC 7.9 ºC (a les 14:30h) 2.6ºC (a les 07:00h)

D’on prové aquesta massa d’aire fred?

Normalment, el fred a Catalunya esdevé de l’arribada de masses d’aire Polar Marítima (Pm) o Polar Continental (Pc), essent les primeres més humides i menys fredes que les segones. En algunes ocasions també esdevenen de l’arribada de masses d’aire Àrtica Marítima (Am) o Ártica continental (Ac).

Segurament a les notícies i mitjans de comunicació haureu sentit que aquesta onada d’aire fred ha estat deguda a l’entrada de fred siberià. Doncs bé, és una manera d’emfatitzar l’origen geogràfic de la massa d’aire fred. En aquest cas la massa d’aire fred s’ha format a la Sibèria, i per la seva latitud conté masses d’aire Polar, sobretot, i masses d’aire Àrtic, ambdues continentals. Ara bé, aquesta massa d’aire que s’ha format a 4.000 km de distància pateix modificacions i poques vegades arriba amb les mateixes condicions que en la seva formació.

Quan patim aquest fred siberià? A Europa rebem fred siberià quan hi ha anticicló centrat en països nòrdics com Noruega o Suècia. És en aquestes circumstàncies que a l’est arriben vents entre nord i nord-est que ens transporten aire fred de Sibèria cap a la resta de països del continent.

Tot i aquestes baixes temperatures, aquesta setmana hem tingut al camp d’aprenentatge l’escola Les Eres de Creixell i ben abrigats i adaptant les activitats per no passar tantes hores a l’exterior han pogut descobrir i conèixer la nostra vall pirinenca. De ben segur que no oblidaran com de fredes poden ser les jornades pirinenques i és que les viure-ho en primera persona deixa una empremta sobre totes les persones!

Us deixem algunes fotografies de l’estada:

Escola Les Eres de Creixell

Sortida a les Planes de Son

img-20170119-wa0007

De visita a la casa de l’ós (Isil)

visita-eco

Coneixem casa Gassia a Esterri d’Àneu

Articles interessants relacionats amb la onada de fred siberià:

Pregadéu, plegamans, beata, predicador, resadora o revoltacampanes

Publicat el per
Respon

mantis(2)Mireu quin pregadéu hem trobat al porticó de la finestra! És un insecte allargat (6-7cm) de l’ordre mantodeus que també es coneix amb el nom popular de plegamans, beata, predicador, resadora,  o revoltacampanes (Jordi Comellas, fauna de la Catalunya Central, Regió 7.cat)  o amb el nom científic de Mantis religiosa. Els mascles solen tenir una mida més petita que les femelles.

Adopta tonalitats críptiques, és a dir tonalitats que li serveixen per amagar-se en els ambients en els que viu. Normalment és verda, grogosa o marronosa,i viu en indrets assolellats com les brolles, on espera pacient a que les seves presses s’apropin per poder-les devorar. És una gran depredadora d’altres insectes, com insectes polinitzadors. Com que consumeix un nombre elevat d’insectes podem dir que té un paper important en el control biològic d’espècies nocives per l’agricultura o jardineria.

De què li ve el nom tant característic de pregadéus o en llatí Mantis religiosa?

Mantis religiosa. Fotografia Institut Estudis Catalans

 

El nom li ve de la posició característica de les potes anteriors, sovint doblegades com a la imatge, que ens recorden una persona amb actitud de resar.

Durant els propers dies és un bon moment per veure aquest insecte ja que és a finals d’estiu quan es produeix l’aparellament. La femella és la que deixa anar les feromones per atraure els mascles a la còpula, sense sospitar que algunes vegades les femelles poden acabar devorant el mascle després de l’aparellament. Després pondrà els ous en una estructura anomenada ooteca. Aquesta quedarà adherida en una pedra, fusta o planta fins que a finals de primavera naixeran les nimfes que mudaran d’embolcall fins a 6 vegades fins a esdevenir adultes.

