Del 05/11/2011 al 27/11/2011
Espectacle de mans en què les noves tecnologies serveixen per mostrar que, sense cap mena d’aparell, només amb la utilització de les mans, podem crear un món propi ple d’històries, on la imaginació i la creativitat són els únics requisits.
Direcció i interpretació: Nico Baixas
Codirecció: Agnés Mateus
Producció: MOM – EL VIVERO / Nico Baixas
Edat recomanada: a partir de 4 anys
Preu
4,00€
Aquesta exposició organitzada pel Victoria & Albert Museum de Londres vol rescatar la figura de Serge Diaghilev (Novgorod, 1872 – Venècia, 1929) a través de la seva companyia de dansa, els ballets russos, sense la qual no es podria entendre l’evolució de la dansa al segle xx. L’exposició mostra un recorregut pels escenaris i els esdeveniments més importants que va protagonitzar la companyia en els seus vint anys d’existència.
Els ballets russos neixen a París el 1909, d’una selecció dels millors ballarins del Ballet Imperial del Teatre Mariinski de Sant Petersburg. En 1911, s’independitzen del Ballet Imperial i sobreviuen per poc temps a la mort del seu fundador, el 1929. La companyia viatja als millors teatres de l’època i arriba també a Madrid i Barcelona.
El seu èxit prové de l’aposta per la renovació del llenguatge visual, tant en la coreografia com en l’escenografia, i del llenguatge musical. El tret essencial va ser la reducció de la dansa al cos humà per expressar històries i emocions, d’aquí el desenvolupament del virtuosisme dels seus ballarins. Artistes visuals d’avantguarda de la talla de Matisse, Picasso, Braque, Derain, Gontxarova, Laurencien o Chanel van participar en el disseny de vestuaris i escenografies; músics renovadors com Ravel, Satie, Falla, Stravinski, Prokófiev, Rimski-Kórsakov; ballarins com Fokine, Nijinski, Paulova, Karsavina o Massine, i escriptors com Jean Cocteau van treballar conjuntament en aquesta obstinació, animats per Diaghilev.
Els ballets russos i Espanya
Un dels àmbits de l’exposició donarà a conèixer l’activitat dels ballets russos en els escenaris espanyols, l’enriquiment mutu a partir de les seves aportacions artístiques i culturals i l’establiment de col·laboracions amb creadors espanyols que va significar la presència espanyola en el més àlgid context artístic internacional del primer quart de segle.
Els ballets russos es van refugiar a Espanya entre el 1914 i el 1918, els anys de la Primera Guerra Mundial, un període en què era impossible anar de gira per les ciutats i els teatres on havien triomfat en els seus primers anys. Després de passar sis mesos del 1915 a Suïssa, on es va reformar la companyia, i fer una primera gira pels Estats Units, els ballets russos van instal·lar-se a Espanya i artistes russos, francesos i espanyols es van agrupar al voltant de Diaghilev i la seva energia creativa. Alfons XIII va recolzar la companyia permetent que actuessin a Madrid i Barcelona i anessin de gira pel país. També els va ajudar a tornar a Londres, a uns escenaris on van collir grans èxits el 1918 i el 1919.
Després de signada la pau, la companyia de Diaghilev va seguir tornant a Espanya per actuar-hi, i Barcelona va resultar un punt de partida idoni durant la dècada de 1920 per iniciar les gires desprès de tancar les temporades hivernals a Montecarlo. Els artistes espanyols van anar cobrant importància, seguint el camí de Josep Maria Sert, el primer no rus que va dissenyar un ballet per a Diaghilev. Hi destaquen noms com Juan Gris, Joan Miró, Pedro Pruna i, sobretot, Pablo Picasso. Tots ells van dissenyar decorats i vestuari i, a més, van il·lustrar la companyia i van participar als programes especials que produïen els ballets russos. Compositors (el més destacat va ser Manuel de Falla), directors d’orquestra i ballarins espanyols es van sumar a la companyia de Diaghilev, i el 1921, per recomanació de l’empresari britànic C. B. Cochran, una troupe de ballarins espanyols va presentar Cuadro Flamenco a París i Londres.
