«Amb els teus quadres, és com si ens volguessis fer

menjar estopa i beure querosè.»

(Braque a Picasso, 1907)

Aquesta exposició mostra l’evolució de Picasso des

que va arribar el 1900 a París, on va descobrir una

activa comunitat artística internacional, fins als anys

1907-1908, en què va assolir la condició de

capdavanter de l’avantguarda de la capital francesa.

El contacte directe que l’artista va tenir amb obres de

pintors i escultors com Van Gogh, Gauguin, Puvis de

Chavannes, Toulouse-Lautrec, Rodin, Steinlen i

d’altres, va constituir per a ell una revelació. Picasso

hi va tenir una reacció immediata, que es va reflectir

tant en la seva descoberta de noves tècniques

pictòriques i gràfiques com en una consagració a una

nova temàtica basada en les seves pròpies

experiències de la vida i l’art moderns.