Avistament de Xoel N21

Publicat el per
Respon

El passat dijous 19 de març amb els alumnes de sisè de l’escola Enxaneta de Valls, quan estàvem d’excursió pel Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici vam poder gaudir d’una parella de trencalòs. Un d’ells era un individu adult ja que tenia el dors de color negre i el pit de color ataronjat com a conseqüència dels banys que realitzen en aigües ferruginoses quan ja són adults (6-7 anys). L’altre, en canvi, era més marronós del dors i més fosc del pit, trets distintius dels individus més joves. Aquest últim portava una marca a cada una de les ales; l’esquerra era de color blanc i la dreta de color vermell.

Xoel N21

 

Ens vam posar en contacte, gràcies a un dels tècnics de la reserva de caça de l’Alt Pallars, amb la Fundación para la conservación del Quebrantahuesos (FCQ) que ens va poder informar de quin individu es tractava: Xoel N21.

Us deixem l’enllaç de la fitxa d’aquest trencalòs: fitxa Xoel N21

En ella podreu saber dades d’aquest individu com per exemple que és un mascle i que en l’actualitat té dos anys.

Us deixem l’enllaç de la FCQ on podreu tenir molta informació d’un dels ocells més emblemàtics que és únic en el món pel seu tipus d’alimentació. Com el seu nom indica, trencalòs, és una au carronyaire que s’alimenta del que ja cap altre animal vol, els ossos. Per aconseguir-ho, llença els ossos des d’una certa alçada per trencar-los i així engolir-los millor. Cap altre animal li fa la competència amb el menjar i és que el trencalòs s’ha hagut d’adaptar al tipus de menjar com tenir un coll de goma i un estomac de ferro!

Voltor comú i trencalòs adult menjant carronya. Fotografia FCQ

 

 

http://www.quebrantahuesos.org/htm/es/inicio/control?zone=pub&sec=ppal&pag=inicio&loc=es

Primera marçenca 2015

Publicat el per
Respon

Dijous 19 de febrer vam veure volar una àliga marcenca (Circaetus gallicus), una àliga que visita les nostres contrades per criar aprofitant les capçades d’arbres grans com els pins, les grans alzines o els grans roures. Necessita també de clarianes, on trobar les seves presses per caçar, majoritàriament serps, d’aquí que en castellà se la coneixi amb el nom de “aliga culebrera”! Com que a l’hivern no troba menjar migra fins a l’Àfrica subsahariana d’on tornen a migrar per arribar a les nostres terres cap a principis del mes de març. El nom de “marcenca”, doncs, li prové del calendari en el que sol arribar.

Àliga marcenca (fotografia extreta de www.bioarchivo.com)

 

Com la podem reconèixer? És un rapinyaire diürn, amb les ales, la panxa i el pit de color blanc, més o menys pigallat de negre. La seva envergadura és aproximadament d’1,8 metres.

Ja podeu mirar amunt a veure si veieu alguna àliga marcenca!

Estudi de la neu

Publicat el per
Respon

Aquest hivern 2013-2014 torna a ser igual de blanc que el del 2012-2013. Així doncs, les professores del camp ens hem decidit a estudiar la neu i el mantell nival.

A peu dels Encantats

A peu dels Encantats

Després de documentar-nos en: tipus de neu, mantell nival, allaus i els seus riscos, hem demanat ajuda als Agents Rurals de la comarca donat que són els encarregats de passar setmanalment les dades de l’estat nival de la Zona de St Maurici i Moredo a d’Institut Geològic de Catalunya.

 

 

Grup d'Estudis Forestals

Grup d’Estudis Forestals

 

 

 

 

 

 

 

L’Institut Geològic de Catalunya analitza les dades procedents dels observadors nivometeorològics i elabora el Butlletí de Perill d’Allaus (BPA) on s’informa del grau de perill previst en 7 zones del Pirineu.

Butlletí del Perill d’Allaus

Què s’estudia per conèixer l’estat de la neu?

El més important és localitzar una zona per sobre dels 2000 metres amb un pendent adient (mínim 30º).

