‘The Internship’ end credits Direcció Mixtape Club

Posted by

0

[vimeo]https://vimeo.com/79338229[/vimeo]

Mixtape Club és un estudi amb base a Brooklyn que es dedica a l’animació poc convencional. Va néixer el 2005 a partir de l’al · lucinació col · lectiva de Chris Lenox Smith, Jesse Casey i Michelle Higa. Anys de consum de cafè abusiu els va conduir a una sèrie d’obres premiades com a director, incloent premis de SXSW, el Festival Internacional d’Animació d’Ottawa i els ADC Young Guns. Com a mostra de la seva bogeria creativa hi ha els crèdits de tancament de la pel · lículaThe Internship que han obtingut el Or en aquesta categoria en els BassAwards 2014.

Manon Gauthier

Posted by

0

Fue a la entrada del pueblo de Ollantaytambo, cerca de Cuzco. Yo me había despedido de un grupo de turistas y estaba solo, mirando de lejos las ruinas de piedra, cuando un niño del lugar, enclenque, haraposo, se acercó a pedirme que le regalara una lapicera. No podía darle la lapicera que tenía, porque la estaba usando en no sé qué aburridas anotaciones, pero le ofrecí dibujarle un cerdito en la mano.

Súbitamente, se corrió la voz. De buenas a primeras me encontré rodeado de un enjambre de niños que exigían, a grito pelado, que yo les dibujara bichos en sus manitas cuarteadas de mugre y frío, pieles de cuero quemado: había quien quería un cóndor y quien una serpiente, otros preferían loritos o lechuzas y no faltaban los que pedían un fantasma o un dragón.
Y entonces, en medio de aquel alboroto, un desamparadito que no alzaba más de un metro del suelo me mostró un reloj dibujado con tinta negra en su muñeca:
-Me lo mandó un tío mío, que vive en Lima -dijo.
-Y ¿anda bien? -le pregunté.
-Atrasa un poco -reconoció.

Celebración de la fantasía, Eduardo Galeano.

Ilustraciones del portafolio de Manon Gauthier (Montreal, Quebec)

 Trobat a Kireei, Cosas Bellas

THE PIANO.

Posted by

0

Un vellet comparteix la història de la seva vida a travès de la música. Emotiu curt d’animació amb música d'”Amélie”.
La cançó és  “Autre été Comptine d’un: l’après midi”, composada per Yann Tiersen y animació d’ Aidan Gibbons

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=-ZJDNSp1QJA[/youtube]

Swab Stairs: art contemporani a les escales del metro de Barcelona

Posted by

0

Del 5 al 15 de juny les escales de diverses estacions del suburbà estaran decorades amb els millors treballs dels alumnes de vuit escoles d’art i disseny.

Un any més, l’art contemporani emergent torna a decorar les escales del metro de Barcelona. Per anar escalfant la 7a edició de la Fira Internacional d’Art Contemporani Swab Barcelona, que tindrà lloc del 2 al 5 d’octubre a la Fira de Barcelona, s’ha convidat a algunes de les escoles d’art i disseny més prestigioses de la ciutat a presentar, entre els dies 5 i 15 de juny, diverses obres artístiques a les escales d’algunes estacions del suburbà.

La iniciativa, anomenada ‘Swab Stairs’ pretén vincular el món acadèmic en la transformació creativa del paisatge i comptarà amb vuit escoles d’art i disseny. Les obres s’exposaran fins al 15 de juny a les escales d’accés de les estacions de Passeig de Gràcia (L2 i L4), Liceu (L3), Drassanes (L3), Jaume I (L4) i Sagrada Família (L5).

Tot i que ens agradaria que les escales del metro estiguessin sempre tan ben decorades, les obres només hi seran durant 10 dies, així que no us despisteu i aprofiteu per visitar-les!

     

  

Trobat a Timeout.Cat 

LA MONA LISA

Posted by

0

La Gioconda o Mona Lisa és una pintura de Leonardo da Vinci, el retrat més famós de la història i, potser, el quadre més famós de la pintura occidental.[1][2] És un retrat de mig cos on apareix una dona que mira directament l’espectador amb una expressió que sovint ha estat descrita com a enigmàtica. Fou pintat entre 1503 i 1519, és un oli sobre taula d’àlber de 77 × 53 cm [3] retocat diverses vegades per l’autor. La tècnica usada va ser l’esfumat (sfumato), procediment molt característic de Leonardo. El quadre és propietat del govern francès i està exposat al Museu del Louvre de París amb el títol Portrait de Lisa Gherardini, épouse de Francesco del Giocondo (Retrat de Lisa Gherardini, esposa de Francesco del Giocondo).[4] Protegit per múltiples sistemes de seguretat i ambientat perquè es preservi de manera òptima,[5] està sotmès a un procés de revisió constant per verificar-ne i prevenir-ne el deteriorament.

La fama d’aquesta pintura no s’explica únicament per la tècnica emprada o per la seva bellesa, sinó pels misteris que l’envolten, com ara l’enigmàtica expressió del rostre, que ha generat molts comentaris i controvèrsies[6][7] que s’han intentat respondre amb diverses investigacions. Per exemple, alguns estudis històrics han permès determinar que la model del quadre podria ser una veïna de Leonardo, que es podrien conèixer els seus descendents i que la model podria haver estat embarassada.[8] Malgrat totes les suposicions, les respostes en ferm als diversos interrogants són clarament insuficients, i això genera una curiositat més gran entre els admiradors del quadre.

A més, a la llegenda que envolta La Gioconda cal afegir-hi el robatori del 1911, les múltiples reproduccions que se n’han fet,[9] els enigmes sobre la identitat de la model o el secret del seu somriure,[8] les múltiples obres d’art que s’hi han inspirat i la quantitat de paròdies que ha inspirat; tot plegat ha contribuït a convertir La Gioconda en el quadre més famós del món, que cada any visiten milions de persones

Trobat a la Wiquipèdia

I aqui teniu la imatge de la Mona Lisa transformada per alguns nens i nenes de sisè

De Mona Lisa de sisè B

 

Divendres amb… Paula Bonet DNIT

Posted by

0

Divendres amb artistes
Divendres 30 maig | 20:00 h 
Paula Bonet
Com és el camí que duu a convertir-se en un dels noms que està més en voga en el camp de la il·lustració feta des de Barcelona? Quin és el punt d’inflexió d’una trajectòria que abans ha passat per Xile, Itàlia i Estats Units? Impressiona veure les pròpies il·lustracions als autobusos i banderoles de la ciutat? I tenir més de 10.000 seguidors al Facebook? Què se sent quan fas un cartell per un festival i la gent l’arrenca per penjar-lo a casa seva com ha passat recentment a València? Com s’arriba a un estil que, combinant text i imatge, és tan reconeixible? Per què totes les protagonistes semblen estar ruboritzades? De Paula Bonet s’ha dit que és una revolució i una revelació en el panorama de la il·lustració més jove. Tindrem la sort d’escoltar-la personalment i entendre perquè.