Se equivocó la paloma

http://www.cervantesvirtual.com/bib_autor/alberti/vervideo.jsp?dir=Rafael_Alberti_E/Signos&archivo=Lapaloma_&video=250&portal=20&ref=14587

La Setmana ha tornat!

Del 29 de febrer al 9 de març, a l’avinguda de la Catedral de Barcelona, i del 22 de febrer al 2 de març i al Pati de la Misericòrdia de Palma, els llibres t’esperen. Vine a remenar el fons editorial més important de llibres en català, segur que trobes els que fa temps que busques.

Un any més, unim llibres i festa, hem preparat moltes activitats per a tots. Signatures, xerrades al Sofà806, espectacles infantils, una Lectura pública, el Dictat, un cicle de cinema…

Si vols més informació clica a l’enllaç:

http://www.setmanallibre.cat/

Reflexiones de un juez de menores

Calatayud, Emilio

DAURO EDICIONES – Granada 2007  – 160 pp  ISBN 978-84-96677-09-8

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/K2GTauJT5Vg" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/91gDdSSX_jk" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Desde l’any 2000 funciona a la ciutat de Barcelona un pla per actualitzar les biblioteques escolars municipals de primària i secundària, dotant-les dels recursos necessaris per tal de servir als reptes que l’educació actual ens planteja.

Aquest article de Roser Colomer Surós és un recull i anàlisi de l’experiència que es va presentar en el marc del Fórum de valors del Projecte Educatiu de Ciutat de Barcelona.

http://www.senderi.org/modules.php?op=modload&name=News&file=article&sid=921&mode=thread&order=0

Us preguntareu… On està aquest país? Quants habitants té? I les seves tradicions? Si la curiositat es cada cop més forta, clica i escolta

http://www.edu365.cat/vadellibres/mon-llibres/13/index.html

Com ha anat la visita? Has trobat resposta a les teves preguntes? Creus què tornaràs?

Si es així i tens alguna idea, anima’t a escriure. Aquest és el teu espai.!

Educación Interactiva

Silva, Marco

Gedisa editorial, 2005. –  284 p – ISBN 84-9784-082-8

En aquesta obra es construeix un pont entre la pedagogia i l’era digital. L’objectiu central d’aquest llibre és: per un costat, descriure el nou ambient comunicatiu i cultural, un context que requereix tecnologies digitals i noves tecnologies, estrategies d’organització i funcionament en el camp de l’educació i, per l’altre costat, redefinir el paper dels mestres i els alumnes com agents de comunicació i aprenentatge.

http://www.gedisa.com/libroimpres2.asp?codigolibro=510005

20MINUTOS.ES. 18.02.2008 – 02:22h

• Este sencillo icono circular fue diseñado por Gerald Holtom.
• Pretendía reivindicar el desarme nuclear de los países.
• Para sugerir las iniciales N y D (“Desarme nuclear”) se sirvió del lenguaje de banderas creado por los militares.

El símbolo de la paz cumple 50 años. Este sencillo icono circular, diseñado por Gerald Holtom, con cuatro líneas en su interior en forma de huella de ave, fue creado en 1958 para reivindicar el desearme nuclear de los países.

Reconocido mundialmente, este emblema pacifista se popularizó en Estados Unidos en los años sesenta durante el surgimiento del movimiento ‘hippie’ para criticar la guerra de Vietnam, según recoge Radiocable. Sin embargo, su historia está llena de curiosidades.

Lenguaje de banderas

El propio artista dijo en su momento que lo que intentó fue sugerir las iniciales N y D (“Desarme nuclear”) y, para ello, se sirvió del lenguaje de banderas creado por los militares. Además, Holton confesó más tarde que se inspiró en el cuadro de los fusilamientos de Goya a modo de representación de “la desesperación de un individo, con las palmas de manos extendidas hacia afuera en la manera del campesino de Goya frente al escuadrón de fusilamiento”.

Con motivo de este aniversario se ha creado una web para mostrar los diseños de los internautas.

 No sents, cor meu, quina pluja més fina ?

Dorm, que la pluja ja vetlla el teu son…

Hi ha dues perles a la teranyina,

quina conversa la pluja i la font!

No sents, cor meu, quina pluja més fina?

No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?

Canten les gotes damunt la teulada,

ploren les gotes damunt del replà…

Gotes de pluja, gardènia que es bada…

No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?

¿No sents, cor meu, quina pau més divina,

amb la música dels núvols desfets?

Pluja de nit, delicada veïna,

dentetes d’aigua en els vidres quiets…

No sents, cor meu, quina pau més divina?

¿No sents, cor meu, que la pena se’n va,

dintre aquest plor de la pluja nocturna,

i les estrelles somriuen enllà?

Enllà somriu un mantell tot espurna…

No sents, cor meu, que la pena se’n va?

No sents, cor meu, quina pluja més fina?

No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?

No sents, cor meu, quina pau més divina?

No sents, cor meu, que la pena se’n va?

No sents, cor meu, quina pluja més fina?

Josep Maria de Segarra (1894 – 1961)

John Lennon i la Pau

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/I7VTjE81N5Y" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/1jBQQ_HaVaI" width="425" height="350" wmode="transparent" /]