Seguidament es fa el sondeig per copejament(1) amb una sonda especial per tal de calcular la resistència de les diferents capes i també per conèixer la cohesió de cada capa de neu. En aquest punt, i amb l’ajuda d’una pala, es fa un tall vertical i es descriuen les diferents capes de neu(2). De cada capa s’anota la temperatura (3), el tipus de cristalls (4)i la seva mida, la duresa(5), el grau d’humitat (6) i la densitat(7). Finalment els experts fan la caracterització de la fractura que consisteix en aïllar un bloc i a partir de certa pressió mirar quina capa és la que es trenca (8), coneixent d’aquesta manera quina capa seria la base si es produís una allau.

1

1

 

2

2

3

3

 

4

4

 

 

 

5

5

6

6

 

 

 

 

 

 

7

7

8

8

 

 

 

 

 

 

A partir d’ara veurem la neu des d’un altre punt de vista. El científic!!

 

Estació d’anellament a la Mollera d’Escalarre

Publicat el per
Respon

Enguany els alumnes de la comarca que han vingut a fer l’activitat de conèixer la Mollera d’Escalarre han pogut gaudir d’una activitat específica que duu a terme l’anelldor Juan Fernández (tècnic del Parc Natural de l’Alt Pirineu) en col·laboració amb l’Institut Català d’Ornitologia (ICO).

Es tracta del programa Sylvia, un programa de l’ICO que utilitza l‘anellament científic per obtenir informació, a llarg termini, sobre les tendències de les poblacions d’ocells terrestres de Catalunya.

L’anellament científic d’ocells és un mètode d’estudi basat en el marcatge individualitzat dels ocells.  L’anellament permet descobrir coses de les espècies com el temps que viuen, on van quan migren i quan marxen o arriben als llocs on es desplacen.

Per poder anellar els ocells primer s’han de capturar en unes xarxes especialitzades. Es realitzen vàries passades durant un matí per tal de realitzar vàries captures. És important no fer soroll quan l’anellador treu els ocells de la xarxa.

Un cop capturats els ocells és el moment d’agafar les dades. S’identifica l’espècie i a partir de les característiques del seu plomatge s’intenta esbrinar si és mascle o femella, o inclús, en algunes espècies, aproximar-nos a l’edat de l’individu. També es medeix la llargada de les ales, es pesa, es mira el to muscular i si té reserves de greix al cos o no. Aquesta última dada té a veure amb si l’ocell es troba o no en migració.

Els ocells recapturats, és a dir els que ja tenen anella, aporten molta informació sobretot pel que fa a l’esperança de vida de l’espècie i en cas de ser espècies migradores, sobre les seves rutes migratòries i les seves àrees de descans.

Clicant als enllaços que teniu al començament de l’article podreu obtenir més informació sobre aquest projecte tant interessant.

Les espècies anellades el passat 30 d’octubre amb els alumnes de cicle mitjà de la Zer Alt Pallars van ser: mallerenga carbonera (Parus ater), mallerenga blava (Parus caeruleus), mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus), merla (Turdus merula), tord comú (Turdus philomelos), tallarol de casquet (Sylvia atricapilla), raspinell comú (Certhia brachydactyla) i pit roig (Eritacus rubecula).

La veritat és que va ser una jornada molt interessant on els alumnes van poder guaitar de ben a prop aquells moixons que a diari ens passen desaparcebuts en el nostre entorn.

Us deixem amb algunes fotografies de les espècies anellades durant la jornada.

Moltes gràcies Juan!

mallerenga cuallarga

mallerenga blava

Professores del Camp d’Aprenentage de les Valls d’Àneu

Coluber viridiflavus. Serp verd-groga

Publicat el per
Respon

Hola de nou a tothom!

Us adjuntem una fotografia de la serp verd i groga que va fotografiar en Florin Camara durant la seva estada al CdA Valls d’Àneu a finals del curs passat.

La vam poder guaitar tot el grup durant l’activitat d’orientació, just quan passavem més amunt de la colònia d’Esterri d’Àneu en direcció València d’Àneu.

serp verd i groga

És un ofidi del gènere Coluber que normalment assoleix els 150 cm de llargada.  Té un cap relativament petit i uns ulls grossos amb una pupila rodona i una petita cresta supraocular. En pràcticament tot el cos té un color verd-grogós que enfosqueix amb el pigment negre o verd fosc de les barres transversals que cobreixen la seva part anterior.

