Capseta d’origami

Aquesta capseta d’origami es pot fer amb paper, cartolina o bé amb roba endurida, busqueu el disseny que més us agradi o bé amb un dibuix fet per vosaltres mateixos, els passos , ja veureu, són molt senzills i així sempre tindreu una capseta disponible…

Doblegueu molt bé cada plec i pressioneu perquè quedin ben marcats

Heu de partir d’un paper totalment quadrat, el primer pas es doblegar cada cantonada fins al centre del paper i marcar bé

Trobat a How about Orange

Un divertit ocell

Un divertit ocellet que baixarà picotejant per la corda, aqui teniu un vídeo i unes imatges i plantilles per fer-lo, a través de Made By Joel

instruccions:
– Feu clic a la plantilla, d’impressió i tall a terme. (He utilitzat un fort paper fotogràfic mate.) Si ho desitja, pot utilitzar les línies de punts i doblegar el paper per la meitat pel que pot tallar a banda i banda de l’au al mateix temps. (En doblegar el paper potser voldreu vegades contra una finestra amb molta llum perquè pugui aconseguir que tots dos costats per alinear perfectament.)
– Agafeu una palleta de plàstic i tallar una polzada, llavors la cinta que en entre les meitats de les aus (veure foto).
– Apliqui la cola o cinta adhesiva per a la resta de les aus i doblegar per la meitat, enganxant les dues parts juntes.
– Tallar una banda de goma prima (més fina és la millor) i el fil a través de la palla. Ara comença a picar!

Vanessa Linares

M’encanta la obra de Vanessa Linares, els collages, els dibuixos, la ceràmica… voleu fer una passejada per la seva pàgina??

Aquestes són paraules de Vanessa:

Me llamo Vanessa Linares Capel y en esta web podreis ver parte de mi producción como pintura e ilustradora. El acto de dibujar es una necesidad vital, de las más antiguas y reconfortantes en mi vida. Une mi mundo interno con el externo y me sirve a veces de evasión pero también como proceso de crecimiento y búsqueda de respuestas al mismo tiempo.

También trabajo como diseñadora gráfica/web freelance desarrollando proyectos en hmm-multimedia.

 

 

També unes imatges en l’estudi de Rita:

i aquí tenim a Rita amb Sara i Mia al taller, molt concentrades…

 

Breu Biografia de Picasso amb anècdotes

Pablo Ruiz Picasso, artista espanyol (Màlaga, 1881 – Moulins, França, 1973) fill del també artista José Ruiz Blasco, el 1895 es va traslladar amb la seva família a Barcelona, ​​on el jove pintor es va envoltar d’un grup d’artistes i literats, entre els quals cal citar els pintors Ramon Casas i Santiago Rusiñol, amb qui acostumava reunir al bar Els Quatre Gats.

Figura excepcional com a artista i com a home, Picasso va ser protagonista i creador inimitable dels diversos corrents que van revolucionar les arts plàstiques del segle XX, des del cubisme fins a l’escultura neofigurativa, del gravat o l’aiguafort a la ceràmica artesanal o l’escenografia per a ballets. La seva obra immensa en nombre, en varietat i en talent, s’estén al llarg de més de setanta-cinc anys d’activitat creadora, que el pintor va compaginar sàviament amb l’amor, la política, l’amistat i un exultant i contagiós gaudi de la vida

Entre 1901 i 1904 Pablo Picasso va alternar la seva residència entre Madrid, Barcelona i París, mentre la seva pintura va entrar en l’etapa anomenada període blau, fortament influïda pel simbolisme. A la primavera de 1904, Picasso va decidir traslladar-se definitivament a París i establir-se en un estudi en les riberes del Sena. A la capital francesa va travar amistat, entre d’altres, amb els poetes Guillaume Apollinaire i Max Jacob i el dramaturg André Salmon, entre tant, la seva pintura va experimentar una nova evolució, caracteritzada per una paleta cromàtica tendent als colors terra i rosa. Al poc d’arribar a París va entrar en contacte amb personalitats perifèriques del món artístic i bohemi, com els nord-americans Leo i Gertrude Stein, o el que seria el seu marxant per sempre, Daniel-Henry Kahnweiler.

Cap a finals de 1906 Pablo Picasso va començar a treballar en una composició de gran format que canviaria el curs de l’art del segle XX: Les demoiselles d’Avignon. En aquesta obra mestra van confluir nombroses influències, entre les quals cal citar com a principals l’art africà i ibèric i elements presos del Greco i Cézanne. Sota la constant influència d’aquest últim, i en companyia d’un altre jove pintor, Georges Braque, Pablo Picasso es va endinsar en una revisió de bona part de l’herència plàstica vigent des del Renaixement, especialment en l’àmbit de la representació pictòrica del volum: va ser l’inici del cubisme.

