«Amb els teus quadres, és com si ens volguessis fer
menjar estopa i beure querosè.»
(Braque a Picasso, 1907)
Aquesta exposició mostra l’evolució de Picasso des
que va arribar el 1900 a París, on va descobrir una
activa comunitat artística internacional, fins als anys
1907-1908, en què va assolir la condició de
capdavanter de l’avantguarda de la capital francesa.
El contacte directe que l’artista va tenir amb obres de
pintors i escultors com Van Gogh, Gauguin, Puvis de
Chavannes, Toulouse-Lautrec, Rodin, Steinlen i
d’altres, va constituir per a ell una revelació. Picasso
hi va tenir una reacció immediata, que es va reflectir
tant en la seva descoberta de noves tècniques
pictòriques i gràfiques com en una consagració a una
nova temàtica basada en les seves pròpies
experiències de la vida i l’art moderns.