Aquesta serp es distribueix mundialment per la Península Italiana, bona part de França, el nord-est de la Península Ibèrica i algunes illes de la Mediterrània.  A casa nostra la trobem en àrees del Pirineu i el Pre-pirineu, essent una serp de muntanya mitjana i estatge muntà present fins als 1.500 metres d’alçada.

És una serp diürna i terrestre que es troba en diferents hàbitats, principalment secs i amb abundant vegetació com els vessants assoleiats i rocosos, marges de boscos o carreteres.

La serp verd i groga caça a la vista alimentant-se de llangardaixos, mamífers, ocells nidificants, gripaus  i inclús altres serps. És àgil i ràpida.

Juntament amb l’escurço pirinenc, la serp d’aigua i el vidriol, és la serp més abundant del Pirineu lleidatà.

Fins aquí teniu un petit recull de les característiques de la serp verd i groga. Us animem a que intenteu esbrinar quines són les serps més comunes presents a les vostres contrades.

Professores del CdA Valls d’Àneu

Visitants del CdA!

Publicat el per
Respon

Hola!

Només volíem compartir amb vosaltres aquestes fotografies que hem fet dels usuaris del nostre racó d’ornitologia.

Per una banda la mallerenga blava (parus caeruleus), que és l’ocell que posa el cap dins la caixa niu. Fa unes setmanes que vam fer aquesta fotografia i en aquell moment hi havia un mascle i una femella circulant i mirant la caixa. Ja fa també uns dies que no viem gaire moviment. En sortiran pollets?

mallerenga blava

 

 

 

 

 

 

Els següents protagonistes són un picot garser gros (Dendrocopos major) i una parella de mallerengues carboneres (Parus major) abonades durant uns dies a menjar cacahuets de la nostra menjadora. Suposo que ho deu fer la mida, però primer menjava el picot i quan aquest alertat marxava, ràpidament avançaven posicions les mallerengues fins que tornava el picot.

 

 

 

 

 

 

 

 

Doncs aquí teniu un petit tastet dels ocells que ens han vingut a visitar, encara que cada matí des de que és primavera sentim un munt de cants d’ocells diferents, merla, rossinyol, tallarol de casquet, pit roig, i fins i tot l’altre matí hi havia la puput clavant el seu llarg bec al jardí del camp d’aprenentatge buscant algun cuc o insecte per menjar.

Finalment també us adjuntem una fotografia d’un grup de quatre cigonyes blanques que hi havia a finals d’abril en un camp a l’entrada d’Esterri. Estaven en migració anant a niar en algun racó més al nord dels Pirineus i a no tanta alçada! També hem pogut gaudir d’un grup de cigonyes negres que volaven per sobre el camp d’aprenentage però que no vam ser a temps de poder fotografiar!

Doncs això és tot!

Camp d’Aprenentatge de les Valls d’Àneu

 

Roques volcàniques al Pallars

Publicat el per
Respon

Volcans, fòssils i carbó

Al sud de la comarca del Pallars Sobirà i molt a prop del poble d’Estac, trobem uns materials força diferents dels que es troben a la resta de la comarca, això es degut a que són d’origen volcànic.

De volcans no se’n troben però el fet de trobar aquestes laves blanques i morades, a més de nivells de cendres volcàniques al costat de capes de carbó ens fa pensar en una regió amb estanys i boscos, envoltada per volcans actius que explotaven de forma molt violenta originant núvols roents i colades de lava.

Tot això passava fa uns 300 milions d’anys en el període Carbonífer. En aquesta època el clima d’aquesta regió era tropical, molt humit i plujós i per tant, ple de boscos de falgueres, estanys i rius.

Aquí el carbó es va formar degut a que els boscos quedaven arrasats i coberts per les cendres dels volcans i un cop enterrats i gràcies al clima molt humit els vegetals es transformaven en carbó. Si ara ens fixem bé en les capes de carbó encara podrem trobar algun fòssil que ens recordi el bosc exuberant.

Equip docent del Cda de les Valls d’Àneu