A partir de 1909, Picasso i Braque van desenvolupar dit estil en una primera fase anomenada analítica. El 1912 van introduir un element de flexibilitat en forma de retalls de paper i altres materials directament aplicats sobre el llenç, tècnica que van anomenar collage. L’admissió en l’exclusiu cercle del cubisme del pintor espanyol Juan Gris va desembocar en l’etapa sintètica d’aquest estil, marcat per una gamma cromàtica més rica i la multiplicitat matèrica i referencial.

Entre 1915 i mitjans de la dècada de 1920 Picasso va ser abandonant els rigors del cubisme per endinsar-se en una nova etapa figurativista, en el marc d’un retrobament entre classicisme i el creixent influx del que l’artista va denominar els seus «orígens mediterranis». Casat des de 1919 amb la ballarina russa Olga Koklova i pare ja de un fill, Paulo, Pablo Picasso va començar a interessar-se per l’escultura arran de la seva trobada el 1928 amb l’artista català Julio González. Entre tots dos van introduir importants innovacions, com l’ús de ferro forjat.

L’esclat de la guerra civil espanyola el va empènyer a una major conscienciació política, fruit de la qual és una de les seves obres més conegudes, el mural de grans dimensions Gernika. El 1943 va conèixer a Françoise Gilot, amb la qual tindria dos fills, Claude i Paloma. Tres anys més tard Pablo Picasso va abandonar París per instal.lar-se a Antibes, on va incorporar la ceràmica als seus suports predilectes.

Pare i filla

Una animació preciosa, plena de tendresa…

Dirigida por Michael Dudok de Wit
2000
Reino Unido, los Países Bajos, Bélgica
Oscar a la Mejor Película de Animación, EE.UU., 2000
+ 20 premios de varios otros

 

Kim Welling, il·lustracions

Us presento a l’artista Kim Welling,   que he descobert a travès de Kireei, així és com es presenta l’artista i aquets són alguns dels seus treballs, si  voleu veure més, us podeu passar per la seva web.
YO SOY

ilustrador
un profesor de artes
diseñador
un Explorador de
un Blogger (kimwelling.blogspot.com) un dueño de la tienda Etsy(pequeños monstruos de Kim) vive y trabaja en Utrecht (Países Bajos)una ilustración de HKU-grado (2007) de una manera HKA diseño de postgrado (2001) 31 años

AZÚCAR
2009
3D ilustración / Showbox

AlcAncíA
2009
Ilustración 3D / Showbox de Blue Circle
 

Tatata!
2009
3D ilustración / Showbox, de propiedad privada

 


El color de…

passejant pel fantàstic bloc de Mirades de la Teresa Bardera , he trobat un article on parla d’una aplicació molt interessant:  “The Color Of”
És una aplicació online que troba el color de qualsevol cosa a través d’imatges de Flickr. Només cal escriure el terme del qual desitges esbrinar el color: una ciutat, un olor, un artista, un so, un sentiment, i el programa el troba a través d’un algoritme que parteix dels valors dels píxels de les imatges etiquetades amb aquest terme i de la superposició d’aquestes.

Aquí teniu el color de la paraula Klimt:

Chema Madoz

Des de fa temps Chema Madoz pinta idees de plata. Amb el seu treball obre espais insospitats, formes de gran força, i tot això ens arriba, perquè ens recorda sempre a alguna cosa i ens empeny a reflexions sense límits.

A través de les seves fotografies avancem a comprendre l’estrany dels atributs en les formes i els cicles que de forma insistent es produeixen en la naturalesa.

Durant la seva trajectòria ens ha anat regalant amb una gran factoria de picades d’ullet i ens ha recreat espais que ni els somnis mes recreats han pogut mai arribar. En les seves exposicions apareixen reflectits un darrere l’altre la placenta després d’un part.
Si voleu veure més , visiteu la seva Web

Algunes de les seves fotografies :