Trobareu tota la informació relacionada a la web del CaixaFòrum
Visita per a families
Del 08/10/2011 al 14/01/2012
BARCELONA
Amb els alumnes de segon de l’escola anirem el proper 17 de novembre a la Fundació Miró a veure aquesta exposició i realitzar unes activitats relacionades amb ells, però us recomano a tots i totes anar a veure aquesta exposició, és única… a la pàgina web de La Fundació Miró trobareu més informació
16/10/2011 – 18/03/2012
L’exposició ha estat organitzada conjuntament per la Tate Modern i la Fundació Joan Miró de Barcelona, on es podrà veure a partir d’octubre de 2011. Després de Barcelona, l’exposició viatjarà a la National Gallery of Art de Washington, on es podrà visitar a partir del maig de 2012.
Joan Miró: L’escala de l’evasió ha estat concebuda pels comissaris de la Tate Matthew Gale i Marko Daniel en col·laboració amb Teresa Montaner, conservadora de la Fundació Joan Miró de Barcelona.
Joan Miró: L’escala de l’evasió posa de manifest el compromís polític de l’artista al llarg de la seva vida. La seva catalanitat i els lligams que Miró manté amb la seva terra són inqüestionables; així ho demostren les obres que es podran veure a l’exposició, que van des dels paisatges de Mont-roig, com per exemple La masia (1921-1922), que va pertànyer a Ernest Hemingway, amic de Miró, la magistral seqüència Cap de pagès català (1924-1925), fins a la sèrie escultòrica de Ses Majestats (1974) realitzada a partir d’eines provinents del món rural. Les tensions que van portar a la Guerra Civil espanyola (1936-1939) van provocar les protestes més explícites de Miró en obres com ara la sèrie dePintures salvatges (1934-1936), o la Natura morta del sabatot (1937). Exiliat a París, Miró dissenya pel Govern de la República Aidez l’Espagne i El Segador (Pagès català en revolta) (1937), ubicat al Pavelló Espanyol de la República, molt a prop del Guernica de Picasso. Respostes més íntimes i pertorbadores es manifesten en obres com les Constel·lacions, sèrie desenvolupada entre 1940 i 1941, just després d’esclatar la Segona Guerra Mundial.
Durant el règim franquista, Miró va treballar a Espanya en una mena d’exili interior, mentre a l’estranger es guanyava una reputació com a representant de l’abstracció de postguerra.Joan Miró: L’escala de l’evasió mostra també obres clau d’aquesta època, entre les quals destaca el tríptic L’esperança del condemnat a mort (1974). Ja fos enfosquint o fins i tot cremant els seus treballs, com és el cas de Maig 1968 (1968-1973) i la sèrie de Teles cremades (1974), Miró va saber captar l’atmosfera de revolta de finals dels anys seixanta i va fer de testimoni de l’ambient polític amb explosions de pintura, com en el tríptic delsFocs artificials (1974), expressant-se sempre de manera radical i pionera.
En aquest enllaç trobareu tota la informació sobre aquesta festa XI FESTA DEL MODERNISME 2011
Les Festes del Modernisme de la Colònia Güell recreen teatralment, al carrer, escenes de la vida de la Colònia d’ara fa cent anys. Aquesta recreació és tractada amb un context festiu i se situa el marc incomparable de l’arquitectura modernista pròpia de la Colònia.
La Festa del Modernisme es celebra el matí del dissabte i del diumenge d’un cap de setmana d’octubre al voltant del Pilar, que trobareu anunciat oportunament en aquesta web.
Durant la Festa, i en els caps de setmana posteriors, hi ha exposicions de caràcter històric o cultural en general i, al llarg de l’any, l’Associació La Colònia Modernista programa altres activitats que també trobareu anunciades en aquesta web.
Les Festes del Modernisme pretenen mostrar de la manera més fidel possible a la història, aspectes de la vida social d’aquesta colònia crepuscular,els elements d’arqueologia industrial que conté i la seva arquitectura. Més encara, divulgant el coneixement es pretén contribuir a la preservació de la seva identitat, la conservació del seu patrimoni i la cohesió del seu veïnat.
Us convidem, doncs, a la Festa del Modernisme. Podreu passejar per més de vint racons teatralitzats al llarg i ample de la colònia.
Entre altres coses, podreu visitar el convent de les monges i la llar d’infants, podreu dialogar amb les dones que fan bugada al safareig públic, podreu brindar amb “Don Eusebi Güell” a la seva residència, uns antics treballadors us podran explicar com era la fàbrica, podreu prendre xocolata al bateig dels fills d’un encarregat de la fàbrica o podreu passejar pel mercat de pageses i la fira d’artesans. Cap a les dues del migdia un ball amb pianola fa la cloenda de la Festa a la plaça.
Tate Modern, Londres