Van Gogh

Vincent Willem van Gogh (en neerlandès Vincent van Gogh ▶? / I [vɪnsɛnt fɑn’xɔx]) (Zundert, Països Baixos, 30 de març de 1853 – Auvers-sur-Oise, França, 29 de juliol de 1890) va ser un pintor neerlandès, un dels principals exponents del posimpresionismo.1 Va pintar 900 quadres (d’ells 27 autoretrats i 148 aquarel) i 1.600 dibuixos. La figura central en la seva vida va ser el seu germà petit Theo, qui contínua i desinteressadament li va prestar suport financer. La gran amistat entre ells està documentada en les nombroses cartes que es van intercanviar des d’agost de 1872. Per Theo van ser 650 dels seus 800 cartes conservades.
La qualitat de la seva obra només va ser reconeguda després de la seva mort es considera un dels grans mestres de la pintura. Va tenir una gran influència en l’art del segle XX, especialment entre els expressionistes alemanys i els fauvistes com Derain, Vlaminck i Kees Van Dongen.2 3 Per mitjà de nombroses reproduccions moltes de les seves obres són molt conegudes i es troben profundament arrelades en la consciència artística general i mantenen la seva actualitat a tot el món.

Trobat a la Wiquipèdia

Wassily Kandinski

Va néixer a Moscou el 1866, el 1871 la seva família es trasllada a Odessa. De 1886-1889 estudiava Lleis a Moscou. El 1896 rebutja un lloc docent a la Universitat de Dorpat per estudiar Art a Munic.
El desenvolupament de Kandinski cap a l’abstracció troba la seva justificació teòrica a “Abstracció i empatia” de Wilhelm Worringer, que s’havia publicat el 1908. Worringer argumenta que la jerarquia de valors a l’ús, basada en les lleis del Renaixement, no és vàlida per considerar l’art d’altres cultures, molts artistes creen des de la realitat però amb un impuls abstracte, que fa que les últimes tendències de l’art es donin en societats menys materialistes.
Trobat a la Wiquipèdia

Aquí teniu algunes de les seves obres:

Gustav Klimt

Gustav Klimt (14 juliol 1862 – 6 febrer, 1918) va ser un pintor simbolista austríac, i un dels més conspicus representants del moviment modernista de la secessió vienesa. Klimt va pintar llenços i murals amb un estil personal molt ornamentat, que també va manifestar a través d’objectes d’artesania, com els que es troben reunits a la Galeria de la Secessió vienesa. Intel · lectualment afí a cert ideari romàntic, Klimt va trobar en el nu femení una de les seves més recurrents fonts de inspiración.1 Les seves obres estan dotades d’una intensa energia sensual, reflectida amb especial claredat en els seus nombrosos apunts i esbossos a llapis, 2 en certa manera hereus de la tradició de dibuixos eròtics de Rodin i Ingres. Klimt es va convertir en un personatge molt notable en l’alta societat vienesa, i va estar relacionat d’una manera o altre amb els més notables cercles intel.lectuals del moment, en una època en la qual Viena estava deixant de ser la capital mundial de l’art.

Trobat a la Wiquipèdia

Aquí teniu algunes de les seves obres:

Edvuard Munch

Edvard Munch / ɛdvɑ: ʈ mʉŋk / (Løten, 12 de desembre de 1863 – Ekely, 23 de gener de 1944) va ser un pintor i gravador noruec del corrent expressionista. Les seves evocatives obres sobre l’angoixa van influir profundament en l’expressionisme alemany de començaments del segle XX. Les seves obres són
com variacions constants sobre la gran simfonia de l’existència humana en els seus costats diürns, però encara més, com és congruent amb la sensibilitat finisecular, en els nocturns. L’amor i l’odi, el desig i l’angoixa, les passions i les emocions, són elevats a arquetips de la vida anímica de l’home modern o, fins i tot, de la pròpia condició humana.
El pintor deia de si mateix que, de la mateixa manera que Leonardo da Vinci havia estudiat l’anatomia humana i disseccionat cossos, ell intentava disseccionar ànimes. Per això, els temes més freqüents en la seva obra van ser els relacionats amb els sentiments i les tragèdies humanes, com la solitud (Malenconia), l’angoixa (El Crit, potser la seva millor obra), la mort (Mort d’un bohemi) i l’erotisme (Amants, el petó). Se li considera precursor de l’expressionisme, per la forta expressivitat dels rostres i les actituds de les seves figures, a més del millor pintor noruec de tots els temps.

Trobat a la Wiquipèdia

Aquí teniu algunes de les seves obres:

Amadeo Modigliani

Amadeo Clemente Modigliani (12 jul 1884 a 24 el 1920) va ser un artista italià que va treballar principalment a França. Sobretot un artista figuratiu, es va fer conegut per les pintures i escultures en un estil modern caracteritzat per una màscara com la cara i l’allargament de la forma. Va morir a París de la meningitis tuberculosa, exacerbada per la pobresa, el treball excessiu, l’addicció a l’alcohol i les drogues.

Aqui teniu algunes de les seves obres: